Ara que tant es parla d’unitat independentista, però que mai en els darrers 20 anys havia estat tant dividit, és bo reflexionar on volem arribar, per així saber com hem d’actuar.

Difícilment l’independentisme català políticament organitzat serà mai un moviment prou popular com arrossegar un gruix importat de la nostra societat (i ja no dic majoritari) si les dinàmiques imposades des dels partits i faccions tenen una dinàmica subordinada als interessos particulars de les elits.

La base de qualsevol unitat és la confiança mútua, i per obtenir-la no cal res més que tocar de peus a terra i abraçar un projecte, més enllà dels personalismes. No debades els personalismes desemboquen en exigències de quotes, que no aporten més que tacticismes que malbaraten totes les energies que haurien d’anar destinades a dissenyar les estratègies, és a dir, el rumb a seguir per aconseguir els objectius.

Les dinàmiques de les elits imposen una pugna pel poder en un gresol de faccions, que ni per casualitat s’apropen a confrontacions d’estratègies polítiques i difícilment s’allunyen de la pròpia paradeta.

Una formació política pot servir per aconseguir una fita política o per crear estructures orgàniques i de poder (intern). Unes eleccions també poden servir per impulsar projectes de país i de pobles i ciutats, o bé també per engreixar estructures orgàniques de partits i de poder (intern).

Normalment, si són les elits les que imposen els seus interessos, en tant que elits, el perill en treballar per engreixar estructures orgàniques de partit és molt alt. Llavors és quan comença el joc de les cadires, de les quotes, de les puntades de peu i dels cops de colze.

I els nostres pobles i ciutats i el país? doncs esperant. O no.

Els moviments polítics minoritaris poden moure’s amb dinàmiques personalistes i de faccions, que donen com a resultat petits grupuscles amb lideratges que esdevenen elits de dimensions minúscules, però que no per això perden el seu estatus d’elits.

Però val la pena fer política si has de portar el microscopi al damunt per entendre el què i, sobretot, qui ho envolta? Jo crec que per la ciutadania, no. I a l’independentisme, com a qualsevol projecte polític de transformació, no hauria d’interessar les dinàmiques de poder de les elits.