De dones aficionades al futbol sempre n’hi ha hagut i cada vegada n’hi ha més i n’hi haurà més. El Betis té una àvia que fa molta gràcia, per exemple, que vol dir que el gust per la pilota li ve de lluny. I el Rayo Vallecano el presideix (de moment) una dona. En el FC Barcelona, també. Vull dir que al FC Barcelona de dones, poques o poques, sempre n’hi ha hagut una o altra fent-hi una tasca o altra; des de la recuperació de la democràcia, n’hi ha hagut més, és clar, a la junta directiva i, fins fa ben poc, hi va haver una directora general i tot. I hi ha moltes dones periodistes que informen del Barça. Ara: el futbol és cosa d’homes.

Certament, hi ha futbol femení, que es juga amb les mateixes regles (penals, fores de joc i tota la pesca) i amb tornejos molt semblants, disputen Eurocopes i Copes del Món i Jocs Olímpics i la FIFA també els dóna la Pilota d’Or corresponent i ho fa el mateix dia que la donen als futbolistes homes. Als Estats Units, de fet, el futbol té més afició i més practicants entre les dones que no pas entre els homes. El FC Barcelona també té un equip femení de futbol que juga, no la Lliga, sinó la Superlliga i ocupa el quart lloc a la classificació a cinc punts de les dues primeres. Ara: el futbol és cosa d’homes.

El FC Barcelona ha guanyat per 1 a 0 el Saragossa en un partit en què Guardiola ha aprofitat per fer rotacions pensant en el de dimarts, contra l’Arsenal.  A la llotja també hi va hagut rotacions: per un dia, només s'hi han assegut dones perquè la junta directiva ha volgut tenir un gest com d’homenatge al paper de les dones a la història del club i per a afegir-se a la celebració del dia de la dona treballadora del 8 de març. La iniciativa no es pot criticar (o sí) perquè no es pot dir que no hi hagi bona voluntat. Ara: és un gest que no serveix per a res, perquè el futbol és cosa d’homes i ho continuarà sent.

El futbol, el que surt als mitjans de comunicació, vull dir, el juguen homes contra homes, l’entrenen homes, l’arbitren homes, el dirigeixen homes, la majoria dels que n’informen són homes i la majoria d’aficionats, malgrat que cada vegada hi ha més dones a les graderies i als bars a veure els partits (al FC Barcelona, el percentatge de sòcies és del 24 per cent, que és molt però que encara és poc), són homes. Les “patxangues” també les juguen homes només. I és el que futbol és cosa d’homes i la resta són collonades.