Té una certa gràcia veure com es comporta un govern quan li arriba l'aigua dels deutes al coll. Vegin, per exemple, el governador Walker, de Wisconsin, que ara proposa rescindir una pila de prerrogatives sindicals entre els empleats públics. En concret, el governador proposa suprimir la negociació col·lectiva sobre les pensions i la cobertura sanitària. A Ohio acaben d'aprovar un pla semblant, que passa fins i tot per acabar amb el “dret” a la vaga. La idea és que els estats van camí de la bancarrota i no es poden permetre la pila de drets adquirits gràcies a l'extorsió sindical. Qui sap si ara que una colla de governadors han ingressat inesperadament a la lògica de la gestió de recursos escassos, també arribaran, sense excessiu esforç intel·lectual, a comprendre el mal que fan les lleis que protegeixen els sindicats que trafiquen al sector privat. Veurem.

Una altra escena curiosa que ens ha llegat el conflicte a Wisconsin és la dels senadors demòcrates fugint de l'estat cames ajudeu-me per evitar permetre, amb la seva presència, el quòrum suficient perquè el pla del governador tirés endavant. Ja porten dues setmanes exiliats a Illinois, fent democràcia.

El comportament dels representants del poble demòcrata té a veure, suposo, amb la quantitat esbalaïdora de dòlars que gasten els sindicats del sector públic quan toca campanya electoral. Imagino que el president Obama es devia referir a coses com aquesta quan l'any passat va esbroncar als jutges del Suprem perquè amb una decisió recent “havien obert les comportes de la influència corporativa sobre la nostra democràcia”.