Actualitzat el 04/03/2011 a les 00:01h

Sense ànim de lucre

He llegit aquesta setmana en aquest mateix diari que l'Audiència Nacional espanyola ha acceptat un recurs de la fundació Guifi.net contra la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) on es denunciava que s'estava afavorint l'adjudicació de recursos públics a interessos privats. Això venia perquè la CMT va adreçar una circular a tots els ajuntaments on es proposaven tot un seguit de requisits i models de negoci a l'hora de desplegar les xarxes de telecomunicacions. I Guifi.net es va trobar que el seu model de xarxa no hi era inclosa.

Citava el diari les paraules de l'advocat de la fundació Guifi.net, Josep Jover: “La circular ens margina. Segons la seva definició només podem funcionar si som un negoci”. A mi, la feina de Guifi.net em sembla excel•lent, i crec que a Osona hem d'agrair que hi hagi una fundació com aquesta, sense ànim de lucre, capaç d'organitzar d'aquesta manera tan imaginativa una xarxa de telecomunicacions.

El contenciós que acaba de tenir lloc em serveix per parlar del continu atac que pateix el nostre més que solvent teixit associatiu per part dels que funcionen amb ànim de lucre. Ja en temps de la guerra dels Segadors, els castellans parlaven -i s'espantaven- de la perfecta organització de la societat civil catalana contra la invasió dels soldats al Principat. I al segle XX les associacions culturals -sobretot grups teatrals i cors- han estat el pal de paller de la nostra identitat, tan malmesa en temps difícils. Sort d'ells.

Arriba la democràcia i, a poc a poc, l'administració ho absorbeix tot. I, si no, hi ha la iniciativa privada lucrativa que també s'anima a fer negoci cultural -i està molt bé, per descomptat, una cosa no treu l'altra. I així, fins que un dia neix la total incomprensió administrativa per tot allò que no sigui un negoci. Només les ONG estan incloses en els plans de l'administració perquè els fan el favor de cobrir-los necessitats socials a les quals ells no arriben. En canvi, no s'entén que hi hagi altres organitzacions que puguin funcionar amb voluntaris. No queden incloses en cap norma, en cap circular com la de la CMT.

Per posar-vos un exemple diferent d'aquest, us diré que actualment demanar una subvenció una mica consistent per al Festival de Cantonigròs és tot un galimaties, atès que, tret del nostre, han deixat d'existir els Festivals no-professionals. No n'hi ha i, per tant, ningú  no els contempla. A la Unió Europea, ja ni us ho explico. I passa el mateix amb moltes altres organitzacions culturals i d'altres àmbits.

I, si resulta que aquestes organitzacions sense ànim de lucre funcionen igual o millor que les empreses públiques o privades del seu ram, aleshores, ep, tenim un problema, perquè les tals empreses faran els possibles per eliminar el gra incòmode que els surt a la punta del nas i que fa que no tinguin el domini absolut que desitjarien sobre el terreny que els serveix a ells per obtenir beneficis. Només els queda escriure circulars i esperar que els altres no es queixin com sí que han fet els de Guifi.net, afortunadament amb bons resultats. Que serveixi d'exemple i endavant les atxes.

Navega per les etiquetes

telecomunicacionsGuifi.netCMT

COMENTARIS

+1
-0
Ben dit!
Anònima, 04/03/2011 a les 14:26
El teixit associatiu del país és fonamental per a la nostra existència com a nació i com a cultura!
+2
-1
DISCRIMINACIÓ
Anònim JOSEP, 04/03/2011 a les 10:48
Etic totalment d'acord amb el teu escrit, però jo aniría mes enllà. El món de la cultura te absolutament discriminat el fet del voluntarisme des de conceptes que únicament els professionals ( és a dir els que cobren per fer el que sigui) son com sers superiors que pràcticament desprecien i discriminen els que ho fan per vocació o per ajudar a millorar la societat. Aquest criteri l'adoptan ràpidament els organismes públics i es on hi aboquen les millors aportacions econòmiques, perquè aquests, diguem-ne creadors o emprenadors, facin alló que als organismes públics mes els hi convé potenciar al marge de l'interès o no de la própia societat. El segrest que les administracions públiques, bàsicament de tendencies d'esquerra, han fet a la nostra societat de les iniciatives privades voluntaristes per tal de controlar-les a través de migrades subvencions o per tal de que determinats membres de la seva corda puguin ocupar els seus llocs sense tenir ni la capacitat de iniciativa i els coneixements o sentiments suficients, ha desmembrat en molts casos teixits associatius que funcionaven molt be i amb el suport de la societat, amb entitats econòmicament molt costoses i buides del suport popular.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Blanca Busquets
Treballa a Catalunya Ràdio des de fa vint-i-cinc anys on ha fet de tot i molt i se sent com a casa. La ràdio l'apassiona, però confessa que la seva vida són les lletres: ja té cinc novel·les publicades, Presó de Neu (2003), El Jersei (2006) Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009) i acaba de publicar La nevada del cucut.

A Twitter: @blancabusquets
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: