Ahir a Vic es va celebrar la presentació de La Vanguardia en català. D'entrada, cal dir  que l'assistència va ser tot un èxit. No sé si esperaven el ple que van tenir al nou complex cultural de l'Atlàntida. La sala gran estava plena i amb gent dreta. Només entrar calia demanar la reserva, feta prèviament per telèfon o via mail. Et donaven butlleta per captar dades i a canvi deien que t'enviaran a casa una reproducció numerada de la primera portada en català de La Vanguardia (en edició col·leccionista d'alta qualitat, caram). L'exèrcit d'hostesses impressionava...
 
Entre els assistents, Joana Ortega, vicepresidenta del govern; Quico Homs, secretari general de Presidència; Josep Martí, secretari de Comunicació; Xevi Solà, secretari general de Cultura; el diputat Ramon Espadaler... I per part del Grup Godó i La Vanguardia, Josep Caminal, Màrius Carol, Pere Guardiola... Entre el públic, i a diferència de la presentació que es va fer del diari Ara a la UVic, un públic més aviat grandet, per un evident pes dels subscriptors.

Amb un quart d'hora de retard, Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic, va obrir l'acte. A l'escenari, quatre butaques blanques amb Quim Monzó, Francesc Marc Alvaro, i el director del rotatiu, José Antich. Vila d'Abadal va donar la benvinguda i va passar la paraula a Antich.

Per començar, el vídeo "Un diari, una història, un país", d'uns deu minuts tot repassant la història del diari i els fets noticiables d'aquests 130 anys d'història. Sorprèn la tria, la visió dels fets i caldrà veure la capacitat de reinterpretar que tenim. Res a dir: si més no, curiós, i si el vídeo és el mateix a totes les presentacions entenc que en parlarem dies (era el tema més comentat havent acabat l'acte).

José Antich pren la paraula i aclareix alguns dubtes. D'entrada hi haurà un sol diari: res de diferencies entre l'edició catalana i la castellana, res de traduccions automàtiques, cura per la llengua i varietat dialectal. Més Antich: "Som aquí perquè escoltem una demanda del país", i "Avui es un dia històric per a La Vanguardia". A banda, agraeix a la gent del diari per fer-lo possible i per la il·lusió posada en el nou projecte.

Pren la paraula Francesc Marc Alvaro: "Posem fi a una anomalia. Alguns ho haguessin volgut abans, però va bé el que acaba bé". I afegeix que "es trenquen molts prejudicis i s'acaben moltes pors". Marc Alvaro assenyala que el català és negoci, “tal com demostra RAC-1”.

I esmenta que "tenim al cap la gran manifestació del 10 de juliol, l'editorial conjunt dels diaris i moviments cívics de base que ens diuen que els catalans no ens hem de resignar, sempre escarnits i posats sota sospita. El país canvia i La Vanguardia no es vol quedar enrere”.

Quim Monzó trenca el gel fent evident que l'acte s'està allargant més del que estava previst. Ja més seriós, recorda que el seu pare era lector del diari, però que el criticava i el defensava a parts iguals. Més Monzó: "L'objectiu de La Vanguardia és estar al centre de la societat".

Algunes consideracions per acabar. L'amic Serrahima es preguntava si hi ha cap altre cas d'un diari que després de 130 anys d'història adopti, també, una altra llengua? A banda que la butlleta per rebre la reproducció numerada de la primera portada demostra que el Grup Godó encara pensa en castellà (alguna falta de traducció i el mail que els delata), cal dir que hom té la sensació que algunes coses estan canviant -i molt...- en aquest país després de la manifestació del passat juliol.
 
Per un moment m'han aclaparat tant els arguments per editar-la en català que he pensat que deixaven de fer-la en castellà. Llarga vida a La Vanguardia en català.
I ara què?