Hi va haver un temps que a Can barça el millor futbolista sempre jugava a les categories inferiors. Vull dir que no arribava mai al primer equip perquè si mai aquell al qual s’havia assenyalat uns anys abans com el millor, així que debutava amb el primer equip, ja en tenia un per sota que el superava i de molt. Quan l’actual entrenador Josep Guardiola era capità del Barça ho va dir d’una manera molt precisa: “El Xavi em retirarà a mi, però l’Iniesta ens retirarà a tots dos”. Bé. La frase no va ser ben bé aquesta ni el que volia dir Guardiola era exactament el que pretenc dir jo, però tant se val. Llavors, eren temps d’urgències, d’un barcelonisme endurit a còpia de sirgar contra corrent, en unes aigües adverses i tèrboles, i un tal capteniment ja es comprenia.

Aquells temps ja han passat, malgrat que encara hi ha qui li agrada rabejar-s’hi, o fer-hi broma, com si el barcelonisme s’hagués de mesurar a partir del patiment de cadascú. Els sentiments són incommensurables. Que vol dir que cadascú té els que té i se’ls fa passar com bonament li sembla. Ara ja no és temps de patir sinó de gaudir. Posats a fer el merda, val més fer-lo traient pit i presumint d’equip i de planter i de pilotes d’or que no pas fer-lo fent veure que enyorem aquelles temporades en què anàvem de l’“Aquest any, sí!” del Gamper a l’”Aquest any, tampoc!”, de l’abril. Els anys de l’”anar fent figa” han passat com ha passat La Trinca, sense relleu que valgui.

Ara ja no trobem a faltar ni els lesionats! Contra el Mallorca, amb quatre puntals de l’anomenat “onze de gala” de baixa, el Barça n’hi ha fet tres al Mallorca, en un Sant Moix que n’hi diuen Iberostar Estadi. Sense Valdés, Alves, Puyol ni Xavi, els blaugranes han vençut amb la facilitat relativa de sempre. Han hagut de mastegar el rival durant la primera part, perquè els mallorquins s'han cregut que amb tantes baixes i després de les ensopegades contra l’Sporting i l’Arsenal, els blaugranes eren de la seva lliga. Però a còpia de gols, no hi ha rival que resisteixi noranta minuts. I el Reial Madrid ja torna a ser a set punts. Per això hi ha reaccions que es fan tan difícils de comprendre. El passat és història i amb aquest present, qui té por del futur.