Amb el daltabaix de TV3 al País Valencià, potser ens ha passat una mica per alt l'altre daltabaix, si voleu més subtil, menys vistós, de la retallada dràstica de les subvencions, tant de l'estat francès com de la Generalitat de Catalunya, a la Bressola de la Catalunya Nord. Si no hi ha manera de solucionar-ho, s'hauran de tancar escoles.

La notícia la vaig saber fa uns dies en una assemblea de l'associació d'Amics de la Bressola. Aquesta vegada, la crisi és la principal culpable que la Generalitat hagi agafat les tisores i hagi retallat, segons ens van explicar, ben bé la meitat d'un pressupost que als nostres germans del nord els és tan necessari com l'aire que respiren. L'explicació és fàcil i senzilla: Catalunya Nord no forma part de l'àrea que governa la Generalitat, i, per tant, en temps de crisi, abans anem nosaltres -els del sud- i tots els nostres problemes. Una altra lectura, no tan amable, seria pensar que a Catalunya Nord no tenen dret a vot al sud, i que, per tant, no cal tenir-los contents amb el que fa el govern català; i, al cap i a la fi, del nord se'n parla poc entre els que sí que podem votar. Quedeu-vos amb l'opció que vulgueu.

El fet, però, és que, si als valencians que lluiten per la llengua els ho han posat ara molt (més) difícil, a Catalunya Nord els acaben de tirar un tret en plena línia de flotació, una flotació que, de fet, encara no han aconseguit mai. A mi particularment, com que m'estimo la llengua i em sento a Catalunya Nord com a casa, la notícia em fa esgarrifar. Les escoles catalanes de la Bressola van salvar una llengua a punt de desaparèixer més enllà dels Pirineus per culpa del genocidi lingüístic que, durant segles, va practicar obsessivament l'estat francès. Des del 1976 –primera escola- fins ara, la de la Bressola és una història de feina molt ben feta en català, de molta lluita per la llengua i de molts entrebancs per aconseguir tirar amunt i obrir cada cop més centres malgrat la pressió infal·lible d'un entorn clarament hostil que, tot i així, últimament ha mirat de guanyar-se les simpaties de l'enemic en veure que no el podia vèncer. Amb la lluminosa Barcelona a dues passes, i llistes d'espera inacabables de pares que volen l'escola catalana per als seus fills, la Bressola ha adquirit un prestigi merescut i, fins i tot per a França, quedava molt malament aquests darreres temps atacar-los o simplement menystenir-los...Tot això fins que ha arribat la crisi, excusa ideal per tornar als vells usos i costums.

Per a la Bressola, hi ha l'opció in extremis de la iniciativa privada per donar un cop de mà al projecte. I, per descomptat, sempre pot augmentar-se la llista d'Amics de la Bressola. Però també estaria bé que la Generalitat, a banda d'anar a parlar amb el govern valencià sobre les emissions de TV3, s'assegués amb els del nord i mirés de solucionar un gravíssim problema que afecta a tots els que parlem la mateixa llengua. Perquè, a alguns que sí que tenim dret a vot aquí, ens agradaria veure com el nostre govern no permet que ens la tallin per dalt com ens l'acaben de tallar per baix.