Vet-ho aquí que un mitjà de comunicació televisiu, TV3, no es podrà veure al sud de la nació perquè el govern regional d'allà, manegat per un individu sotmès a diversos processos judicials, ha manat ofegar econòmicament de tal manera els promotors dels repetidors que hi han bastit durant aquests darrers 25 anys, que ha calgut apagar el senyal.

És realment lamentable que ocorrin aquestes coses en l'era de la televisió digital i dels mitjans a Internet. Més lamentable, i condemnable, que es faci en nom d'una pretesa democràcia, la mateixa que tomba lleis i ens estenalla i, finalment, bastant penós que, malgrat la fortíssima acció empesa a les xarxes socials -especialment a Twitter i Facebook i la inactivitat solidària de centenars de webs-, molts mitjans de comunicació -inclòs TV3- hagin resolt informar del fet, però no mullar-se contra un fet que ens afecta a tots perquè: és un atac directe a la vertebració de l’espai comunicatiu català, al qual tenim dret malgrat les múltiples traves legislatives i tècniques que hi posen els estats espanyol i francès; és un acte de censura de la cultura i de la llengua catalanes en una part de la nostra nació; i  és un atemptat a la llibertat d’informació i de comunicació;

Tot plegat, amb independència de l'opinió que, a hores d'ara, em pugui -ens pugui, a molts- merèixer TV3 o, posats a dir, l'Eliseu Climent. Però, en aquest cas, com en tants d'altres, el que el Regne d'Espanya fa no solament posa en qüestió la nostra nació, sinó que sembla que -com en tants d'altres afers que ens esgoten- aconsegueix que una resposta unitària i contundent sigui pràcticament impossible, amb què es demostra, un cop més, que la seva acció, la seva força d'atac, es fonamenta en les nostres febleses.

Sense senyal, sí…, però, també, sense prou tremp!