Actualitzat el 20/02/2011 a les 00:01h
El debat és Barcelona
Hores d’ara ja sabem qui serà candidat/a a l’alcaldia de Barcelona pel PSC. No és un assumpte banal: Barcelona és la capital de Catalunya i és l’aparador (mundial) des del qual caldrà avançar cap a la independència. Ni que sigui donant a conèixer el tema. No és exactament això el que té al cap el PSC.
Vaig anar a un cara a cara. Sorprenent. Al marge de les característiques de cadascú –Hereu s’ha recrescut un pam i mig!-, eren dos discursos que no toquen terra. Tura viu en un univers conceptual maragallista (no és cap mal, eh), com si hagués après tot el que sap de les reunions de Govern del primer tripartit. Flota. Sembla sòlid però és pa tou.
Hereu té un discurs tècnic i perfecte que no frega la realitat de Barcelona. Ens explica des d’una “euroregió” que no ha avançat ni un centímetre en el seu mandat, fins a uns controls urbanístics que planten cara a la cobdícia del mercat: immediatament diu que els plans de Can Batlló estan en espera, i sap per què, senyor alcalde? Perquè els pisos de luxe que havien de finançar la cosa no tiren. La ciutat d’Hereu no té pobres, no té problemes de convivència, no hi ha robatoris als pisos (ara mateix, esport en alça): no li passa res. Ja m’agradaria, que Barcelona fos com és en el discurs de l’alcalde!
Els dos coincideixen que la dreta ho espatllarà tot. A Madrid hi ha barraques, diuen. I tant. Però a Catalunya, no: ni una (bé: hi ha campaments al Poblenou, senyor Hereu, des de fa un parell d’anys…). Vull dir que Barcelona patrimonialitza un afany social que de fet és català: les ciutats governades per CiU o per ERC o per la CUP fan equipaments, cohesió, integració, cultura, el que vulgueu, igualet que Barcelona.
No és aquest el problema. El problema 1 és que cap dels dos sap mirar més enllà de l'Àrea Metropolitana: el país no existeix, núvol sense matèria. El problema 2 és que, si hi posem en Xavier Trias, ens podem trobar que no té ni tan sols discurs: de tan petita, la seva Barcelona no toca una dent.
Vaig anar a un cara a cara. Sorprenent. Al marge de les característiques de cadascú –Hereu s’ha recrescut un pam i mig!-, eren dos discursos que no toquen terra. Tura viu en un univers conceptual maragallista (no és cap mal, eh), com si hagués après tot el que sap de les reunions de Govern del primer tripartit. Flota. Sembla sòlid però és pa tou.
Hereu té un discurs tècnic i perfecte que no frega la realitat de Barcelona. Ens explica des d’una “euroregió” que no ha avançat ni un centímetre en el seu mandat, fins a uns controls urbanístics que planten cara a la cobdícia del mercat: immediatament diu que els plans de Can Batlló estan en espera, i sap per què, senyor alcalde? Perquè els pisos de luxe que havien de finançar la cosa no tiren. La ciutat d’Hereu no té pobres, no té problemes de convivència, no hi ha robatoris als pisos (ara mateix, esport en alça): no li passa res. Ja m’agradaria, que Barcelona fos com és en el discurs de l’alcalde!
Els dos coincideixen que la dreta ho espatllarà tot. A Madrid hi ha barraques, diuen. I tant. Però a Catalunya, no: ni una (bé: hi ha campaments al Poblenou, senyor Hereu, des de fa un parell d’anys…). Vull dir que Barcelona patrimonialitza un afany social que de fet és català: les ciutats governades per CiU o per ERC o per la CUP fan equipaments, cohesió, integració, cultura, el que vulgueu, igualet que Barcelona.
No és aquest el problema. El problema 1 és que cap dels dos sap mirar més enllà de l'Àrea Metropolitana: el país no existeix, núvol sense matèria. El problema 2 és que, si hi posem en Xavier Trias, ens podem trobar que no té ni tan sols discurs: de tan petita, la seva Barcelona no toca una dent.
COMENTARIS
+1
-0
ferran2, 20/02/2011 a les 11:14
Per desgracia l'evolució de la ciutat en un parc temàtic ja es quasi irreversible.
Veig amb tristesa com la política dels gestors del parc es anar substituint els indígenes de la ciutat, per gent de tots els continents que viuen i treballen a peu d'obra dels galliners turístics dins d'un colossal i gegantí sector serveis que ens porta cap el desastre.
No ja cap debat senyora Gabancho! l'únic que es discuteix qui gestionara amb més eficiència econòmica el parc.
I com sempre els poques vergonyes dels anomenats ecologistes estan cecs, sords i muts. Estan missing.
Veig amb tristesa com la política dels gestors del parc es anar substituint els indígenes de la ciutat, per gent de tots els continents que viuen i treballen a peu d'obra dels galliners turístics dins d'un colossal i gegantí sector serveis que ens porta cap el desastre.
No ja cap debat senyora Gabancho! l'únic que es discuteix qui gestionara amb més eficiència econòmica el parc.
I com sempre els poques vergonyes dels anomenats ecologistes estan cecs, sords i muts. Estan missing.
+0
-0
AliBay, 20/02/2011 a les 11:13
Ja sé que Barcelona és la capital del meu país i això comporta que el seu govern municipal no és només un govern municipal, com el seu pregó no és només un pregó.
Ara bé, considero que l'alcaldia ha de ser regida no per grans proclames (ni Euroregió ni aturem la dreta) sinó per la gestió eficaç dels recursos, el control rigorós de l'urbanisme i l'atenció a la voluntat dels ciutadans més que dels hotelers, empresaris turístics, promotors immobiliaris, etc etc etc
Per tant, demanar un "discurs" a un candidat, sigui qui sigui, a l'ajuntament, sigui quin sigui també, trobo que és exagerat.
Ara bé, considero que l'alcaldia ha de ser regida no per grans proclames (ni Euroregió ni aturem la dreta) sinó per la gestió eficaç dels recursos, el control rigorós de l'urbanisme i l'atenció a la voluntat dels ciutadans més que dels hotelers, empresaris turístics, promotors immobiliaris, etc etc etc
Per tant, demanar un "discurs" a un candidat, sigui qui sigui, a l'ajuntament, sigui quin sigui també, trobo que és exagerat.
+2
-0
Araki, 20/02/2011 a les 11:11
I és clar que és trist. Però és necessari. O no, vaja. el que cal evitar és votar socialista-iniciatiu (ja veurem com acaba la història amb el Portabella).
És exactament el mateix que ha passat a les eleccions nacionals, per això el meu post anterior parla de "continuar". L'independentisme va optar per assegurar la fi del Tripartit, un objectiu clar i factible que no calia barrejar amb voler aconseguir la independència el 28-N. Tot això ha portat a una victòria clara de CiU (no pas tan aclaparadora com diuen: aclaparador són 80 diputats, no una majoria simple), però només com a efecte col·lateral.
És CiU un partit que un català demòcrata, o sigui, independentista, pugui votar? No, home, ni mamats per caure a terra! De fet, és el principal partit antiindependentista i l'obstacle més gran que la democràcia catalana ha d'enfrontar. Però no em preocupa gens que els centenars de milers de vots independentistes prestats es deixin enganyar i a la propera ocasió tornin a votar espanyol regional, perquè ja han començat fort a ensenyar la cara espanyolista, els convergents.
Així que un cop desallotjat el pitjor govern autònom del 1714 ençà, l'independentisme podrà passar a pensar en el proper objectiu, que ha de ser un pronunciament popular, sigui al Parlament, sigui a les urnes, clar i contundent, expressant que volem democràcia, és a dir, la independència. Com que caldrà passar per sobre de CiU, que és el negre que vigila la plantació de cotó, no tinc cap dubte que l'independentisme ho farà.
Tal com dic, per assolir tots els objectius, cal atacar-los un a un.
És exactament el mateix que ha passat a les eleccions nacionals, per això el meu post anterior parla de "continuar". L'independentisme va optar per assegurar la fi del Tripartit, un objectiu clar i factible que no calia barrejar amb voler aconseguir la independència el 28-N. Tot això ha portat a una victòria clara de CiU (no pas tan aclaparadora com diuen: aclaparador són 80 diputats, no una majoria simple), però només com a efecte col·lateral.
És CiU un partit que un català demòcrata, o sigui, independentista, pugui votar? No, home, ni mamats per caure a terra! De fet, és el principal partit antiindependentista i l'obstacle més gran que la democràcia catalana ha d'enfrontar. Però no em preocupa gens que els centenars de milers de vots independentistes prestats es deixin enganyar i a la propera ocasió tornin a votar espanyol regional, perquè ja han començat fort a ensenyar la cara espanyolista, els convergents.
Així que un cop desallotjat el pitjor govern autònom del 1714 ençà, l'independentisme podrà passar a pensar en el proper objectiu, que ha de ser un pronunciament popular, sigui al Parlament, sigui a les urnes, clar i contundent, expressant que volem democràcia, és a dir, la independència. Com que caldrà passar per sobre de CiU, que és el negre que vigila la plantació de cotó, no tinc cap dubte que l'independentisme ho farà.
Tal com dic, per assolir tots els objectius, cal atacar-los un a un.
+8
-1
Anònim, 20/02/2011 a les 09:55
Araki,estic d'acord amb el que dius però votar el Trias per fotre a fora els socialistes es força trist també.
+1
-6
Anònim, 20/02/2011 a les 06:17
Els politics catalans son d'una casta baixísima; tant que et fa pensar sobre la qüalificació del propi païs. Es per això que no li recomano potsar tots els ous a la cistella independentista ni a cap d'altre, sra. Gabancho... ves no quedi "como Cagancho en Almagro".
+17
-1
Araki, 20/02/2011 a les 03:39
Benvolguda Patrícia, el no-discurs de Trias és evident per a tothom. Però és completament irrellevant. Ara el que cal fer és continuar amb el tractament profilàctic i la purga de la màfia socialista arreu de Catalunya.
Certament, en Trias hi està fotut fins a les celles i ja ha dit que no pensa obrir els armaris. Socialment, a més, forma part d\\\'aquella pudent crosta social sarrianenca que de Catalunya en vol saber com menys millor. És un fet conegut que la meitat de la família és directament castellanoparlant, per molts seixanta-quatre cognoms catalans que tenen, i que tota ella és més aviat nostàlgica d\\\'altres temps.
Però de moment, cal evacuar el PSC, amb urgència. El problema que hem tingut els demòcrates catalans, tradicionalment, és que ho hem volgut fet tot i per això no hem pogut fer res. L\\\'altre problema ha estat que CiU ens ha venut que per fer alguna coseta, calia fer el contrari del que s\\\'ha de fer (\\\"gradualisme\\\"). La solució és precisament fer les coses, sense dubtes, però una a una.
I el que cal fer ara, és eixugar-nos la merda socialista de la sabata, i després ja ens preocuparem de si ens hi ha quedat enganxat el kleenex.
Certament, en Trias hi està fotut fins a les celles i ja ha dit que no pensa obrir els armaris. Socialment, a més, forma part d\\\'aquella pudent crosta social sarrianenca que de Catalunya en vol saber com menys millor. És un fet conegut que la meitat de la família és directament castellanoparlant, per molts seixanta-quatre cognoms catalans que tenen, i que tota ella és més aviat nostàlgica d\\\'altres temps.
Però de moment, cal evacuar el PSC, amb urgència. El problema que hem tingut els demòcrates catalans, tradicionalment, és que ho hem volgut fet tot i per això no hem pogut fer res. L\\\'altre problema ha estat que CiU ens ha venut que per fer alguna coseta, calia fer el contrari del que s\\\'ha de fer (\\\"gradualisme\\\"). La solució és precisament fer les coses, sense dubtes, però una a una.
I el que cal fer ara, és eixugar-nos la merda socialista de la sabata, i després ja ens preocuparem de si ens hi ha quedat enganxat el kleenex.
+0
-14
Anònim, 20/02/2011 a les 01:00
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
Autor
Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
