Una colla de fiscals federals fa mesos que treballen a Nova York per engabiar inversors acusats de traficar amb informació privilegiada. Diuen que feien servir informacions que els donaven experts, empleats i exempleats d’empreses per guanyar diners comprant i venent accions d’aquestes empreses aprofitant-se de l’avantatge que els donava estar al corrent de detalls que encara no eren de domini públic.

Els detalls que va publicant el Wall Street Journal són prou entretinguts: el banquer que explicava al seu millor amic (padrí de casament i company de fatigues empresarials) com havia sortit de casa a les dues de la matinada amb parts del seu ordinador acabat de trinxar, el dia que el diari va donar notícia per primera vegada de la investigació que hi havia en marxa, per anar-les repartint entre diferents camions de les escombraries que circulaven per Manhattan. I com el millor amic, que li demanava més detalls, ho anava passant tot per entregues a l’FBI a canvi d’una sentència més lleugera. O el cas de l’informador Far, que segons els propis fiscals s’anava inventant sobre la marxa tota la “informació privilegiada” que li passava al multimilionari Rajaratnam, ara detingut.    

Sigui com sigui, no m’acaba de convèncer que tanquin gent a la presó per haver “traficat amb informació privilegiada”. La idea, que suposo que té a veure amb alguna concepció de justícia relacionada amb la igualtat d’oportunitats, el mèrit, vés a saber què, és que no és acceptable que algú faci negoci amb informació que no està a l’abast de tothom.  Com a mínim no em convenç restringir el càstig a una manera particular (la compra-venda d’accions) de guanyar diners obtenint informació abans que la competència. Si els fiscals volen, els puc assenyalar altres oficines que poden registrar si volen evidència d’empreses que fan cabassos de diners a base d’aconseguir informació d’aquesta “privilegiada” i de fer-la servir abans que la competència.