Qui aixequi barreres a la llibertat a Internet es veurà tancat en sí mateix i serà víctima de l’omnipresència de la xarxa, assegurava la secretaria d’estat Hillary Clinton en un discurs a la universitat George Washington. Amb el vent a favor generat per l’ús de les xarxes socials a les revoltes d’Egipte i Tunísia, els Estats Units prometien ajuda econòmica als blocaires silenciats per règims que com l'iranià o el cubà no es pleguen a les demandes polítiques de Washington.

I voler silenciar Wikileaks no és posar barreres a Internet? Per mi sí. I tant! Voler aturar la publicació de documents públics lesiona la llibertat d’expressió i obstaculitza l’escrutini de l’acció de govern, un dels objectius bàsics d’una premsa independent. Però per Clinton no, perque segons ella el portal web comandat per Julian Assange va robar els milers de cables del seu departament i ha compromès la seguretat del país i la de molta gent.   

Com definim la llibertat a Internet, doncs? Per Clinton superant tres reptes. Un. Donant la llibertat online precisa sense lesionar la seguretat nacional. Dos. Protegint la transparència i la confidencialitat. I tres. Garantint la llibertat d’expressió. I mentre deia això en un jutjat de la ciutat  advocats del govern demanaven accés a la informació personal dels comptes de Twitter de tres persones vinculades a Wikileaks.

Jo a això li dic hipocresia. És tant com defensar la llibertat a Internet només quan els convé. I si Egipte o Tunísia ens han ensenyat alguna cosa és que la xarxa és efectiva perquè és de tots i de ningú. Washington n’aplaudeix l’ús però vol escriure les regles del joc. Massa tard. Això és feina de tots els internautes. Perquè només amb la intervenció de tots Internet ens farà més lliures.