Deixeu-me felicitar, quan ja han passat uns dies, la Marina Comes, en Francesc Colomer i, amb ells tota la resta de l'equip d'una pel•lícula, “Pa Negre”, que parla d'Osona; d'un guió basat en una novel•la escrita per un altre osonenc -Emili Teixidor.

Aprofito l'efemèride per fer extensiva la felicitació a tot Osona i, molt especialment, a Vic, per moltes coses. Potser us resultarà estrany el que ara diré, però jo havia sentit fa no gaires anys alguna àvia de Cantoni que assegurava que tenia tots els parents a Vic, però que, si mai li passés res, no aniria mai a picar-hi a la porta. Vic tenia fama de ciutat rica -aquesta encara la té- tancada en ella mateixa, garrepa i força tartufa i farisaica. Miquel Llor la va clavar amb Laura a la ciutat dels Sants, i ja va tenir prou problemes per haver-la clavat, perquè a ningú no li agrada que li cantin els defectes a la cara.

Però les coses han canviat, almenys per als que ens ho mirem des de fora. Vic ha deixat de ser allò que era. Encara no fa vint anys, jo mateixa predicava que dels vigatans no te'n podies refiar i que no canviarien mai. Doncs bé, reconec que m'he hagut d'empassar el que vaig dir: Vic s'ha convertit en una de les ciutats més dinàmiques de Catalunya, per no dir en la ciutat més dinàmica; Vic ho encapçala tot, ho dóna tot, ho belluga tot. La seva societat civil l'ha transformat en la capital d'una comarca més que capdavantera en qüestions tant tècniques com humanes. Especialista en mercats de tota mena, sap com vendre, amb una organització impecable, a nivell local, nacional i internacional. I, malgrat tots els problemes interns  -tots els grups socials en tenen- Osona, amb Vic al capdavant, es presenta com un poble capaç de ser, per a Catalunya, el punt de suport que li permeti de moure el món -i que tanta falta ens fa als catalans.

La boira s'ha desespessit, Lleida, Girona i el mar -molt important!- són a tocar, i hi ha una universitat que incentiva els emprenedors i que avui precisament presenta en societat un nou robot; i hi ha a tota la comarca un alt índex d'immigració que -ho sento, senyor Anglada- ha estat clau per ajudar tots els osonencs a obrir els ulls a altres maneres d'entendre el món, a una altra realitat que no l'obsessiu pa negre que retratava l'Emili  Teixidor.