Fa pocs dies que l’Institut Ramon Llull ha començat una etapa nova, amb una direcció també nova. Al llarg d’aquests darrers anys en què m’ha tocat presidir-lo,  juntament amb el conseller Albert Moragues, del Govern Balear, hem tancat el cercle institucional dels nostres territoris, de manera que, llevat de la Franja, avui hi són tots representats. Ja vam poder comprovar-ho a la Fira de Frankfurt, com abans a Guadalajara, i després a París, on la producció catalana no patia fronteres ni d’origen geogràfic, ni de cap altra mena. Només l’any passat, per exemple, uns 600 creadors balears (escriptors, artistes, músics, etc) s’han beneficiat de la presència del seu Govern al Llull, fet excepcional mai no produït abans.

Però el català no té un mercat organitzat, real, quotidià, normal. En l’àmbit de la producció editorial o musical, és molt difícil tenir accés amb naturalitat i celeritat a l’actualitat creativa. Els llibres fets a Barcelona es troben en llocs especialitzats, de Perpinyà a Alacant, passant per Palma o Andorra, però estranyament mai no a l’inrevés.

M’assabento del que surt a València, gràcies a El Temps. Però poder comprar un llibre de la Universitat de València o un CD del Botifarra, sense moure’m de Tarragona, és tota una proesa. Quan vaig a Andorra o a Perpinyà procuro posar-me al dia del que hi apareix i, també, a l’Alguer. Però, clar, no és qüestió de fer turisme cultural cada setmana, perquè ni hi arriba el temps, ni la butxaca. De vegades topes amb obres molt notables, molts mesos després d’haver-hi aparegut.

L’excepció són les Balears. Gràcies a l’Espai Mallorca del carrer del Carme de Barcelona és possible de fer un seguiment acurat de les novetats en tots els àmbits, si pots deixar-t’hi caure, de tant en tant. Però això no és normal. I estic convençut que, com hem fet aquests darrers quatre anys presentant la nostra cultura com un tot, a l’estranger, ara toca posar les condicions perquè, als Països Catalans, els consumidors de cultura catalana no haguem de convertir cada adquisició en una excursió, una aventura o un laberint. Tots hi sortiríem guanyant: empreses, creadors, consumidors.  Com si fóssim normals, vaja...