És curiós, però m'ha vingut al cap escriure aquest article en plena lectura d'un llibre que em va arribar a l'Ajuntament i que es titula: “La política que ve. Competitivitat pública per afrontar els reptes del segle XXI”, de Lluís Recoder (actual conseller de Territori i Sostenibilitat) i Jordi Joly (tinent d'alcalde d'Economia de Sant Cugat del Vallès). Tot i que a priori podria pressentir que no compartia alguna tesis del llibre, i d'altres sí, no per això he deixat de llegir-lo, sobretot tenint en compte que el sr. Recoder ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès durant un quants anys i essent un membre actual del Govern de la Generalitat és bo, almenys des del meu punt de vista, veure quin ideari promou, per això li agraeixo haver escrit el llibre i personalment li agraeixo la dedicatòria que rubrica en la primera pàgina.

El llibre aprofundeix àmpliament en diversos aspectes de la gestió pública estratègica, canvi cultural, nova organització... És un fet ja inqüestionable que el segle XXI necessita una reconversió de l'administració pública. Aquest és un gran repte. Jo diria... de l'administració pública i de molts altres estaments, però bé, veurem si som capaços de fer-ho entre tots.

Ja en el primer capítol, de reflexions generals, els autors esmenten el paper de la geopolítica i a mi em va inspirar a fer un acte de reflexió i en concret a considerar quin paper ha de tenir l'administració local, sigui municipal o supramunicipal que són les escales per on em moc. I per anar més lluny, em va inspirar a reflexionar sobre l'esforç innovador que fa el Consorci del Lluçanès per gestionar les demandes de la població combinat amb el posicionament d'una entitat que a hores d'ara té una fràgil estructura i viabilitat, però que ha apostat per alçar la seva veu i dir ben fort que vol vetllar pel territori des de la màxima proximitat i coneixement dels problemes de la població, sense oblidar l'entorn global en què s'ha de moure i l'eficàcia extrema que ha d'aplicar en totes les seves accions, sobretot per la incertesa dels recursos econòmics de què disposa cada any.

La geopolítica, en la seva essència, es dedica a estudiar les actuacions i estratègies del Poder, les relacions entre els diferents centres de decisió, siguin estats, regions o pobles; valora quins interessos es volen defensar per tenir un bon posicionament. Dissabte passat, al Lluçanès varem donar el tret de sortida a un any especial des del punt de vista geopolític, la celebració dels 400 anys de la sotsvegueria del Lluçanès,  una ullada al passat i, com un gest reflex, girar el cap 180 graus i mirar cap al futur amb determinació.

El Consorci ja porta uns quants anys desplegant projectes, mancomunant serveis entre diferents municipis, fent recorreguts itinerants per tots els pobles per atendre la ciutadania, etc. Així com fent d’interlocutor principal entre el TERRITORI i les administracions superiors, des de la mateixa Generalitat fins als consells comarcals. I s'ha fet amb rigor, convençuts del clam que surt d'un tros de país i que vetlla per la seva gent i per aconseguir una qualitat de vida acceptable mantenint el caràcter propi.

A mitjans de l'any passat es va fer la petició per esdevenir comarca oficialment, també des del rigor i el convenciment que apropar el centre de decisió al territori, amb un bon equip de professionals per desplegar els serveis públics, és buscar la solució als problemes de la manera més ajustada i eficaç que es pot demanar, sempre tenint present la relació amb els territoris que ens envolten i establint si s'escau el màxim de complicitats i col•laboracions. La petició del reconeixement comarcal, juntament amb la commemoració de la sotsvegueria aquest 2011, coorganitzada amb les entitats i la gent del territori, és un autèntic posicionament geopolític del Lluçanès, una manera d'afrontar els reptes del segle XXI.

Dissabte dia 5 de febrer el monestir de Lluçà estava ple. Els parlaments donaven la benvinguda i els cants del grup Lluçaveus expressaven, amb cançons, un fet cultural propi i universal alhora. Un tret de sortida a un any estratègic geopolíticament pel Lluçanès. No us perdeu les propostes per descobrir com era el Lluçanès al 1611, i fins i tot imaginar com podria ser al segle XXV.