Nokia era, fins fa poc, el fabricant de referència de telèfons mòbils. D'aquells que trucaven, enviaven missatges i tenien jocs com el de la serp. Va aconseguir aguantar l'arribada dels primers iPhone responent amb mòbils per escoltar música, més que per fer fotografies, que era el principal mal de cap de la resta de la competència. I va anunciar als quatre vents un sistema operatiu propi que mai no va arribar del tot, ni agradava ningú molt abans de sortir al carrer.

Microsoft era, fins fa poc, aquella empresa que ho tenia tot. Que no parava de guanyar quota de mercat i de crear-se enemics, tant per la qualitat dels seus productes com per la seva posició de companyia dominant. Windows Vista va ser el desastre definitiu. Internet Explorer no para de perdre usuaris que guanyen altres navegadors com Firefox i Chrome.

La unió de terminals Nokia i el Windows Phone 7 de Microsoft és, si més no, curiosa. Sembla sortida d'una pel·lícula sobre hackers de finals dels 90, on hagués provocat l'admiració del personal. Ara, però, sembla que s'uneixin per intentar frenar la caiguda. Així, Nokia deixa de banda Android i intentarà competir amb l'iPhone a base de programari de Redmond. I si bé és cert que Nokia pot fer telèfons de qualitat, Microsoft sembla abocada a pagar una penitència encara més llarga pels seus pecats del passat.

Així que, abans de veure'n els resultats, la decisió de Nokia ha estat, com a mínim, molt arriscada. Ho ha demostrat la caiguda de gairebé un 10% a borsa de les accions de la companyia finesa després de l'anunci oficial. I haurem d'esperar per veure si finalment estem davant el resorgiments de dos antics gegants, o si, al final, la caiguda, amb el pes de tots dos, és encara més forta. El temps ho dirà. Però vist objectivament, no sembla una bona idea.