L’esquerra independentista, que fins ara havia estat amagant el cap sota l’ala mentre es matava, s’extorsionava o es feien destrosses als carrers en el suposat nom de les idees, ha format un nou partit. Amb la impecable factura jurídica que caracteritza la feina feta pels seus assessors (l'honor obliga a reconèixer a cadascú el que li pertoca), neix Sortu; i ho fa amb una declaració d’intencions que recull de forma explícita el que la llei demana als successors d’una formació política il·legalitzada d’acord amb la vigent Llei de partits: la condemna de tota forma de violència com a instrument de l’acció política; en concret, la violència d’ETA.

Potser sols volen els diners que els donaria poder presentar-se a les municipals per continuar formant part del joc de la política. És molt probable, però en això no hi ha diferència entre ells i els que ho fan a altres partits. He vist persones suposadament dignes arrossegar-se per terra per aconseguir una bona plaça a una llista electoral. Com dirien els “anticapitalistes”, moltes formes de violència té el sistema imperant que no es tradueixen en matar. Ho comparteixo. Però això no justifica emprar la mort, l’amenaça, la privació de la llibertat als altres, ni que sigui pel mínim principi kantià de no fer als demés el que no vols per a tu mateix. Així doncs, sigui ben rebuda, ni que sigui agafada amb pinces, aquesta mostra, la més explícita fins ara, dels que creuen que el País Basc estaria millor sol que integrat a Espanya, es desprenen de les males companyies, fan fora la negror del terror, comencen a pensar que hi ha camins.

Potser els de Sortu han vist que a Catalunya, forçant la llei i no pas les persones, fa més via qui declara (i sent, que és cosa diferent) la voluntat de la independència. Gent intel·ligent i preparada es dedica a Catalunya a buscar escletxes a la llei per fer possible obligar els partits actuals a dir en veu alta el que pensen sobre el tema, mentre gent que ens governa pensa que pot amagar el que votaria en una consulta sobre la independència. Què és més digne? Sortu, sort. I molta llum.