Ja em direu on m'equivoco, però hi ha actuacions que valent tot l'or d'aquest món, una mica del que vindrà i molt de guix per aplanar la paret que pintarem amb la intenció d'aparentar una seriositat, un enamorament, o un saber estar que mai ningú, i això ho remarco, ningú, ha sabut valorar, no tenen la representativitat necessària.

I és el que dic sempre, no barregem una cosa amb l'altra. L'amor físic, l'amor personal,  però delegat en una figura humana, és una cosa i l'amor a una feina, a una idea o a una mostra, més o menys laboral, té la mateixa vinculació amistosa que un parell d'ous amb les campanes de la Seu, amb el perdó del Canonge.

Vénen eleccions i ara tot és bo. Quan algú es pensa arribar a llocs de determinada importància, i us parlo des del punt de vista d'un gat vell en un patit minoritari, el que vol dir que encara és pitjor, els cops de colze, les empentes, els favoritismes i, sobretot, els fitxatges estrella, són capaços d'arraconar tota mena d'aspiracions guanyades dia a dia, durant molts anys, i, alhora, malmesos per decisions de superioritats desconeixedores de les necessitats i de les mancances d'una ciutat tant gran, o petita, segons la perspectiva, com Manresa.

El que trobo trist i mancat de perspectiva política en una persona jove i amb aspiracions, és justificar l'apartament que els caps han decidit, per motius de màrqueting electoral pensat amb la part de l'esquena que tots sabem, justificar la carbassa amb l'excusa, impresentable d'uns estudis necessaris de la parella per marxar de la nostra ciutat.

Algú pot pensar que si CiU hagués decidit, com molts suposàvem, posar de cap de llista al que al final, i amb una mica de sort, hagués anat de número quatre, els estudis o pràctiques mèdiques per especialitzar-se de la parella, hagués estat un impediment?. Si la possibilitat de portar les regnes d'una ciutat pot ser condicionat pel "MIR", d'un metge o metgessa sense especialitzar, és que l' interès pel desenvolupament de la ciutat tenia un afegitó mínim per aquell que, basant-se amb l'excusa de l'amor, renuncia al que sempre ha defensat i es tira enrere quan veu que la seva gent el deixa de banda. Trist, molt trist, tant la decisió de la seva gent com la seva pròpia.

El problema és que ara, aviat, es veu a venir l'èxit electoral dels que sempre han guanyat i ara, a més a més, ho podran fer i el que ha estat representant d'uns interessos, al final l'han deixat de banda amb l'excusa, sempre convergent, del fitxatge estrella. No tinc rés en contra del Sr. Junyent, al qui conec de fa temps, ni tenia res en contra del Sr. Vives, al qui encara m'uneixen vincles amistosos, però, sincerament, crec que el partit s'equivoca amb "l'estrellatge" de fitxatges, ja que no parlem d'un equip de bàsquet, sinó de l'esperança ciutadana.

Tot i estan d'acord en la rebequeria del Sr. Serra, crec que el seu comportament no ha estat digne d'un polític a l'alçada i que l'excusa de l'especialització de la parella és l'excusa del mal perdedor. Em sap greu.