Hi ha lectors que m’han demanat alternatives, propostes que donin esperances per sortir de la crisi. Avui parlarem d'una opció extremada: la revolució, tot i que la més extremosa és marxar d'aquest del mon voluntàriament, si bé no té gaire lògica econòmica, ja que marxem sense cap esforç un dia o altre.

El que vulgui fer la revolució contra el capitalisme, és el que ho té més fàcil. N’hi ha prou que no tingui fills i deixi de consumir. No aportar fills al sistema té una doble conseqüència: redueix la mà d’obra ofertada a mig i llarg termini en el sistema, la qual cosa farà pujar el val·laris dels que quedin, si són capaços d'aportar la productivitat suficient, i, en darrer terme, del repartiment dels increments de productivitat podrà treure una proporció més gran. A més, en no tenir fills es pot reduir molt el consum i això coincideix amb l’altre aspecte que tractarem.

Potser no s’ha insistit prou en què la plusvàlua a la que al·ludeix Marx com a part del valor que se suposa s'apropia l’empresari, no es materialitza a la producció, on en tot cas es generaria, però que l'empresari hauria de realitzar en vendre la mercaderia o perdria la plusvàlua i la part del capital invertit. Així que si no hi ha consum no es realitza la plusvàlua i formalment almenys podria qüestionar-se el fet de parlar d’explotació. Però entretenir-se en això és ocupació pels que creuen que cal i es pot acabar amb el capitalisme amb una alternativa millor i tenen propostes que suposen un comportament humà socialment altruista o bé un determinisme evolutiu del sistema capitalista que fins ara no s’ha donat. Molta gent no creu que pagui la pena l’esforç de aconseguir-ho o senzillament no s’ho creu.

Parlem de l'economia. S’insereix i parteix de l'organització social que deriva de l’exercici del poder, la intervenció del qual es dóna a través de les institucions, les convencions, la família i l'escola. Reproduïm éssers biològicament i els adaptem culturalment (en sentit molt ampli). No podem controlar absolutament la psicologia dels individus, però déu ni do fins on arriba la manipulació. Uns i altres autoalimentem el sistema ens agradi o no formant-ne part en el poder o sotmesos. En parlarem.