Actualitzat el 11/02/2011 a les 00:01h
Integrisme català
Ran de les consultes sobiranistes, el cardenal de Barcelona ha dit que no s'havien de deixar espais de l'Església per a portar a terme aquests exercicis de ciutadania i democràcia. Com deia algun comentari, és que potser si el Corte Inglés no deixés el rebedor dels seus magatzems per a aquestes votacions, algú diria que es tracta d'una organització no democràtica o que fugís d'estudi?
Sembla com si la societat catalana hagués de tenir un tracte tot curiós amb l'Església, un tracte que partís d'un integrisme polític que hagués d'absorbir l'Església, com a veritable organització social que és al servei d'un bé transcendent com és el Regne de Déu.
D'una banda, a Catalunya ens trobem amb una baixa pràctica religiosa, que ronda el 5% d'assistència dominical i amb una demanda dels sagraments que cau en picat. A més, les indicacions de la jerarquia, cap pensant i portantveu de l'Església, són sovint rebudes amb retrets i crítiques de totes menes, de manera que se solen barrejar garses amb perdius: que si el Papa defensa i parla a favor de la família, aleshores se li retreuen els abusos a menors dels clergues irlandesos. Com si els dos punts tinguessin alguna cosa a veure!
Per això vull parlar d'una experiència del proppassat cap de setmana del 6 de febrer, al meu poble de Sant Hipòlit de Voltregà, i l'homenatge anomenat als Màrtirs de la Gleva del 1714. En efecte, fou en aquest primer diumenge de febrer d'enguany que s'organitzà un acte per recordar els que perderen la vida en els enfrontaments armats al voltant del santuari de Sant Hipòlit, víctimes de la guerra de successió, entre els austriacistes i els botiflers borbònics. Els fets en si, que foren posats en relleu pel nostre ínclit historiador Mn. Antoni Pladevall, que parla com moriren un bon grup de soldats a mans de la venjança austriacista i com el poble voltreganès en pagà les conseqüències.
Els organitzadors d'aquest esdeveniment, i és això al que vaig, no se'ls acudí res més que demanar als capellans actuals, el de la Gleva i al qui escriu aquestes línies, de col·locar sengles banderes estelades amb fons blau gegants, penjant de cadascun dels campanars. D'altra banda, demanaren un repic de campanes per significar la crida de les tropes a l'enfrontament armat. Després prengueren el penó de la Mare de Déu que presidí tot l'acte davant de l'església de Sant Hipòlit, llegiren un manifest i, amb les torxes enceses a plena llum, eren quarts de sis de la tarda, endegaren la seva marxa a peu fins al santuari voltreganès. Tot molt catòlic.
De fet, un reflex, fixeu-vos-hi, de la litúrgia cristiana popular, la de les processons. Però més encara, quan aquest grup de caire independentista, amb l'autoritat de l'Òmnium Cultural, ens impliquen a les parròquies i als cristians, en les seves campanyes de sensibilització. Com si realment les esglésies tinguéssim un paper rellevant en el futur de la nació.
Cal plantejar-s'ho. O bé vivim i practiquem una real separació entre l'Església i l'Estat aconfessional, o bé es viu en conseqüència la laïcitat o bé, si es vol comptar amb l'Església, potser també caldrà comptar-hi pel que fa la seva doctrina, moral, social, sexual, política.
Em temo molt que no serà així i que més aviat, aquesta operació d'aquell dia és una utilització dels pobres mossens que, agafats de trascantó, no saben dir que no i es posen al servei d'un grup concret polític i d'opinió.
Tot és molt confús, com diria aquell del migdia. Al balcó de l'entrada de Montserrat posa aquella frase torrassiana “Catalunya serà cristiana o no serà” -un altre dia ho comentarem- però el que és segur és que l'Església és de tots els batejats i no tan sols d'uns quants. Que no pretenguin utilitzar l'Església per als objectius d'alguns.
En tot cas, l'Església, avui en dia, té una força molt relativa, donat que tothom s'apunta al laïcisme més desenfrenat i passa de llarg de les seves indicacions. Primer caldria escoltar què ens diu l'Evangeli i després segur que l'aplicació social i política vindria de més a més. L'Església, malgrat el que alguns puguin dir i els interessi de poder dir, estarà sempre a favor del poble. El que passa és que a vegades no ens dirà allò que volem sentir sinó allò que ens convé que ens diguin.
Els matisos són importants, en aquest cas, i convé que no ens deixem portar per un integrisme ensucrat: el de creure que l'Església ha de servir el grup de pressió del moment, com el cas de l'Església alemanya que va haver de sucumbir sota la força del nazisme, malgrat la dissensió de molts que es varen acabar exiliant o donant la seva vida als camps de concentració.
Voleu, doncs, que Catalunya sigui cristiana o que Catalunya sigui lliure? Perquè la veritat ens farà lliures (Jn 8,32) i estic segur que els catalans estimem tant la veritat com la llibertat. L'una no va sense l'altra.
Sembla com si la societat catalana hagués de tenir un tracte tot curiós amb l'Església, un tracte que partís d'un integrisme polític que hagués d'absorbir l'Església, com a veritable organització social que és al servei d'un bé transcendent com és el Regne de Déu.
D'una banda, a Catalunya ens trobem amb una baixa pràctica religiosa, que ronda el 5% d'assistència dominical i amb una demanda dels sagraments que cau en picat. A més, les indicacions de la jerarquia, cap pensant i portantveu de l'Església, són sovint rebudes amb retrets i crítiques de totes menes, de manera que se solen barrejar garses amb perdius: que si el Papa defensa i parla a favor de la família, aleshores se li retreuen els abusos a menors dels clergues irlandesos. Com si els dos punts tinguessin alguna cosa a veure!
Per això vull parlar d'una experiència del proppassat cap de setmana del 6 de febrer, al meu poble de Sant Hipòlit de Voltregà, i l'homenatge anomenat als Màrtirs de la Gleva del 1714. En efecte, fou en aquest primer diumenge de febrer d'enguany que s'organitzà un acte per recordar els que perderen la vida en els enfrontaments armats al voltant del santuari de Sant Hipòlit, víctimes de la guerra de successió, entre els austriacistes i els botiflers borbònics. Els fets en si, que foren posats en relleu pel nostre ínclit historiador Mn. Antoni Pladevall, que parla com moriren un bon grup de soldats a mans de la venjança austriacista i com el poble voltreganès en pagà les conseqüències.
Els organitzadors d'aquest esdeveniment, i és això al que vaig, no se'ls acudí res més que demanar als capellans actuals, el de la Gleva i al qui escriu aquestes línies, de col·locar sengles banderes estelades amb fons blau gegants, penjant de cadascun dels campanars. D'altra banda, demanaren un repic de campanes per significar la crida de les tropes a l'enfrontament armat. Després prengueren el penó de la Mare de Déu que presidí tot l'acte davant de l'església de Sant Hipòlit, llegiren un manifest i, amb les torxes enceses a plena llum, eren quarts de sis de la tarda, endegaren la seva marxa a peu fins al santuari voltreganès. Tot molt catòlic.
De fet, un reflex, fixeu-vos-hi, de la litúrgia cristiana popular, la de les processons. Però més encara, quan aquest grup de caire independentista, amb l'autoritat de l'Òmnium Cultural, ens impliquen a les parròquies i als cristians, en les seves campanyes de sensibilització. Com si realment les esglésies tinguéssim un paper rellevant en el futur de la nació.
Cal plantejar-s'ho. O bé vivim i practiquem una real separació entre l'Església i l'Estat aconfessional, o bé es viu en conseqüència la laïcitat o bé, si es vol comptar amb l'Església, potser també caldrà comptar-hi pel que fa la seva doctrina, moral, social, sexual, política.
Em temo molt que no serà així i que més aviat, aquesta operació d'aquell dia és una utilització dels pobres mossens que, agafats de trascantó, no saben dir que no i es posen al servei d'un grup concret polític i d'opinió.
Tot és molt confús, com diria aquell del migdia. Al balcó de l'entrada de Montserrat posa aquella frase torrassiana “Catalunya serà cristiana o no serà” -un altre dia ho comentarem- però el que és segur és que l'Església és de tots els batejats i no tan sols d'uns quants. Que no pretenguin utilitzar l'Església per als objectius d'alguns.
En tot cas, l'Església, avui en dia, té una força molt relativa, donat que tothom s'apunta al laïcisme més desenfrenat i passa de llarg de les seves indicacions. Primer caldria escoltar què ens diu l'Evangeli i després segur que l'aplicació social i política vindria de més a més. L'Església, malgrat el que alguns puguin dir i els interessi de poder dir, estarà sempre a favor del poble. El que passa és que a vegades no ens dirà allò que volem sentir sinó allò que ens convé que ens diguin.
Els matisos són importants, en aquest cas, i convé que no ens deixem portar per un integrisme ensucrat: el de creure que l'Església ha de servir el grup de pressió del moment, com el cas de l'Església alemanya que va haver de sucumbir sota la força del nazisme, malgrat la dissensió de molts que es varen acabar exiliant o donant la seva vida als camps de concentració.
Voleu, doncs, que Catalunya sigui cristiana o que Catalunya sigui lliure? Perquè la veritat ens farà lliures (Jn 8,32) i estic segur que els catalans estimem tant la veritat com la llibertat. L'una no va sense l'altra.
Notícies relacionades
COMENTARIS
+5
-1
Anònim, 14/02/2011 a les 21:37
Entendria aquest article, si vostè mossèn s\\\'hagués negat a tocar les campanes o deixar l\\\'església per dur a terme aquest acte. Però no entenc que cedís a deixar-la i ara es queixi. Quin sentit té, si hi està en contra hi està en contra des d\\\'un bon principi, no quant ja està fet i veu que diversos sectors se li tirin a sobre, i perdonin per l\\\'experessió.
Si algú ho entén de veritat que m\\\'ho expliqui.
Si algú ho entén de veritat que m\\\'ho expliqui.
+8
-2
Anònim, 12/02/2011 a les 23:35
Quan jo era jove, sortia a la televisio a totes hores un capella, amb aspecte d´intel.lectual i amb aires de pre-potent que feia de polemista. Hi entenia de tot, les seves ideies eren molt properes al que avui seria Intereconomia, i estava especialitzat, a part de crear pol.lemica, en anar sempre envoltat de senyores exhuberants.
Ara sortosament per la salut mental dels televidents, i per la salut tambe de la fe dels creients, aquest senyor ja ha desaparegut o les seves aparicions no tenen ja el rebombori mediatic que tenien.
Sembla ser pero que a aquest mossen li ha sortit un succesor, espero que acabi igual, oblidat i sense que ningu li faci cas. Esta tant oblidat que em costa inclus recordar el seu nom... Com es deia???? ummmmm, ah si Castellet!!!, o no, aquest es el d´ara, l´antic es deia pare Apeles...
Ara sortosament per la salut mental dels televidents, i per la salut tambe de la fe dels creients, aquest senyor ja ha desaparegut o les seves aparicions no tenen ja el rebombori mediatic que tenien.
Sembla ser pero que a aquest mossen li ha sortit un succesor, espero que acabi igual, oblidat i sense que ningu li faci cas. Esta tant oblidat que em costa inclus recordar el seu nom... Com es deia???? ummmmm, ah si Castellet!!!, o no, aquest es el d´ara, l´antic es deia pare Apeles...
+10
-2
Pere de Clariana, 12/02/2011 a les 19:31
Felicito a l'Egslésia per la seva actuació durant 40 anys de franquisme, sempre al costat del poble i del Bé...
+26
-3
Observador, 12/02/2011 a les 14:20
L'església catòlica espanyola, com a estructura adoctrinadora de masses, hegemònica durant alguns segles i amb l'hegemonia reforçada durant el franquisme, ha pretès afaiçonar el poble a la seva imatge.
Ara, perdut aquest paper, es refugia en un integrisme pilotat pels escassíssims joves que s'han apuntat a la clerecia. Com si l'integrisme i el seu concepte de 'superioritat espiritual' fos una forma de justificar a ultrança la seva opció personal.
No seré jo que diré si els capellans catòlics han de deixar o no les instal·lacions de la seva església per finalitats polítiques. Ja són grandets i poden tenir criteri per saber el que fan. És el seu problema. Aleshores, si reben crítiques per una decisió negativa, lògicament hauran d'aguantar-se.
Evidentment, sóc dels que penso que l'església catòlica així com qualsevol altra organització social, cívica o política, no s'ha de deixar sotmetre per totalitarismes de qualsevol mena, com va passar durant quaranta anys a Espanya amb el "Glorioso caudillo, más gracioso que Dios" entrant a es esglésies catòliques "bajo palio" i mangonejant els nomenaments de bisbes.
Tot plegat bé a tomb del garbuix intel·lectual del capellà (revestit a la foto amb ornaments de color vermell, com a símbol de la seva superioritat i del seu integrisme espiritual)que signa aquest escrit.
Jo li diria, amb tota modèstia i amb tot l'afecte: ! Mossèn faci-s'ho mirar".
Ara, perdut aquest paper, es refugia en un integrisme pilotat pels escassíssims joves que s'han apuntat a la clerecia. Com si l'integrisme i el seu concepte de 'superioritat espiritual' fos una forma de justificar a ultrança la seva opció personal.
No seré jo que diré si els capellans catòlics han de deixar o no les instal·lacions de la seva església per finalitats polítiques. Ja són grandets i poden tenir criteri per saber el que fan. És el seu problema. Aleshores, si reben crítiques per una decisió negativa, lògicament hauran d'aguantar-se.
Evidentment, sóc dels que penso que l'església catòlica així com qualsevol altra organització social, cívica o política, no s'ha de deixar sotmetre per totalitarismes de qualsevol mena, com va passar durant quaranta anys a Espanya amb el "Glorioso caudillo, más gracioso que Dios" entrant a es esglésies catòliques "bajo palio" i mangonejant els nomenaments de bisbes.
Tot plegat bé a tomb del garbuix intel·lectual del capellà (revestit a la foto amb ornaments de color vermell, com a símbol de la seva superioritat i del seu integrisme espiritual)que signa aquest escrit.
Jo li diria, amb tota modèstia i amb tot l'afecte: ! Mossèn faci-s'ho mirar".
+16
-2
CMT, 12/02/2011 a les 14:06
Vaig assistir a l'acte, i com a català em vaig sentir orgullós que l'església del meu país obrís les seves portes en un acte d'aquella trascendència. Catalunya, cristianisme i llibertat són tres sinònims que van confluir en l'acte de diumenge passat en el santuari de la Gleva.
Els catalans, i sobretot els del món rural, som gent d'església, qui no recorda quan una àvia ensenya el pare nostre al seu net? O les tradicions com la Nit de Nadal i Pasqua?
Dins del cristianisme, els mossens han de tenir presents els fenomen de la religiositat popular, la Gleva, com a Santuari, no hauria existit sin no hagués estat pel poble fidel que amb aplecs, processos, goijos, i misses l'hagués benerat.
Vaig sentir emoció en veure la sagrada bandera de la meva pàtria, amb els quatre pals de la creu de Jesús i de la sang del noble compte Guifré, coronada per l'estel de la llibertat sobre el cel blau, presidir el majestuós campanar de la Gleva. Unes llàgrimes em van caure dels ulls en mirar al cel, i veure el patriotes morts, de tots els temps, la majoria sota les armes dels bàrbars espanyols.
Cal recordar que no era un acte polític, sinó patriòtic, de recerca en les nostres arrels més profundes. El so de les campanes recordava també aquella església catalana encapçalada per tot tipus de mossens i bisbes, com l'enyorat Deig, que des del cel, en la glòria de Déu, somriuen joiosos.
Espanya és barbàrie, és anticlericalisme, mort i caos. No recordem quan el 1936 els espanyols de la FAI van cremar i assassinar molts capellans i religiosos catalans? Qui no recorda els militants independentistes que van esmerçar la vida per salvar religiosos de tota mena? Qui no recorda aquella croada fet amb musulmans que esguinçà l'anhel català, imposant le llengua de la mort, i el pitjor període la nostra història?
L'església catalana ha d'estar al costat dels catalans en el seu camí cap a la llibertat. Aquell acte de la Gleva la va dignificar, com també ho estava en el seu moment la de Polònia amb Solidaritat.
Els catalans hem lluitat sempre sota els nostres penons i sota la creu de Crist mort, aquesta és la nostra història, per molt que certs sectors espanyols (com la FAI i Franco) del catolicisme no els sembli bé.
Catalunya, cristiana i catalana, és el símbol de vida d'una terra lliure. Espanya simbolitza la mort i el foc etern.
A pesar de l'actitud d'aquest mossèn, continuaré anant a Missa cada diumenge, sóc cristià i no espanyol, sóc català, i no ateu.
Els catalans, i sobretot els del món rural, som gent d'església, qui no recorda quan una àvia ensenya el pare nostre al seu net? O les tradicions com la Nit de Nadal i Pasqua?
Dins del cristianisme, els mossens han de tenir presents els fenomen de la religiositat popular, la Gleva, com a Santuari, no hauria existit sin no hagués estat pel poble fidel que amb aplecs, processos, goijos, i misses l'hagués benerat.
Vaig sentir emoció en veure la sagrada bandera de la meva pàtria, amb els quatre pals de la creu de Jesús i de la sang del noble compte Guifré, coronada per l'estel de la llibertat sobre el cel blau, presidir el majestuós campanar de la Gleva. Unes llàgrimes em van caure dels ulls en mirar al cel, i veure el patriotes morts, de tots els temps, la majoria sota les armes dels bàrbars espanyols.
Cal recordar que no era un acte polític, sinó patriòtic, de recerca en les nostres arrels més profundes. El so de les campanes recordava també aquella església catalana encapçalada per tot tipus de mossens i bisbes, com l'enyorat Deig, que des del cel, en la glòria de Déu, somriuen joiosos.
Espanya és barbàrie, és anticlericalisme, mort i caos. No recordem quan el 1936 els espanyols de la FAI van cremar i assassinar molts capellans i religiosos catalans? Qui no recorda els militants independentistes que van esmerçar la vida per salvar religiosos de tota mena? Qui no recorda aquella croada fet amb musulmans que esguinçà l'anhel català, imposant le llengua de la mort, i el pitjor període la nostra història?
L'església catalana ha d'estar al costat dels catalans en el seu camí cap a la llibertat. Aquell acte de la Gleva la va dignificar, com també ho estava en el seu moment la de Polònia amb Solidaritat.
Els catalans hem lluitat sempre sota els nostres penons i sota la creu de Crist mort, aquesta és la nostra història, per molt que certs sectors espanyols (com la FAI i Franco) del catolicisme no els sembli bé.
Catalunya, cristiana i catalana, és el símbol de vida d'una terra lliure. Espanya simbolitza la mort i el foc etern.
A pesar de l'actitud d'aquest mossèn, continuaré anant a Missa cada diumenge, sóc cristià i no espanyol, sóc català, i no ateu.
+11
-2
Serafí Corominas, 12/02/2011 a les 13:04
A títol personal, la seva carta es una ofensa a la realitat i a la veritat. Crec i ser, que quan se li va demanar per penjar l'estelada vostè estava del tot agraït i content en poder participar d'aquesta commemoració i pel dit a las reunions, (les dues personàs que li vingueren a oferir aqueta possibilitat) i l'entusiasme explicit a las cares, en deien tot el contrari del que vostè en aquí intenta explicar nos. Per les personàs que heu escrit en aquí, no podem confondre a l'església de Sant Hipòlit amb la de la Gleva.
+9
-2
de masies, 12/02/2011 a les 11:26
mossen encara pot demanar perdo a la gent del voltreganes i sumarse o col.labora fets pais i ajudant al poble.
fagui un art. disculparse per dir-lis a la gent del voltreganes nazis i Integristes catalans
fagui un art. disculparse per dir-lis a la gent del voltreganes nazis i Integristes catalans
+7
-1
bran, 12/02/2011 a les 11:24
felicitats a OSONA.COM, amb el mossen heu trobat un articulista que us assegura la polèmica continuada. A la fí es de lo que viu el periodisme de polèmica.
aquest mossen amb les seves opinions carques i politicament espanyolistes correctes, farà carrera, segur que el bisbe de Vic hi està totalment d'acord amb la seva posició.
La seva postura en els principis de l'organització dels actes de passat diumenge em van sorpendra agradablement. Però ha durat poc, al final el reconec més amb aquest escrit que no pas amb lo que semblava col.laboració en la cel.lebració. Cada un es posiciona on vol, encara que li servexi per ser cada dia més marginal.
aquest mossen amb les seves opinions carques i politicament espanyolistes correctes, farà carrera, segur que el bisbe de Vic hi està totalment d'acord amb la seva posició.
La seva postura en els principis de l'organització dels actes de passat diumenge em van sorpendra agradablement. Però ha durat poc, al final el reconec més amb aquest escrit que no pas amb lo que semblava col.laboració en la cel.lebració. Cada un es posiciona on vol, encara que li servexi per ser cada dia més marginal.
+15
-1
AliBay, 12/02/2011 a les 11:09
Cometeu l'error clàssic de considerar una consulta i un moviment populars com a assumpte polític.
Una cosa és que seguim els principis revolucionaris francesos i desitgem com a valor positiu que l'Església (catòlica en aquest cas) i l'Estat mantinguin una separació sanitària i profilàctica, i una altra que, com jesuíticament ens voleu fer creure, això comporta l'autisme de l'Església i els seus membres.
Doncs no, l'Església és part de la societat des del moment en què els seus membres no formen una secta antisocial i aïllada sinó que són ciutadans amb els mateixos drets, deures i desitjos que tota la resta.
Per tant, quan aquesta societat, catòlics inclosos, reclama, proclama i organitza una consulta sobre un tema social i nacional, com és la depandància o independència del nostre col·lectiu respecte d'un altre, l'Església faria bé de facilitar i aixoplugar aquest exercici de democràcia en estat pur.
Altrament seria fer campanya a favor d'una de les opcions consultades, tal com fan els vostres col·legues escanyols quan convoquen manifestacions contra la llei de l'avortament o dels matrimonis homosexuals, extrems que a la Bíblia (sí, me l'he llegida i fins i tot l'he entesa) no hi figuren.
Ara, mossèn Castellet, torneu a repassar els vostres apunts sobre dialèctica, concretament el capítol relatiu als sofismes, i després torneu a escriure un article on, a més de les citacions bíbliques agafades per les fulles i tretes de context, em podreu fer callar amb arguments sòlids i ben articulats. Amèn.
Una cosa és que seguim els principis revolucionaris francesos i desitgem com a valor positiu que l'Església (catòlica en aquest cas) i l'Estat mantinguin una separació sanitària i profilàctica, i una altra que, com jesuíticament ens voleu fer creure, això comporta l'autisme de l'Església i els seus membres.
Doncs no, l'Església és part de la societat des del moment en què els seus membres no formen una secta antisocial i aïllada sinó que són ciutadans amb els mateixos drets, deures i desitjos que tota la resta.
Per tant, quan aquesta societat, catòlics inclosos, reclama, proclama i organitza una consulta sobre un tema social i nacional, com és la depandància o independència del nostre col·lectiu respecte d'un altre, l'Església faria bé de facilitar i aixoplugar aquest exercici de democràcia en estat pur.
Altrament seria fer campanya a favor d'una de les opcions consultades, tal com fan els vostres col·legues escanyols quan convoquen manifestacions contra la llei de l'avortament o dels matrimonis homosexuals, extrems que a la Bíblia (sí, me l'he llegida i fins i tot l'he entesa) no hi figuren.
Ara, mossèn Castellet, torneu a repassar els vostres apunts sobre dialèctica, concretament el capítol relatiu als sofismes, i després torneu a escriure un article on, a més de les citacions bíbliques agafades per les fulles i tretes de context, em podreu fer callar amb arguments sòlids i ben articulats. Amèn.
+3
-10
Anònim, 12/02/2011 a les 03:28
Vagi en compte pare... en aquests temps el primer enemic son les hordes humanes... entregades als baixos instints; gens disposades a atendre raons.
Si veuen que invoca el dret sobirà del Bé... el mataràn. Recordi: no comentar res que demandi prosternarció.
Si té ganes de salvar al món s'ahurà d'empescar primer quelcom religiós, en el sentit de salvador i maximitzan el tema dels beneficis que s'en poden treure. Anar tirant caramelets... i amb l'ajuda de Déu desfer tantes patranyes mentals.
De tota manera pensi que el martiri sol ésser una vía bastant directa per a la salvació.
Si veuen que invoca el dret sobirà del Bé... el mataràn. Recordi: no comentar res que demandi prosternarció.
Si té ganes de salvar al món s'ahurà d'empescar primer quelcom religiós, en el sentit de salvador i maximitzan el tema dels beneficis que s'en poden treure. Anar tirant caramelets... i amb l'ajuda de Déu desfer tantes patranyes mentals.
De tota manera pensi que el martiri sol ésser una vía bastant directa per a la salvació.
+14
-3
La guerra de 1714 no s'ha acabat, 12/02/2011 a les 02:18
L'Església era plena de gom a gom. I això passa molt de tant en tant
+9
-4
Xavier, 12/02/2011 a les 00:53
L'autor del text ha confós els termes: els soldats catalans no van caure sota la venjança austriacista sinó sota la borbònica.
Estic molt d'acord amb el poc comprensible ús dels temples i la simbologia religiosa que ha caracteritzat aquest acte. La meva pregunta és: mossèn, no sabia on es ficava, no va ssaber pactar un format d'acte més respectuós amb els interessos de la clerecia? En la meva opinió, no s'hi val a deixar fer per omplir el temple i després queixar-se quan el resultat no agrada.
Estic molt d'acord amb el poc comprensible ús dels temples i la simbologia religiosa que ha caracteritzat aquest acte. La meva pregunta és: mossèn, no sabia on es ficava, no va ssaber pactar un format d'acte més respectuós amb els interessos de la clerecia? En la meva opinió, no s'hi val a deixar fer per omplir el temple i després queixar-se quan el resultat no agrada.
+15
-5
Antònim, 12/02/2011 a les 00:22
Comença bé el seu article, comparant L'església amb el Corte inglès
a continuació posa en relació directa la religiositat dels catalans amb l'assistència a missa els diumenges, siusplau, que ja no ens mamem el dit
segueix amb els episodis de la Gleva, no creu que l'església per definició ha d'estar al servei del poble? de qui es propietat el campanar i la campana? són del bisbe? i per al bisbe?
tampoc l'església no s'ha de confondre amb l'edifici, sinó que una cosa és la comunitat creient i altra cosa són els bens inmobles que amb els segles han sorgit com a bolets i s'hauríen de considerar comunals
Una església que es digui catalana, finalment, ha de donar suport al sentiment català, no cal que ens escalfin el cap amb ambigüetats i dil·lacions més pròpies de la Cope
Suport espiritual i logístic, és clar que sí, i si no mira quina exhibició de lletanies que tenim els catalans:
Si déu vol
Adéu siau
Déu n'hi dó
quin bé de déu
déu vos guard
cagon déu
redéu
No hi havia ni déu
ai déu meu senyor
i no acabaríem
a continuació posa en relació directa la religiositat dels catalans amb l'assistència a missa els diumenges, siusplau, que ja no ens mamem el dit
segueix amb els episodis de la Gleva, no creu que l'església per definició ha d'estar al servei del poble? de qui es propietat el campanar i la campana? són del bisbe? i per al bisbe?
tampoc l'església no s'ha de confondre amb l'edifici, sinó que una cosa és la comunitat creient i altra cosa són els bens inmobles que amb els segles han sorgit com a bolets i s'hauríen de considerar comunals
Una església que es digui catalana, finalment, ha de donar suport al sentiment català, no cal que ens escalfin el cap amb ambigüetats i dil·lacions més pròpies de la Cope
Suport espiritual i logístic, és clar que sí, i si no mira quina exhibició de lletanies que tenim els catalans:
Si déu vol
Adéu siau
Déu n'hi dó
quin bé de déu
déu vos guard
cagon déu
redéu
No hi havia ni déu
ai déu meu senyor
i no acabaríem
+10
-3
Pere, 11/02/2011 a les 20:29
Per pura lògica de numeros l'esglesia catalana tindria que ser pro catalanista. I quant dic numeros vull dir que els assitents al actes litugics a Catalunya en un 90% aproximadament son gent de parla catalana. Ara com que hi han capellans que tenen una especial habilitat per anar contra corrent, doncs aneu fent i així us va i així us anirà. L'Espanyolisme ja el defensa en Rouco i la premsa faxista afí. De fet els principis de l'ultima onada anticatalaniste van deixar a la cadena de radio que depent dels bisbe espanyol, la COPE. Aquets que prediquen? l'amor en uns i els altres?.
Jo que de jove era creient i catalanista, amb els anys i gràcies a les posicions adoptades per l'esglesia cada dia soc més independentista i menys creien. M'heu ajudat a veure el camí.
En quant al diumenge passat, amb més o menys encert orgsnitzatiu, lo que no es pot negar que va ser un exit de participació que pocs actes l'aconsegueixen.
L'esglesia espanyol sempre ha tingut un to ranci i la catalana en gran part va ser progressiste i defensora del pais, vostè no se a on ubicarlo. Per cert vusté ha estat un instigador a portar bailes rocilleros a dins l'esglesia per la Festa Major, aixó si que es cultura popular del pais.
La majoria d'aquets no havien trepitjar mai cap esglèsia catalana perque "no entienden ni queremos entender el catalán".
M'agrada la llibertat de tothom, per aixó m'agraderia que el meu pais també fos lliure.
Visca Catalunya lliure.
Jo que de jove era creient i catalanista, amb els anys i gràcies a les posicions adoptades per l'esglesia cada dia soc més independentista i menys creien. M'heu ajudat a veure el camí.
En quant al diumenge passat, amb més o menys encert orgsnitzatiu, lo que no es pot negar que va ser un exit de participació que pocs actes l'aconsegueixen.
L'esglesia espanyol sempre ha tingut un to ranci i la catalana en gran part va ser progressiste i defensora del pais, vostè no se a on ubicarlo. Per cert vusté ha estat un instigador a portar bailes rocilleros a dins l'esglesia per la Festa Major, aixó si que es cultura popular del pais.
La majoria d'aquets no havien trepitjar mai cap esglèsia catalana perque "no entienden ni queremos entender el catalán".
M'agrada la llibertat de tothom, per aixó m'agraderia que el meu pais també fos lliure.
Visca Catalunya lliure.
+6
-13
Josep Cararac i de Solà, 11/02/2011 a les 20:24
Resum dels fets:
1. L'església obre les seves portes per a fer l'acte
2. L'església permet penjar estelades al campanar
3. L'església cedeix el penó als organitzadors
4. L'església fa un parlament i s'implica amb l'acte
Resposta: Insults, desprecis, denigracions, i llegir-li la cartilla al mossèn.
Reflexió: felicitats per l'acte, MOLTES GRÀCIES per la col·laboració de l'església en l'acte d'homenatge als fets de la gleva, i vistes les respostes publicades, no m'estranyaria que l'any vinent l'església s'inhibís, amb tot el dret, d'implicar-se novament en els actes.
De tot cor pare Castellet, moltes gràcies per la seua generositat en l'homenatge de la Gleva i perdoni els necis: «Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan» (Lc 23,34a).
1. L'església obre les seves portes per a fer l'acte
2. L'església permet penjar estelades al campanar
3. L'església cedeix el penó als organitzadors
4. L'església fa un parlament i s'implica amb l'acte
Resposta: Insults, desprecis, denigracions, i llegir-li la cartilla al mossèn.
Reflexió: felicitats per l'acte, MOLTES GRÀCIES per la col·laboració de l'església en l'acte d'homenatge als fets de la gleva, i vistes les respostes publicades, no m'estranyaria que l'any vinent l'església s'inhibís, amb tot el dret, d'implicar-se novament en els actes.
De tot cor pare Castellet, moltes gràcies per la seua generositat en l'homenatge de la Gleva i perdoni els necis: «Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan» (Lc 23,34a).
+7
-3
Toni , 11/02/2011 a les 19:39
Com a persona nascuda a Sant Hipòlit amb sento decepcionat per l'escrit del Mn. Jordi del día 11 de febrer, vull dir que no el comparteixo. Tanmateix sí que estic d'acord totalment amb el reonament de l'Albert 11/2/2011.
+5
-3
Caminallum, 11/02/2011 a les 19:35
Hola Anònim, bien yo también estuve y por supuesto a ti, también te vi. Que sorpresa, ya hace tiempo que vengo observando tus movimientos y sin ninguna duda la época que describes (1714) a ti no te gustaría, por que la tuya sin ninguna duda seria la franquista, NO? en aquella época la gente como tu aspiraba a gobernar-lo todo. Salút e independencia.
+12
-5
Albert M, 11/02/2011 a les 19:33
La comparació entre l'esglèsia i El Corte Inglés la trobo molt apropiada, no hi ha massa diferències entre les dues organitzacions, la diferència és que El Corte Inglés està en expansió mentre que vosaltres esteu en vies de desaparició.
Quina arrogància, us penseu que la gent ha d'anar a vosaltres quan sou vosaltres qui heu d'anar a la gent i us heu d'adaptar als temps, una organització o empresa que fa el mateix des de fa vora 2000 anys no pot funcionar massa bé i no funcionarieu si no fos pels ajuts públics.
Al futur estat català 0 diners públics per a l'esglèsia.
Quina arrogància, us penseu que la gent ha d'anar a vosaltres quan sou vosaltres qui heu d'anar a la gent i us heu d'adaptar als temps, una organització o empresa que fa el mateix des de fa vora 2000 anys no pot funcionar massa bé i no funcionarieu si no fos pels ajuts públics.
Al futur estat català 0 diners públics per a l'esglèsia.
+4
-5
Toni2011, 11/02/2011 a les 18:50
I l'Església no jutja i procura ésser justa.
No compari tampoc els que mirem per la llibertat del poble català amb els nazis, perquè també hi ha infidels al bàndol escanyol. I per l'abundància d'infidels, un apunt: L'Església té un sol i sum sacerdot, Jesús; la resta, tots germans. Hi ha molts fidels, però de Catòlics cada cop menys, afortunadament... Clar que millor un catòlic que un ateu!
No compari tampoc els que mirem per la llibertat del poble català amb els nazis, perquè també hi ha infidels al bàndol escanyol. I per l'abundància d'infidels, un apunt: L'Església té un sol i sum sacerdot, Jesús; la resta, tots germans. Hi ha molts fidels, però de Catòlics cada cop menys, afortunadament... Clar que millor un catòlic que un ateu!
+3
-21
Anònim, 11/02/2011 a les 18:12
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+5
-4
Charly Brown, 11/02/2011 a les 17:16
L'esglesia catòlica ja no conecta amb la gent.
I no perquè estigui en contra de l'avortament o del matrimoni homosexual, o de l'us del preservatiu per no tenir fills, que son coses que d'una manera racional i ben explicada molta gent pot acceptar i integrar en la seva vida personal.
Si no conecta és perque és ocultista, perque és dogmàtica, perque no és racional.
No es tracta d'elevar el racionalisme a l'absolut. Tothom pot compendre que hi han coses que s'escapen a la racionalitat, però la racionalitat, com els sentiments o les creeencies, ja no es pot desestimar.
És pot creure en Jesus sense haver d'acceptar que la puresa de Verge tingués res a veure amb el seu himen, però en això i altres coses l'esglesia catòlica encara está molt atrasada, per interesos polítics de detrminats grups de pressió, que l'obligan a jugar un paper de control de la societat i de preservació de la tradició, a vegades encarcarada i no racional.
I no perquè estigui en contra de l'avortament o del matrimoni homosexual, o de l'us del preservatiu per no tenir fills, que son coses que d'una manera racional i ben explicada molta gent pot acceptar i integrar en la seva vida personal.
Si no conecta és perque és ocultista, perque és dogmàtica, perque no és racional.
No es tracta d'elevar el racionalisme a l'absolut. Tothom pot compendre que hi han coses que s'escapen a la racionalitat, però la racionalitat, com els sentiments o les creeencies, ja no es pot desestimar.
És pot creure en Jesus sense haver d'acceptar que la puresa de Verge tingués res a veure amb el seu himen, però en això i altres coses l'esglesia catòlica encara está molt atrasada, per interesos polítics de detrminats grups de pressió, que l'obligan a jugar un paper de control de la societat i de preservació de la tradició, a vegades encarcarada i no racional.
+15
-3
Deixeu que els nens s'atancin a mi, 11/02/2011 a les 16:22
El problema, al meu entendre, és que l'Església té com a pretensió mostrar el camí recte, la moral i l'ètica. Però, com que la jerarquia té molts privilegis (qui pot viure actuamnet com un cardenal, quan la majoria de gent no arriba ni al mileurisme?) fa mans i mànigues per no perdre el seu benestar material i personal. Atès que una gran part de creients són de sensibilitat espanyolista, l'Església no es pot permetre perdre aquesta clientela, ja que és una de les darreres fonts de recursos que li queda. Però no s'adona del parany en què cau: en no poder comprometre's amb els temes que li pertocarien, com ara la llibertat de les persones i dels pobles, només pot parlar de condons. I això la fa avorrida i pesada. De fet, els joves ja se n'han apartat massivament. Comprometre's amb temes de més volada seria una estratègia de màrqueting que jo, en tot cas, els recomanaria.
+15
-3
Roger, 11/02/2011 a les 15:29
Ets l'exemple vivent d'un dels principals motius pels quals l'Esglèsia catalana ha perdut adeptes en les darreres dècades. Que és perquè, des del mandat de Joan Pau II, el Vaticà està dominat per l'Opus Dei, organització que a nivell espanyol és profundament nacionalista castellanoespanyola. Des de llavors, l'esglèsia catalana va quedar sotmesa al govern de l'imperialisme castellà via el Vaticà. I molts catalans van deixar de sentir-la com a seva.
El problema és que, com a capellà, has de servir a Déu i al poble dels teus feligresos, el poble català, i en canvi serveixes el poble castellanoespanyol. Ets un agent del colonialisme.
Segueix així i et faran bisbe i tot.
El problema és que, com a capellà, has de servir a Déu i al poble dels teus feligresos, el poble català, i en canvi serveixes el poble castellanoespanyol. Ets un agent del colonialisme.
Segueix així i et faran bisbe i tot.
+12
-5
postfederalista, 11/02/2011 a les 14:35
Mn Castellet Un bisbe em va dir, tot veient una esglesiola romànica del Pirineu , que dintre d'uns anys la feràn servir els musulmans.Vosté te el PECAT DE l'arrogància.Converteixi's, faci penitència , reconegui els pecats de no practicar les benaurances. Tractar de pobrets als capellans.Quin paternalisme! Com els formeu que no saben defensar els seus prinipis.Quina formacio els-hi dona als seminaristes ?Aluguna vegada heu explicat als seminaristes que ademés de martirs lÉsglesia va beneir un bandol de la Guerra Civil? I 40 anys de franquisme .FEU PENITENCIA.Fem tots penitencia i convertim-nos cada dia.
+6
-5
Charly Brown, 11/02/2011 a les 14:12
L'esglesia catòlica ja no conecta amb la gent.
I no perquè estigui en contra de l'avortament o del matrimoni homosexual, o de l'us del preservatiu per no tenir fills, que son coses que d'una manera racional i ben explicada molta gent pot acceptar i integrar en la seva vida personal.
Si no conecta és perque és ocultista, perque és dogmàtica, perque no és racional.
No es tracta d'elevar el racionalisme a l'absolut. Tothom pot compendre que hi han coses que s'escapen a la racionalitat, però la racionalitat, com els sentiments o les creeencies, ja no es pot desestimar.
És pot creure en Jesus sense haver d'acceptar que la puresa de Verge tingués res a veure amb el seu himen, però en això i altres coses l'esglesia catòlica encara está molt atrasada, per interesos polítics de detrminats grups de pressió, que l'obligan a jugar un paper de control de la societat i de preservació de la tradició, a vegades encarcarada i no racional.
I no perquè estigui en contra de l'avortament o del matrimoni homosexual, o de l'us del preservatiu per no tenir fills, que son coses que d'una manera racional i ben explicada molta gent pot acceptar i integrar en la seva vida personal.
Si no conecta és perque és ocultista, perque és dogmàtica, perque no és racional.
No es tracta d'elevar el racionalisme a l'absolut. Tothom pot compendre que hi han coses que s'escapen a la racionalitat, però la racionalitat, com els sentiments o les creeencies, ja no es pot desestimar.
És pot creure en Jesus sense haver d'acceptar que la puresa de Verge tingués res a veure amb el seu himen, però en això i altres coses l'esglesia catòlica encara está molt atrasada, per interesos polítics de detrminats grups de pressió, que l'obligan a jugar un paper de control de la societat i de preservació de la tradició, a vegades encarcarada i no racional.
+15
-4
Anònim, 11/02/2011 a les 14:03
En poques paraules, mossen, que el seu mal no vol soroll, oi?. Aixo si, a l'hora de fer la declaracio de la renda s'ha de posar la creueta alla on toca.
+8
-11
Anònim, 11/02/2011 a les 14:02
Ben dit Pare! Cal ser coherents.
+12
-4
Anònim, 11/02/2011 a les 13:59
per als qui no sapiguen quins fets s'estan debatent aqui podeu visitar:
http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/24688/centenars/persones/participen/homenatge/martirs/gleva
http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/24688/centenars/persones/participen/homenatge/martirs/gleva
+16
-4
català, 11/02/2011 a les 13:52
Jordi Castellet i Sala condeni o condena
EL FRAMQUISME I L`INVASIO ESPANYOLA QUE PATIM?????
PERQUE AIXO NO OPINA??
QUI ES L`Integriste?
EL FRAMQUISME I L`INVASIO ESPANYOLA QUE PATIM?????
PERQUE AIXO NO OPINA??
QUI ES L`Integriste?
+16
-5
Anònim, 11/02/2011 a les 13:05
Gràcies, gràcies, gràcies, mossèn Castellet, vostè mateix ha dit just els mots adients, ha equiparat l'Esglèsia catalana al Corte Inglés. No hase falta desir nada más.
+12
-5
Anònim, 11/02/2011 a les 13:04
No sé si l'he entes bé. Vosté diu que l'esglesia té que estar al marge, que no forma part de la societat o bé de moviments socials...es allò de o tots moros o tots cristians. De totes formes crec que ja s'ha posicionat vosté.
Per una banda em fa molt de mal que gent que creu com jo en la llibertat de l'independència, l'hagin forçat (de totes formes deixim dubtar) a actuar en cal com que no hi creu i em fa mal les comparacions que hi diu (nazisme).
I per altre banda, em tranquilitza saber que quan anava "bajo palio" o quan monseñor Rouco diu allò que diu, ho fan perque estan forçats per una pistola al cap, es clar des de l'altre banda ideològica.
Per una banda em fa molt de mal que gent que creu com jo en la llibertat de l'independència, l'hagin forçat (de totes formes deixim dubtar) a actuar en cal com que no hi creu i em fa mal les comparacions que hi diu (nazisme).
I per altre banda, em tranquilitza saber que quan anava "bajo palio" o quan monseñor Rouco diu allò que diu, ho fan perque estan forçats per una pistola al cap, es clar des de l'altre banda ideològica.
+18
-5
Ivan.N, 11/02/2011 a les 12:52
I no se suposa que l'església esta al servei del proïsme?, no se suposa que ha d'ajudar als necessitats (ara mateix tots els Catalans, be sense comptar els rics)? no se suposa que Deu es tot amor? Doncs feu allò que prediqueu, o es que nomes us interessa el poble, quan manté el vostre poder i quan us dona el seus calers?
La societat evoluciona, però sembla que l'església sempre vol romandre als seus costums medievals (i ja sabem que vam patir en aquella època, racons mols foscos de les presons de Toledo ens ho diuen). Vostè compara l'Església amb el Corte Ingles, doncs be, si es una empresa com el Corte Ingles, ja tindrien que esta empresonats tots per les barbaritats que s'han fet durant tota l'historia en nom de deu, i encara continuen, i si no son una empresa, llavors estan al servei del poble i tenen que complir amb el seu deure.
La societat evoluciona, però sembla que l'església sempre vol romandre als seus costums medievals (i ja sabem que vam patir en aquella època, racons mols foscos de les presons de Toledo ens ho diuen). Vostè compara l'Església amb el Corte Ingles, doncs be, si es una empresa com el Corte Ingles, ja tindrien que esta empresonats tots per les barbaritats que s'han fet durant tota l'historia en nom de deu, i encara continuen, i si no son una empresa, llavors estan al servei del poble i tenen que complir amb el seu deure.
+16
-6
Josep Fourier, 11/02/2011 a les 12:38
Si l'església no vol cedir els seus locals per fer consultes sobiranistes en té tot el dret. A canvi afirmo el meu dret de considerar l'església com una institució més, ja m'està bé. En el cas que ens ocupa sembla que el mossèn hi estava força d'acord i per tant els retrets no tenen cap justificació, si no és així demanaria que s'expliqués com va anar la cosa,
La veritat ens farà lliures, totalment d'acord. Jo crec que la veritat està molt lluny del dogma de l'església i en trec les conclusions que fan al cas.
La veritat ens farà lliures, totalment d'acord. Jo crec que la veritat està molt lluny del dogma de l'església i en trec les conclusions que fan al cas.
+17
-6
català, 11/02/2011 a les 12:31
AVUI lis dire als meus fills que l`esglèsia no els vols, ni els pensa defensar de les injusticies i per tant que no farant la comunio que tanta il.lusio lis feia i lis dire que millor que quant sigui grans es casin pel civil
+12
-8
masies, 11/02/2011 a les 12:21
ens impliquen a les parròquies i als cristians, en les seves campanyes de sensibilització. Com si realment les esglésies tinguéssim un paper rellevant en el futur de la nació.
pensant aixi segur que mai sere-ho rellevants pel nostre poble el català!!!!
pensant aixi segur que mai sere-ho rellevants pel nostre poble el català!!!!
+15
-7
mossen, hi ha alguns errors, 11/02/2011 a les 11:57
Crec que els catalans som màrtirs i com a màrtirs busquem la implicació de déu. Els fills dels màrtirs de la davallada de Catalunya hem sobreviscut i volem la llibertat per al nostre poble. Catalunya és la màrtir i ha de ser en ella mateixa sobirana, sense esclavització. Per això la necessitat de buscar capellans còmplices de la resolució del conflicte politic amb castella. Però es clar, l'església no té llengua, només la llatina que ni la parla ja ni l'escriu. Catalunya s'expressa en català, per això s'anomena CATALUNYA. Aquesta comunitat de fidels té la seva comunicació amb déu, en català. El nacionalsocialisme espanyol també vol que l'església de la peninsula ibèrica s'expressi en CASTELLA, i aqui hi ha el conflicte.
En realitat és un conflicte entre llengües i recursos. L'església d'aqui suposo que ha de rendir-se a la voluntat de la gent d'aqui, que són catalans no pas castellans , i volen la llibertat per al seu poble i no pas l'esclavització del seu poble. Com jesucrist, seguim l'exemple de la llibertat humana i per tant busquem recolzament en la institució cristiana més rellevant, però també n'hi han d'altres. la realitat és la que és. catalunya s'ha de defensar de molts dimonis.
En realitat és un conflicte entre llengües i recursos. L'església d'aqui suposo que ha de rendir-se a la voluntat de la gent d'aqui, que són catalans no pas castellans , i volen la llibertat per al seu poble i no pas l'esclavització del seu poble. Com jesucrist, seguim l'exemple de la llibertat humana i per tant busquem recolzament en la institució cristiana més rellevant, però també n'hi han d'altres. la realitat és la que és. catalunya s'ha de defensar de molts dimonis.
+17
-7
sant hipólit, 11/02/2011 a les 11:49
ara resulta que defensar catalunya no ho te fer la esglèsia catalana? molt bè!!! poder defensar franco costa menys?
els catalans independentistes son els que van defensar montserrat al 1939 dels anarquiste,no?
perque l`esglesia del meu pais no en defensa a mi?
l`esglesia no te que estar al costat del oprimit? en aquet cas els catalans,no?
Mossen en sembla que tot lo bò que ha fet aquet cap de semana per la gent de sant hipolit ho esta perdent amb aquet article!!!! despres es queixa que no va gent!!!
Diu que ha estat manipulat que no saps dir no, que li han posat una pistola al cap?
Com es pensa guanyar un poble que no el tè ben vist?
anat contre els seus dret que tindrie que ser el primer de defensar?
la llibertat i l`independencia es una cosa de tots i per a tots i no d`uns quants poder el poblema es seu que encara es pensa que l`independencia es una cuestio sols politica i no sòcial
els catalans independentistes son els que van defensar montserrat al 1939 dels anarquiste,no?
perque l`esglesia del meu pais no en defensa a mi?
l`esglesia no te que estar al costat del oprimit? en aquet cas els catalans,no?
Mossen en sembla que tot lo bò que ha fet aquet cap de semana per la gent de sant hipolit ho esta perdent amb aquet article!!!! despres es queixa que no va gent!!!
Diu que ha estat manipulat que no saps dir no, que li han posat una pistola al cap?
Com es pensa guanyar un poble que no el tè ben vist?
anat contre els seus dret que tindrie que ser el primer de defensar?
la llibertat i l`independencia es una cosa de tots i per a tots i no d`uns quants poder el poblema es seu que encara es pensa que l`independencia es una cuestio sols politica i no sòcial
+13
-7
Eduard, 11/02/2011 a les 11:46
i ben lliure de supersticions... i la religió no es mes que una superstició plena de fetitxismes i bruixeries.!!!!
+17
-7
Anònim, 11/02/2011 a les 09:47
Albert, l'has clavada. Has dit de forma respectuosa però contundent el mateix que -em sembla- pensem molts. De fet, el que vé a dir el mossèn és si la societat catalana s'ha deslligat de l'església, aquesta no té perquè recolzar les demandes d'aquesta societat... doncs endavant, que encara aniran pitjor del que ja van. Ara, a veure si et respòn el mossèn!
+13
-7
Caminallum, 11/02/2011 a les 09:40
Hola, todo empieza en uno mismo y ustedes los sacerdotes etc... tienen un punto de vista no completo de la realidad, imaginan o atienden solo a los que tienen dinero y/o poder y de sus palabras, las hacen dogma, para después divulgarlo, como en éste escrito. Buena respuesta Albert i Anònim Salút e independencia.
+36
-5
Albert, 11/02/2011 a les 08:47
Vaig anar a l'aplec de la Gleva. No tinc la impressió que el mossèn parlés pressionat ni enganyat. Va dir les coses justes, amb les paraules justes, sense equívocs. Va dir que aquella era una reivindicació justa, com totes les que es fan a favor de la cultura i la identitat d'un poble, en pau.
Vostè té molta força per sentir-se capaç de jutjar les conductes i la fe de la gent de Sant Hipòlit. Déu és una vivència que sens dubte hi creuen molta mes gent que la que va a la seva parròquia. S'ha preguntat el per què?. Tota la responsabilitat és de la gent? Vostès no hi tenen cap responsabilitat?
Hi ha més gent que creu en Déu que en l'Església. S'ha interrogat pels motius? Només es degut al comodisme i la mandra?
L'església arreu del món ha defensat sempre les minories, les cultures perseguides, les nacions menystingudes, als cinc continents. Per què els catalans hem de ser menys?
Entenc que li sorprengui i l'irriti que a Sant Hipòlit es mobilitzi mes gent dins d'un temple per la independencia i els martirs de 1714 que per anar a missa cada diumenge. Però la reflexió toca fer-la a vostè, sense repartir culpes ni exigir una adhesió popular que en comptes de créixer, està minvant.
L'Església no es pot posar en contra del procés d'independència perquè això la marginarà encara més del que ho està. La independència no és cap objectiu pecaminós ni il.legítim. No equipari vostè la independència a una tribu, un clan o una ideologia: el desig d'independència arriba a gent de moltes ideologies i religions distintes.
I quan s'ha aconseguit un Estat propi, la vida continua, amb tota la seva diversitat ideologica i de creences.
Mossèn, el seu article pot semblar brillant, però hi veig aquests punts febles.
Amb un afegitó final molt negatiu: no vulgui comparar la resistència de l'església catòlica al nazisme alemany amb la "resistència" de l'església catalana a l'onada independentista. Vostè fa una comparació subtil i enganyosa i incerta. D'un fet honorable (la resistència antinazi) fa un salt a l'independentisme català, que no té res a veure amb aquella monstruositat.
El felicito, tanmateix, per expressar publicament la seva opinió.
Vostè té molta força per sentir-se capaç de jutjar les conductes i la fe de la gent de Sant Hipòlit. Déu és una vivència que sens dubte hi creuen molta mes gent que la que va a la seva parròquia. S'ha preguntat el per què?. Tota la responsabilitat és de la gent? Vostès no hi tenen cap responsabilitat?
Hi ha més gent que creu en Déu que en l'Església. S'ha interrogat pels motius? Només es degut al comodisme i la mandra?
L'església arreu del món ha defensat sempre les minories, les cultures perseguides, les nacions menystingudes, als cinc continents. Per què els catalans hem de ser menys?
Entenc que li sorprengui i l'irriti que a Sant Hipòlit es mobilitzi mes gent dins d'un temple per la independencia i els martirs de 1714 que per anar a missa cada diumenge. Però la reflexió toca fer-la a vostè, sense repartir culpes ni exigir una adhesió popular que en comptes de créixer, està minvant.
L'Església no es pot posar en contra del procés d'independència perquè això la marginarà encara més del que ho està. La independència no és cap objectiu pecaminós ni il.legítim. No equipari vostè la independència a una tribu, un clan o una ideologia: el desig d'independència arriba a gent de moltes ideologies i religions distintes.
I quan s'ha aconseguit un Estat propi, la vida continua, amb tota la seva diversitat ideologica i de creences.
Mossèn, el seu article pot semblar brillant, però hi veig aquests punts febles.
Amb un afegitó final molt negatiu: no vulgui comparar la resistència de l'església catòlica al nazisme alemany amb la "resistència" de l'església catalana a l'onada independentista. Vostè fa una comparació subtil i enganyosa i incerta. D'un fet honorable (la resistència antinazi) fa un salt a l'independentisme català, que no té res a veure amb aquella monstruositat.
El felicito, tanmateix, per expressar publicament la seva opinió.
+20
-6
Anònim, 11/02/2011 a les 07:40
Jo vullser lliure.
Autor
Jordi Castellet i Sala
Capellà del bisbat de Vic.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
