Passaran els anys i les generacions futures descobriran que un dia hi va haver un equip blaugrana que va batre tots els rècords vigents, alguns de tan antics i de llegenda com el de 16 (setze!) victòries consecutives a la Lliga espanyola que el FC Barcelona ha pres al Reial Madrid d’Alfredo Di Stéfano a la jornada d’aquest dissabte, en guanyar l’Atlètic de Madrid per 3 a 0. Les noves generacions de culers llegiran les estadístiques bocabadats i en quedaran admirats de comprovar com un equip va ser capaç de trencar tots els registres, primer els que atresoraven els seus rivals, i després les fites pròpies amb què anaven marcant el seu seu caminar majestuós.

Ara: el que no podran copsar mai, per més que rellegeixin les cròniques dels diaris o s’amarin de les imatges que s’hagin conservat enregistrades, és sentir l’emoció que el barcelonisme experimenta avui veient els seus jugadors passar-se la pilota a una velocitat i amb una precisió sorprenents i admirables, que deixa els rivals, sigui quina sigui la seva qualitat, en el paper de convidats de pedra, espectadors privilegiats i necessaris d’un exercici sublim.

Sabran de Leo Messi, però no arribaran a notar cap de les sensacions que generen els seus canvis de ritme i de direcció, els seus eslàloms buscant l’angle més idoni per al seu xut definitiu o la passada exacte a un forat que ningú havia vist. L’argentí format en el planter blaugrana és el punt de sortida i el punt d’arribada de l’equip, el futbolista que en compendia les virtuts i l’esperit de l’equip que entrena Josep Guardiola. Pel talent, pels gols －3 més aquest dissabte, 24 a la Lliga i 40 en totes les competicions en 38 partits- i per l’ambició i les ganes de jugar i de passar-ho bé i de guanyar inesgotables.

Aquest equip marcarà una època. Com que l’està escrivint ara mateix, no podem saber quan llarga serà ni quants rècords deixarà fixats ni amb quants títols tancarà el seu domini. No hi ha cap sostre previsible, ara mateix. El gruix de l’equip és jove encara i al seu darrere es veuen a venir prou relleus com per pensar que la renovació es pot anar fent amb garanties i de manera imperceptible, gairebé, sense haver de témer per cap tall brusc.

Les generacions futures de culers llegiran les estadístiques bocabadats i admirats, no sentiran les emocions que senten les generacions d’avui i miraran d’imaginar-les i la seva imaginació convertirà el Barça de Messi, Xavi, Iniesta… i Guardiola, en un equip de llegenda.