Se m'escapa. Ho admeto. No és pas que les caixes funcionessin molt diferent als bancs, però sempre quedava el romanticisme de pensar en l'obra social i en una voluntat menys depredadora. En menys de dos anys, d'ençà de l'esclat de la crisi, s'ha generat una dinàmica de fusions per a entrar en la primera subhasta del FROB i sembla que ara serà necessari que fusionades i no fusionades deixin de dissimular i es posin el vestit neocapitalista bancari per a optar a la segona tanda de fons.

Mentrestant, hom que és simple persona que sap el justet de números i que, com a molt, es pot comptar dintre d'una unitat familiar, es pregunta com és possible que totes unes estructures de reverència al capital, amb persones dedicades íntegrament a l'auditoria dels comptes propis requereixi només d'uns mesos per rectificar i veure que si primer requeria d'uns milionets per quadrar números, ara en necessita més. Que si primer li exigien fusions, ara li exigeixen dedicar la inversió social i cultural a fer créixer les butxaques de l'accionariat. Això que em passi a mi i que demani una ampliació d'hipoteca per fer front a una despesa i que faci curt, pot tenir una justificació. Que li passi a les caixes, com deia, se m'escapa. No deixa de ser curiós que finalment la crisi només servirà per engreixar taurons. Els mateixos taurons que ens hi van fer entrar.

Mentrestant a Catalunya, també de la crisi ençà, s'han executat més de 40.000 embargaments d'habitatges que vénen a ser 40.000 famílies que han anat a lloguer en el millor dels casos o ni això en el pitjor. Famílies que segurament també estaven a l'atur, i sense l'atur, i que les passaven i passen magres per poder arribar al mínim per viure. Imagino que la situació que s'està vivint aquests dies pel nord d'Àfrica no deu ser comparable, però aquestes revoltes, que són per la feina i per la casa, i no pas per la democràcia com tan es diu interessadament, podrien arribar a aquí per poc que aquests 40.000 fossin alguns més i algun triés el suïcidi escènic en comptes del discret. Tot plegat fa llàstima de veure que la crisi del capitalisme se soluciona amb el reforçament neocapitalista.