Una de les tesis fonamentals de Reagrupament, que es basa en la transversalitat, és a dir, en la recerca del màxim de suports per assolir la regeneració política, l'excel·lència i la independència comença a enfilar-se arreu del territori amb coalicions de cara a les municipals que abracen pràcticament tot el ventall del catalanisme polític, des de CiU a la CUP, passant per ERC i els diversos grups i moviments socials i veïnals que actuen als municipis on s'ha arribat o s'arribarà a acords.

La capital de Catalunya, la Barcelona capital del futur estat, no podia ser menys. Tot just aquest divendres, després d'unes negociacions discretes, lleials i patriòtiques, s'anunciava a la sala Lluís Companys l'acord que permetrà Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament Independentista bastir un tercer espai polític, equidistant del bipartidisme o de les aventures tripartites, marcat profundament per un aposta social i de radicalitat democràtica que hauria d'esdevenir una crida a sumar-hi més forces polítiques.

Els qui vulguin veure en aquesta coalició un retorn a la casa mare s'equivoquen: només el 20% d'associats a Reagrupament són exmilitants d'Esquerra i els mateixos negociadors no n'han format mai part. Encara més: entre els associats de Barcelona que hauran d'escollir els pròxims dies els qui han de formar part de la llista serà norma que cap d'ells no hagi militat mai en aquest partit. També, cal comptar que Portabella no és Puigcercós (ni Carod) i que les negociacions per formar aquesta coalició es van iniciar abans de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Amb aquestes premisses, Barcelona pot començar a caminar cap a la via d'un esdevenidor més nacional. I d'això es tracta.