A la meva escala, a Barcelona, hi viu un senyor que, quan arriba el bon temps, surt despullat a passejar amb bicicleta. I, quan dic despullat, vull dir despullat, tal com Déu el va portar al món. Segur que molts de vosaltres l'heu vist algun dia amunt i avall pels carrers de Barcelona o n'heu sentit a parlar perquè ha sortit sovint als mitjans de comunicació. Imagino que ell, com d'altres, a partir d'ara haurà de pagar multes per la seva nuesa.

Com altres persones que també es dediquen al ciclisme a la meva escala, el senyor despullat baixa amb l'ascensor posant-hi la seva bicicleta en posició vertical. Així hi caben ell i la bici i, si convé, també hi cap algú altre. És clar que això no succeeix gairebé mai perquè sovint, si l'ascensor, amb la seva curiosa càrrega, s'atura en un pis on per exemple, hi ha una senyora d'una edat respectable esperant per baixar, l'exclamació i el rebuig a ficar-se dintre del mateix cubicle que l’home i la bici acostumen a ser immediats. El primer que fa el senyor quan veu que l'ascensor s'ha aturat en un pis que no la planta baixa, és excusar-se amb qui s’està esperant. Ho va fer també el dia que jo m'hi vaig trobar. Li vaig dir que no patís, que ja hi cabíem tots, ell, la bici i jo; que no era pas tan grossa, la bicicleta. A dintre l'ascensor, mentre baixàvem, la conversa va ser la que calia esperar en aquelles circumstàncies: “On va, tan despullat? Que no ho veu, que agafarà fred? Jo avui vaig amb dos jerseis...”. Em devia sortir la vena maternal, però és que jo sempre tinc fred i aquell home tan nu me'n va fer venir encara més. Em sembla que érem tot just al març. Em va respondre, amb un somriure, que, pedalant, de seguida agafava calor.

El senyor despullat, quan es vesteix, ho fa amb elegància i, com que té un cos d’esportista, la roba li queda molt bé. A més, vestit o despullat, és extremadament educat i amable. Simplement surt a fer bicicleta sense roba. Per militància esportiva, diguem-ne.

Ara arribarà el bon temps i, si continua amb aquest hàbit, segur que al meu veí li cau una multa. Als que vagin sense camisa, també. I, per cert, això d'anar sense camisa sí que és poc elegant. No dic que no sigui fantàstic i més fresc a l'estiu, etcètera. Però d'elegant no ho és gens. Això sí: treure's la samarreta posem per cas al Passeig de Gràcia, no és tan arriscat com anar despullat del tot: sempre te la pots posar de pressa si hi ha guàrdies a la vista, i segur que els agents  fan la vista grossa si veuen que et vesteixes, i només et diuen “ai, ai, ai...”quan passin pel teu costat, amb aquella cara de renyar-te amb tendresa i simpatia. Però quan passi pel mateix passeig el ciclista naturista, s'encendran totes les alarmes, els guàrdies es diran els uns als altres amb els walkies: “Atenció, atenció, home despullat a punt d'arribar a la Diagonal”, i ja veurem el cos de la urbana del tot alterat perseguint un ciclista que, com que hauran enxampat in fraganti, haurà de pagar trinco trinco els 500 euros de rigor... Però, ep, quan l'atrapin, que està molt entrenat i, jo ho he vist, corre molt. Qui avisa no és traïdor.