Una dictadura aliada d’occident ha caigut fruit d’una revolta popular, l’anomenada Revolució dels Gessamins. El president tunisià Ben Alí va fugir del país que havia omplert de corrupció i repressió vestida amb "trajo" i sabates italianes. Els carrers se li van incendiar després que s’expandís el foc autoinfligit per un jove tunisià sense perspectives de futur. Un de tants al Magreb.

El silenci de la UE, trencat tímidament per Sarkozy (segons una piulada del corresponsal de TV3 a París, Toni Cruanyes), demostra la hipocresia de l’statu quo d’Occident. Els drets humans només importen si els practica un govern no amic i Ben Alí era amic. Potser també hi ha por d’un efecte dominó en els governs autoritaris, si no dictatorials, de la riba africana del Mediterrani, mercat europeu i frontera punxaguda amb l’Àfrica subsahariana.

Però aquesta revolta popular també ens mostra que vivim temps nous i amb actors nous. És sorprenent, des d’un punt de vista occidental, terra de desafecció pública dels joves (això es diu), que la caiguda i fugida de Ben Alí i la seva famiglia l’hagin iniciat joves que lluiten per un futur (i un present) millor. A partir de llavors els advocats i l’exèrcit (per omissió) i la majoria de la societat s’hi van sumar.

I aquests nous temps, i amb aire d’avantguarda, han portat a un blocaire i membre del Partit Pirata, Slim Amamou, passar de ser un activista a la xarxa, empresonat per Ben Alí, a ser secretari d’Estat de Joventut i Esports (mireu a través d’Yfrog, la seva nova oficina).

És la primera vegada que un membre del Partit Pirata, que té com a ideari bàsic “accés al coneixement, transparència total i democràcia directa”, entre en un executiu d’un estat que no és ni els EUA ni la UE, sinó al Magreb, a Tunísia, un país on l’ús del Facebook supera en valors relatius a grans estats europeus. Igual que l’atur juvenil.

Sembla que estem en un moment de trencadissa entre el nou i el vell, de tant en tant ja passa. El que no sabem és què serà el nou i en el cas de Tunísia si l’antic stablishment de Ben Alí s’incrporarà a la nova Tunísia (com en la transició espanyola), si els islamistes acabaran fent-se amb el poder a base de populisme radical o si bé el Partit Pirata ocuparà el ministeri d’Economia o Interior. O res de tot això.