En una recent glosa dominical titulada "La llibertat religiosa, amenaçada", el bisbe de Vic, Romà Casanova, lligava indirectament el terrorisme contra els cristians en països del tercer món, amb el laïcisme social i escolar a Catalunya, que qualificava de "persecució sofisticada contra la religió d'aquí”.

Té raó el mitrat quan es lamenta del que passa a Nigèria, Pakistan o Egipte, o Iraq, on els cristians són assetjats i han de fugir de les seves cases... Però d’aquí a afirmar que a Catalunya i arreu d’Europa es persegueix la religió catòlica (sobretot a les escoles) i que es renega de la seva història i dels símbols religiosos, hi ha un abisme. Amb tot, no cal oblidar que, arreu del mon (en un lloc o altre) es persegueixen persones que tenen altres creences, no necessàriament religioses

La Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució europea, la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya garanteixen clarament la llibertat religiosa i de pensament de qualsevol ciutadà. La llibertat de culte és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ésser humà de triar lliurement la seva religió, de no triar-ne cap, o de no creure o validar l'existència d'un Déu i poder exercir aquesta creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.

No sóc catòlic però és una evidència que, a Europa, avui ningú prohibeix l’exercici del culte catòlic en els centenars de milers de temples, basíliques, parròquies, ermites i oratoris. Arreu hi ha disseminades comunitats religioses i escoles d’ideari cristià. O mitjans de comunicació audiovisuals propietat de l’Església. També hi ha lloables entitats (com ara Càrites) que treballen infatigablement per la dignitat de les persones, vinguin d’on vinguin. Els nostres carrers són testimoni de processons de Corpus, processons de Setmana Santa o benediccions massives d’animals coincidint amb els Tres Tombs. A les escoles públiques cada any celebren Sant Jordi, fan pessebres i canten nadales. L’Església Catòlica té un concordat amb l’Estat que li atorga més privilegis que a la resta de creences. Milions d’espanyols ajuden a finançar l’Església a través de la declaració de renda. I recentment, tots els ciutadans catalans (cristians o no), vam contribuir a pagar i a magnificar la visita del Papa de Roma a Barcelona, que va convertir-se en un esdeveniment propagandísic d’una magnitud inimaginable.
 
En aquest context, trobo exagerat parlar de discriminació. O en tot cas, potser s’hauria d’aprofundir en un nou concepte a debatre: “Persecucions comparables”. No es pot obligar les escoles públiques i concertades a abraçar l’ideari catòlic en exclusivitat. A partir d’una certa edat, a les portes de l’adolescència, està bé explicar als alumnes els fonaments de les diferents religions i pensaments que han impregnat la humanitat, però sense imposar res.