Actualitzat el 23/01/2011 a les 00:02h
De Betis a Racing
Un partit com el del Racing va bé per veure l’absurditat d’algunes crítiques que els periodistes, no només els aficionats, engaltem de cop i volta amb l’alegria de qui ha comprovat i s’ha convençut que pel broc gros es fa més via. Dimecres, després del partit contra el Betis, es va aixecar una mena de remor contra un parell o tres de futbolistes del FC Barcelona, els de gairebé sempre amb la cantarella de sempre, que si Milito va sortir a totes les fotografies dels gols, que si Bojan no té prou nivell per jugar en aquest equip i tot d’arguments així.
És clar que contra el Betis el Barça va fer un partit molt dolent i encara que l’eliminatòria no va perillar mai, digui el que digui el tècnic Josep Guardiola en l’exercici de la seva obligació de no donar res per fet i anar cridant el llop, vingui o ni vingui, la derrota per 3 a 1 va ser ben merescuda. Tots van jugar molt malament perquè, de fet, es pot considerar que no van jugar. I és que amb un 5 a 0 al partit de l’anada, contra un equip de la Segona Divisió, bo però de la Segona Divisió, i després de vint-i-vuit partits sense perdre, és força normal que l’equip es limités a complir amb el tràmit i dissabte ja hi tornarem.
Qualsevol anàlisi individual o col·lectiu que no tingui en compte les circumstàncies pròpies de cada partit té tots els números de no encertar-la. Per això van tan bé partits com el d’aquest dissabte contra el Racing perquè, posats a comparar jugadors, bé es deu poder agafar Messi d’exemple, com va jugar un i altre partit o com va tirar un penal i un altre. Però, contra el Racing hi havia tres punts en joc que en una lliga de dos són més vitals que mai i no es pot badar.
I tot això amb el benentès que contra el Racing els blaugranes també han fet un partit per a no tenir més desgast del que és imprescindible i aconsellable amb tot el que tenen per davant. S’han limitat a guanyar, que és el que toca, per 3 a 0 i amb una sensació de superioritat absoluta, de ser un equip a anys llum del seu rival, que no és pas poca cosa encara que ja sigui un costum.
És clar que contra el Betis el Barça va fer un partit molt dolent i encara que l’eliminatòria no va perillar mai, digui el que digui el tècnic Josep Guardiola en l’exercici de la seva obligació de no donar res per fet i anar cridant el llop, vingui o ni vingui, la derrota per 3 a 1 va ser ben merescuda. Tots van jugar molt malament perquè, de fet, es pot considerar que no van jugar. I és que amb un 5 a 0 al partit de l’anada, contra un equip de la Segona Divisió, bo però de la Segona Divisió, i després de vint-i-vuit partits sense perdre, és força normal que l’equip es limités a complir amb el tràmit i dissabte ja hi tornarem.
Qualsevol anàlisi individual o col·lectiu que no tingui en compte les circumstàncies pròpies de cada partit té tots els números de no encertar-la. Per això van tan bé partits com el d’aquest dissabte contra el Racing perquè, posats a comparar jugadors, bé es deu poder agafar Messi d’exemple, com va jugar un i altre partit o com va tirar un penal i un altre. Però, contra el Racing hi havia tres punts en joc que en una lliga de dos són més vitals que mai i no es pot badar.
I tot això amb el benentès que contra el Racing els blaugranes també han fet un partit per a no tenir més desgast del que és imprescindible i aconsellable amb tot el que tenen per davant. S’han limitat a guanyar, que és el que toca, per 3 a 0 i amb una sensació de superioritat absoluta, de ser un equip a anys llum del seu rival, que no és pas poca cosa encara que ja sigui un costum.
Navega per les etiquetes
BarçaCOMENTARIS
+0
-0
Joaquim, 26/01/2011 a les 00:20
És probable que l'eliminatòria no perillés en cap moment contra el Betis, però em semble inadequat restar importància, jo ho he entès així, a la tasca de l'entrenador, "l’exercici de la seva obligació de no donar res per fet", per aconseguir que els jugadors toquin de peus a terra, i es convencin que no s´ha guanyat un partit fins que aquest ha finalitzat i el marcador així ho indica. Si procurem deixar de banda la pasió, no crec que poguem afirmar que el Barça hauria guanyat el partit contra el Betis si l´eliminatoria hagués estat igualada com a resultat del partit de l'anada.
S´hi diu "els blaugranes també han fet un partit per a no tenir més desgast del que és imprescindible i aconsellable amb tot el que tenen per davant", i penso que és feina de l'entrenador i dels jugadors, i és fonamental, el no entrar en el camp amb la idea de no tenir més desgast que l´imprescindible, perquè això no és pas mesurable. Penso que la fòrmula que aplica el Pep, no ho afirmo perquè no en soc expert, és la de màxim desgast fins que el marcador o l'eliminatòria és favorable independentment de l'entitat del contrincant.
El joc i els resultats són immillorables i es natural que es reflecteixi a les cròniques. Que segueixi així!
S´hi diu "els blaugranes també han fet un partit per a no tenir més desgast del que és imprescindible i aconsellable amb tot el que tenen per davant", i penso que és feina de l'entrenador i dels jugadors, i és fonamental, el no entrar en el camp amb la idea de no tenir més desgast que l´imprescindible, perquè això no és pas mesurable. Penso que la fòrmula que aplica el Pep, no ho afirmo perquè no en soc expert, és la de màxim desgast fins que el marcador o l'eliminatòria és favorable independentment de l'entitat del contrincant.
El joc i els resultats són immillorables i es natural que es reflecteixi a les cròniques. Que segueixi així!
Autor
Jordi Badia
Vaig néixer a Sabadell el 2 de febrer del 1963. La literatura i l’esport, com a practicant i espectador, són les meves passions de sempre. Em vaig fer periodista per poder escriure d’esports. També he estat director de comunicació del FC Barcelona, del 2003 al 2008, però aquesta és una anècdota en el meu currículum professional.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
