Confiança. Fa un grapat d’anys que tinc el plaer de conèixer personalment en Pep Guardiola, de quan va debutar amb el primer equip del Barça. Ell de Santpedor, jo de Manresa, la comarca i el club, els colors i la terra, ja se sap, uneix. Dit que el conec, tot el que llegireu a continuació és una reflexió com a espectador de l’actualitat barcelonista. Quan el Pep i jo parlem, parlem de coses, però no parlem d’allò que normalment li pregunten els periodistes a la sala de premsa.

Calma i bons aliments. Pep Guardiola decidirà el seu futur quan ell cregui oportú i la seva decisió, tant en el contingut com en el temps, serà sempre a favor de l’entitat. Qui dubti del Pep a aquestes alçades que s’ho faci mirar. I qui el vulgui instrumentalitzar, que sàpiga que juga amb foc. Pep Guardiola només és patrimoni d’ell mateix i, en tot cas, dels seus, dels de casa. De ningú més. Ni tan sols del Barça. L’expedient de Guardiola defensant l’escut del Club, des de la gespa o des de la banqueta, és tan grandiós que no deu res en nom de ningú. Guardiola no està obligat a fer ni a deixar de fer res per satisfer a uns o altres.

“Mètode Guardiola”. Ell fa la seva feina –i molt bé, per cert- en una empresa que per ell també és un sentiment. Fer bé la feina mereix reconeixement, però no hauria de ser una excepció, sinó una norma. Per això demanaria a aquells polítics, assessors de no sé què, economistes i altres personatges més o menys públics que deixin de fer el ridícul comparant la seva gestió amb la de Guardiola. El “mètode Guardiola” és treball, rigor i honradesa. I no és, o no hauria de ser, exclusiva del de Santpedor sinó un vector transversal de tots els estaments socials.

Aprofitats, fugiu. Quan Pep va marxar del Barça com a futbolista ho va fer per provar noves aventures a terres llunyanes, ben cert. I també, em sembla, perquè el mite va acabar per fastiguejar la persona. Una persona, cal recordar, que en temps nuvolosos pel barcelonisme, va ser tacada per injúries de mal gust provinents d’indrets tan impensables com ara algun despatx de les oficines del Club. Aleshores els que ara es fan seu el “mètode Guardiola” van mirar cap a un altre costat. Com van despistar memòria i agenda quan allò de l’acusació del (fals) cas de dopatge a Itàlia. I avui s’agafen de nou al mite, que no sé si a la persona. I si el Pep no renovés ja en parlaríem de quina seria l’actitud de tots aquests que s’emmirallen amb el “mètode”. Conclusió: no coneixen el Pep.