No s'argumenta bé la defensa de la llengua. Ni ens volem oposar a l'espanyol ni tenim por a la Llibertat. La immersió ha fracassat i a Catalunya està ple de gent que mai han parlat un borrall de català,ni el saben,ni el volen aprendre ni parlar.Allà ells.Que s¡ho facin com vulguin.L'important és que no sigui obligatori l'espanyol.Només això.Imagineu que en una generació hi hagi catalans que han estudiat en escoles bilingues català-anglès com fan els països avançats com Dinamarca o Holanda.Anant pel carrer en quina llengua et parlaria la gent que et demana l'hora pel carrer? Doncs en català segurament si ells han anat a la trilingue espanyol-anglès-català, o et dirien un "no te entiendo" i allà ells.O sigui: la LLIBERTAT és la única via de defensar la llengua.No diuen que preferim metges que parlin català que no pas els millors metges del món que -curiosament-parlen espanyol? Doncs tenim dret a formar els nostres fills a escoles on es dediquin a ensenyar bé que no pas tot el dia estudiant llengues.I qui vulgui apendre llengues,que ho faci,és clar.Llibertat total i la sorpresa seria majúscula a favor del català.No estudien anglès a Madrid,Sevilla o Buenos Aires? Doncs perquè els nostres fills han d'estudiar espanyol? No s'entendran entre ells en anglès?

evidentment no m'he llegit el teu comentari, amic de Manlleu

Si tu no fas l'esforç d'escriure la nostra llengua, per què jo hauria de tenir el mal de cap de llegir la teva?

no he llegit la teva parrafada, ni ho penso fer. Em fa moooolta mandra, ja t'ho dic ara

no ens enredeu més amb aquest bilingüisme per a tontos: Nosaltres som bilingües però vosaltres no. Doncs jo et proposo que tu et tornis bilingüe i parlis la nostra llengua, ja que ets a casa nostra. què en penses?

Això és el que hauríes de fer en un país normal, i ara faig un paral·lelisme amb la frase de Marianico el corto

i pel que fa al Senat, em quedo amb els comentaris catalans, que suscric, i amb l'article de l'amic Arnau, que deixa les coses ben clares

En el plano de la objetividad, estoy de acuerdo con quienes afirman que la Ley ha de cumplirse. Harina de otro costal es que desde ciertos postulados podamos considerar una determinada ley inapropiada, por intervencionista en exceso, e innecesaria como la que regula el idioma (al menos en catalán) en el que ha de estar los rótulos de cualquier negocio en Catalunya. En tal caso, sólo nos resta, con la legitimidad que nos otorga la Democracia, derogarla o modificarla cuando los desequilibrios parlamentarios lo posibiliten. En Madrid, por traer a colación un espejo en el que, guste o no, en Catalunya nos miramos con el rabillo del ojo a más no poder, se puede rotular un comercio “sólo” en catalán, bereber o chino cantonés sin que por ello exista un código legal por el que se sancione al propietario del hipotético establecimiento. La ausencia de reglamentación en tal sentido, que haya trascendido a la opinión pública, no ha ocasionado contrariedad o desorientación en ciudadano alguno. En lo tocante a la legislación vigente, en Catalunya, podemos fácilmente apreciar cómo, infinidad de nuestros representantes políticos, no sólo incumplen el código legal vigente (art. 56 del RDL 339/1990, art. 138 del RDL 1428/2003) en lo referente al código lingüístico en el que, como mínimo (castellano), han de utilizar en señales de tráfico (con la facultad de añadirles tantos idiomas oficiales como les venga en gana -catalán, gallego, vascuence-) sino que, además, se dan trazas en sancionar “ilegalmente” a conductores de vehículos e irse de rositas. En suma, las más de las veces, el nacionalista parcelario demuestra con gran destreza una ambivalencia moral digna, por sí sola, de toda una tesis doctoral.

Mira, si para que els espanyols ens comprin els nostres productes, primer els hi hem de donar 22.000.000 € anuals, que vols que et digui, fem pitjor negoci que aquell que venia duros a quatre pessetes.

Un famós economista va posar un exemple molt clar: Si para que em compres els pantalons per vint euros jo t'he de donar vint euros, tinc els mateixos diners però em quedo sense els pantalons.

No patiu.No suporten a la gent que no vol ser Espanyol,no ho entenen.Creuen no hi ha res millor al món.Primer pensaven que erem egoistes,que sent rics no volíem compartir la nostra riquesa amb ells,però ara han vist que ans al contrari el que som es pobres i ara si que no entenen res i això els hi fa bullir la sang per dins.Paciència.