El dia 7 de desembre de 2006 es publicava al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el decret, aprovat pel consell executiu del govern de Catalunya, on se’m nomenava director general d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions públiques. El nomenament va ser a proposta del Conseller Puigcercós, de qui n’estic realment agraït i orgullós de la confiança que em va dipositar ell personalment i el propi partit. Avui, el consell executiu aprovarà el meu cessament d’aquesta mateixa responsabilitat, tota una legislatura!

Han estat quatre anys plens de bons moments, també alguns de menys bons o difícils, dels que crec que ens n’hem sortit prou bé, i per sobre de tot, quatre anys de molta, molta feina. Per mi, és un gran plaer haver tingut l’oportunitat de servir al país, des del seu govern, i fer-ho des d’aquesta direcció general. He tingut l’oportunitat de conèixer millor el nostre país, els nostres municipis i els seus electes, alcaldes i alcaldesses que lluiten amb una entrega incondicional per construir un país millor. Ha estat un període on  m’he dedicat també a la defensa, incardinació o internalització de la realitat dels governs locals en la del govern de Catalunya. Quatre anys dels que n’estic especialment satisfet de l’excel·lent feina de l’equip de la direcció general, de totes i tots, on s’han aconseguit bona part dels objectius marcats, però que es poden sintetitzar en més equilibri i una millor cohesió territorial de Catalunya.
 
Hem intentat estar sempre al costat dels ajuntaments. S’han pogut realitzar polítiques públiques amb un marcat accent respecte la realitat dels governs locals del país, 620 tenen menys de 2.000 habitants. L’augment de recursos, durant els darrers anys, del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) ha estat espectacular. En aquest quinquenni es financen, a través del PUOSC, 5.394 obres locals amb una aportació de més de 800 milions d’euros. És l’aportació més alta de la història i és un gran motiu per estar-ne orgullosos. Hem dit moltes vegades, que l’objectiu era ajudar a dignificar la tasca dels electes locals dels municipis del país. El programa de compensacions als càrrecs electes a municipis (el mal dit, sou de l'alcalde), o l’assumpció de les competències dels funcionaris d’administració local d’habilitació estatal, en són una mostra. Ha estat important i notori l’augment del fons de cooperació local, molts ajuntaments en aquest període estant rebent més del doble de transferència del que percebien; hem fomentat la competitivitat econòmica i l’ocupació a tot el territori a través dels fons estructurals per al desenvolupament regional destinats al món local, FEDER, cofinançats amb els municipis i les diputacions; impulsats els programes de vehicles polivalents i multifuncionals, així com el dels vehicles llevaneus per municipis de fins a 5.000 habitants, les dues edicions del programa Viure al Poble... En aquest període també hem pogut ser protagonistes de l’aprovació del Consell dels Governs Locals, un Consell que representa el món local davant la Generalitat i el Parlament de Catalunya i garanteix una representació proporcional i equilibrada en el territori, o les mateixes lleis que permetran una construcció institucional pròpia i més eficient, a través dels consell de vegueria i la nova etapa de l’àrea metropolitana de Barcelona, o la recuperació de la municipalitat de La Canonja, el municipi 947. Dues pedres a la sabata: la llei de finances locals de Catalunya; i el mal gust de boca de no haver estat capaços, com a departament, d’haver convençut a la resta del govern per aprovar l’avantprojecte de llei dels governs locals de Catalunya, una necessitat imperiosa, per redefinir competències i actors, sobretot si es vol conservar el mapa municipal actual.
 
I ara què? Doncs ara a continuar. El meu compromís polític amb Esquerra Republicana de Catalunya continua més vigent que mai, de fet, amb ganes de contribuir a recuperar el nord, el tremp, el rumb... per ser una eina útil, per alliberar el país nacionalment, i construir-lo equilibrat i ponderat socialment. Esquerra està en un moment singular, no fàcil, un més dels seus 80 anys d’història, però que fa que ens necessiti a tots i totes que creiem indispensable aquest instrument per fer política. A més, m’ha tocat viure’l com a secretari d’organització, per tant, compromís, intel·ligència i cinc sentits en aquests moments. O sigui, aquí teniu una de les meves dedicacions a partir d’ara. Una altra, serà la formació i sobretot aplicar els meus coneixements tant de l’àmbit local com de la política en general. Serà un plaer, en aquests propers mesos, participar i liderar les iniciatives de la Fundació d’alts estudis electes, així com col·laborar en la formació universitària en l’àmbit de les polítiques públiques. El món local, l’altra meva passió, de la qual ni política ni professionalment me n’acomiado.
 
Per últim, el meu agraïment a les persones que van confiar amb mi per posar en valor la feina del departament en relació al món local. Al Conseller Puigcercós per haver fet l’aposta personal d’encapçalar aquest departament i donar-me l’oportunitat, el secretari general Oliveras, que ha estat l’estructurador i puntal del departament, així com el Conseller Ausàs, que em va mantenir la confiança i m’ha permès treballar sempre amb molta comoditat i compromís.