Actualitzat el 18/01/2011 a les 00:01h

Delinqüents al volant

Aquests darrers dies han saltat tres notícies força seguides de persones que han comès infraccions i accidents de trànsit d'aquells que podem dir que són evitables. Uns, per excés de velocitat, i un altre per embriaguesa. Els de l'excés de velocitat anaven, un a gairebé 170 km per hora al túnel de Bracons, i l'altre, a 191 km/h al municipi d'Anglès; el tercer cas, el de l'embriaguesa, es va llançar daltabaix del controvertit pont de l'Estat de Tortosa, i dic controvertit perquè aquest pont sembla que ja ha portat força problemes fins ara.

La veritat és que em quedo petrificada quan llegeixo aquesta mena de notícies. Però un dia encara m'hi vaig quedar més quan vaig sentir, en un reportatge a la televisió, les declaracions d'algunes persones tancades a la presó per delictes de trànsit, que deien que se sentien “tractades com  delinqüents”, i que les barrejaven amb gent –els altres interns- que no tenien res a veure amb elles. Ho deien en un to superior i despectiu.

Vaig obrir uns ulls com unes taronges: la presó és plena de lladres que han après a robar des de ben petits perquè això ha estat el que els han ensenyat a casa, i sovint ha estat la manera que han tingut d'alimentar-se. També és plena de drogoaddictes –és el gran problema de les presons- que  roben per poder comprar les dosis que els demana el seu cos malalt. Evidentment, estic parlant de delinqüents en tots dos casos, però...  És que aquests són més delinqüents que els que es llancen a fer perillar la vida dels altres? No dubto que cap d'aquests que decideixen agafar el volant com si juguessin a l'Scalextric vulguin assassinar algú amb la seva temeritat. Però no ho oblidem que el seu joc perillós és, pam més, pam menys, de la mateixa magnitud que si jo, ara, agafés el ganivet de tallar el pernil i em dediqués a fer broma tot espantant la gent del meu voltant. Estic segura que, si el ganivet es clavés involuntàriament en algú i el ferís o el matés, a mi em costaria evitar la presó per homicidi involuntari... o voluntari, perquè... Com demostres que només estaves jugant a fer broma amb un ganivet de tallar pernil?

Aquests que juguen amb la vida dels altres al volant diuen que només corrien perquè és més emocionant. Almenys, els drogoaddictes i els lladregots de baixa estofa no tenen la barra de dir que roben perquè és emocionant fer-ho; almenys ells admeten que són delinqüents, que és el mateix que haurien d'admetre, si tinguessin una mica de dignitat, els que ens amenacen la vida dels altres al volant.

COMENTARIS

+3
-3
quina pinta..
observer, 19/01/2011 a les 23:27
Qu esperes d'aquesta dòna amb aquesta cara de fave i el conjunt de la foto, jajajaja , dons la imatge ja ho diu tot.
Es lletja de collons
+4
-1
Es lo de sempre
Anònim, 19/01/2011 a les 17:32
La culpa de tot es la velocitat,l'únic que no has mencionat es la inadequada que no vol dir excés. El problema d'aquest país, no es la velocitat, sinó l'educació ex: el codi diu que tens de circular per la dreta i en canvi vas per l'autopista i cada un circula per on vol(ja que tu ets tant conscient espero que ho facis per la dreta).La velocitat es l'excusa perfecta(
http://pantha-rei.blogspot.com/2007/02/causas-directas.html
),per la proliferació de radars (fet que l'estat li va de conya per financiar-se),per tant lo que causa l'accident es la inadequada no la màxima.Podien ficar molts exemples d'inequació.Tampoc fas referencia als punts negres que aquest si que produeixen accidents cada dia, però esclar aquí l'estat te d'invertir,per tant no treu redit,tampoc te presa, per arranjar-los.Si tant important es l'excés de velocitat,es fàcil solucionar-lo es limiten els cotxes i resolt, però encara es l'hora que ho facin, perque? es un misteri que tu no parles. O sigui un comentari al meu entendre fàcil i sense cap rigorositat.
Es la meva opinió.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Blanca Busquets
Treballa a Catalunya Ràdio des de fa vint-i-set anys on ha fet de tot i molt i se sent com a casa. La ràdio l'apassiona, però confessa que la seva vida són les lletres: ja té sis novel·les publicades, Presó de Neu (2003), El Jersei (2006) Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (Premi Llibreter 2011) i La casa del silenci (2013). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany i rus.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: