Actualitzat el 18/01/2011 a les 00:01h
Aleshores va fallar la pedagogia
Des del punt de vista de la imatge que Catalunya projecta sobre Espanya, el país està dividit, com amb moltes altres coses, en dos bàndols. Aquells que creuen que cal fer pedagogia i explicar el “problema catalán”, i aquells que pensem que, d’explicacions, ja n’hem donades massa. Quan parlo amb algú de fora acostumo a no perdre massa temps amb aquest tema. Hi va haver un moment històric, però, durant la Transició, que la nostra sagacitat va fallar. I aquella omissió l’hem pagada molt cara.
La generalització del sistema autonòmic es va fer, segons ens expliquen, per tal que Catalunya i el País Basc no constituïssin excepcions dins d’Espanya. Però la pròpia solució, curiosament, posa de manifest que un sistema autonòmic o federal (o assimilat) és inviable als països mediterranis com nosaltres. La constitució espanyola reconeix, implícitament, un fet transcendental: l’enveja. La mania d’estar pendent permanentment d’allò que fan, o tenen, els altres. Aquesta actitud, no ens enganyem, també caracteritza els catalans. Bé, diguin-li enveja, xafarderia, o el que vulguin. L’estat de Nova York es cuidarà ben bé prou d’opinar si a Texas han de tenir pena de mort. Aquí no. Aquí estem més pendents del que fan els altres que no pas dels nostres problemes. El fet és molt mediterrani i, per tant, contrari a cap tipus de federalisme. En part, per això ens convé ser independents.
Quan algú em diu que, a la sortida de la dictadura franquista, la generalització del procés autonòmic i democràtic era de justícia ja que la repressió franquista va ser dura per a tothom, em poso en guàrdia. I aquí és on hauríem de continuar, per segles que passin, més que fent pedagogia, explicat les coses com foren. La repressió franquista no va ser igual per a tothom. Franco no va voler exterminar la cultura andalusa. Ni la castellana. Ni l’extremenya. Ni la murciana. Ni la càntabra... Però sí va voler exterminar la meva cultura. I aquí no hi ha generalitzacions ni homogeneïtzacions que valguin. Els catalans som diferents. I per això vam ser oprimits per ració doble. I aquest fet, senyors, no l’hem explotat prou.
No haver recordat permanentment la falta que Espanya va cometre amb Catalunya ha estat un error. Per això ara a Espanya tothom s’ha tornat amnèsic i s’hi veu amb cor. Immersió? No. El català i el castellà han d’estar en igualtat de posicions. Finançament? No. Totes les autonomies han de tenir les mateixes condicions; totes tenen cultura i necessitats bàsiques. Etc. I aquesta situació no es pot acceptar. Jo vull tenir determinats privilegis perquè vull i perquè jo me’ls pago i no demano diners a ningú. I si Catalunya vol ser independent ho ha de ser perquè així ho desitja –aquest és un principi democràtic inqüestionable. Però mentre estiguem a Espanya, a mi no em dóna la gana de ser igual als demés. Perquè no ho sóc. Perquè a mi, com a país, Espanya em van voler fer desaparèixer. I encara no m’ha demanat perdó.
La generalització del sistema autonòmic es va fer, segons ens expliquen, per tal que Catalunya i el País Basc no constituïssin excepcions dins d’Espanya. Però la pròpia solució, curiosament, posa de manifest que un sistema autonòmic o federal (o assimilat) és inviable als països mediterranis com nosaltres. La constitució espanyola reconeix, implícitament, un fet transcendental: l’enveja. La mania d’estar pendent permanentment d’allò que fan, o tenen, els altres. Aquesta actitud, no ens enganyem, també caracteritza els catalans. Bé, diguin-li enveja, xafarderia, o el que vulguin. L’estat de Nova York es cuidarà ben bé prou d’opinar si a Texas han de tenir pena de mort. Aquí no. Aquí estem més pendents del que fan els altres que no pas dels nostres problemes. El fet és molt mediterrani i, per tant, contrari a cap tipus de federalisme. En part, per això ens convé ser independents.
Quan algú em diu que, a la sortida de la dictadura franquista, la generalització del procés autonòmic i democràtic era de justícia ja que la repressió franquista va ser dura per a tothom, em poso en guàrdia. I aquí és on hauríem de continuar, per segles que passin, més que fent pedagogia, explicat les coses com foren. La repressió franquista no va ser igual per a tothom. Franco no va voler exterminar la cultura andalusa. Ni la castellana. Ni l’extremenya. Ni la murciana. Ni la càntabra... Però sí va voler exterminar la meva cultura. I aquí no hi ha generalitzacions ni homogeneïtzacions que valguin. Els catalans som diferents. I per això vam ser oprimits per ració doble. I aquest fet, senyors, no l’hem explotat prou.
No haver recordat permanentment la falta que Espanya va cometre amb Catalunya ha estat un error. Per això ara a Espanya tothom s’ha tornat amnèsic i s’hi veu amb cor. Immersió? No. El català i el castellà han d’estar en igualtat de posicions. Finançament? No. Totes les autonomies han de tenir les mateixes condicions; totes tenen cultura i necessitats bàsiques. Etc. I aquesta situació no es pot acceptar. Jo vull tenir determinats privilegis perquè vull i perquè jo me’ls pago i no demano diners a ningú. I si Catalunya vol ser independent ho ha de ser perquè així ho desitja –aquest és un principi democràtic inqüestionable. Però mentre estiguem a Espanya, a mi no em dóna la gana de ser igual als demés. Perquè no ho sóc. Perquè a mi, com a país, Espanya em van voler fer desaparèixer. I encara no m’ha demanat perdó.
COMENTARIS
+1
-0
innisfree, 19/01/2011 a les 11:54
Entenc, pel que dius, que estem d'acord en el fons.
Quant a la forma, mira, noi --permet-me que et digui "noi", perquè intueixo que ets un mamelló--, jo ja fa anys que m'afaito, m'entens?
Tu potser ets dels que van dient que sí amb rialleta de conill mentre per dins se'ls regira la budellada. Deixa'm que t'ho digui sense giragonses: això de nedar i guardar la roba no fa per mi.
Les coses clares, i la xocolata, espessa.
Quant a la forma, mira, noi --permet-me que et digui "noi", perquè intueixo que ets un mamelló--, jo ja fa anys que m'afaito, m'entens?
Tu potser ets dels que van dient que sí amb rialleta de conill mentre per dins se'ls regira la budellada. Deixa'm que t'ho digui sense giragonses: això de nedar i guardar la roba no fa per mi.
Les coses clares, i la xocolata, espessa.
+0
-0
Filaberquí, 19/01/2011 a les 10:23
Mira, si fessis els teus comentaris des de la humilitat, i no pas "sostrejant-me" (em permets la llicència? I ara no em diguis que tu aquests llocs no els visites, que es veu quin peu calces...) tot ficant-me dins el mateix sac de tot quant indocumentat hi ha a la xarxa, admetria de bon grat la teva aportació, perquè la veritat és que, lingüísticament, llaures dret, s'hi pot pujar de peus. Tens raó en el que dius, però no en com ho dius. I, respecte al coleòpter, doncs no ho sabia, però m'estimo més agafar el nom d'una eina metàl·lica que fa forat que no pas que tu, setciències, m'atorguis per decret el d'una cuca que qualsevol pagès pugui exterminar amb un cop de flit.
+0
-1
innisfree, 19/01/2011 a les 10:05
Veig que estàs abonat al tòpic, Filaberquí. Que si rectificar, bla, bla, bla... Que si els arbres, bla, bla, bla...
Jo no sé al teu país, però, al meu, els boscos són fets d'arbres. Ves que no et passi com a la vaca cega, anar topant de soca en soca. Ja que veus tant el bosc i tan poc els arbres... I quan dic "soca" no miro ningú, no te'm posis susceptible.
Les coses com siguin: l'article s'ha rectificat perquè algú ha aixecat la llebre. Oi que sí? Doncs d'això és del que es tractava. Però, hi insisteixo, trobo una falta de respecte imperdonable que es publiquin textos en aquestes condicions.
Pel que fa al contingut, què vols que et digui. Ja n'estic tip d'anar donant voltes a la sínia com uns rucs. Tot això ja fa temps que ho sabem. El que sembla que no sabem és que no ens acabem de prendre prou seriosament a nosaltres mateixos i a la nostra llengua; si no, no hi hauria fets lamentables com el que ens ocupa.
En fi, Filaberquí, que no arribes a barrina, o, com a molt, a banyarriquer, si és que saps el que vol dir, que ho dubto, perquè em penso que ets igual que tot quant indocumentat com pul·lula per aquests indrets de la xarxa.
Jo no sé al teu país, però, al meu, els boscos són fets d'arbres. Ves que no et passi com a la vaca cega, anar topant de soca en soca. Ja que veus tant el bosc i tan poc els arbres... I quan dic "soca" no miro ningú, no te'm posis susceptible.
Les coses com siguin: l'article s'ha rectificat perquè algú ha aixecat la llebre. Oi que sí? Doncs d'això és del que es tractava. Però, hi insisteixo, trobo una falta de respecte imperdonable que es publiquin textos en aquestes condicions.
Pel que fa al contingut, què vols que et digui. Ja n'estic tip d'anar donant voltes a la sínia com uns rucs. Tot això ja fa temps que ho sabem. El que sembla que no sabem és que no ens acabem de prendre prou seriosament a nosaltres mateixos i a la nostra llengua; si no, no hi hauria fets lamentables com el que ens ocupa.
En fi, Filaberquí, que no arribes a barrina, o, com a molt, a banyarriquer, si és que saps el que vol dir, que ho dubto, perquè em penso que ets igual que tot quant indocumentat com pul·lula per aquests indrets de la xarxa.
+1
-0
Filaberquí, 19/01/2011 a les 08:58
Em sap greu haver-t'ho de dir, noi, però estàs totalment deixatat! T'hauria valgut més la pena llegir-te el magnífic article del Sr. Roig, que, per cert, es pot equivocar (com tots ens fotem daltabaix alguna vegada, o és que tu ets el Déu Nostre Senyor lingüístic de la catalana terra?). El més important, si t'hi fixes, és que ha rectificat (tu que en saps tant, oi que la dita ja ho deia, que rectificar és de savis?). En aquest article parla clar i català, el Sr. Roig. Tu, en canvi, l'únic que fas és dedicar-te a buscar les pessigolles (o potser ho deuràs entendre més bé si et dic "a tocar els collons"?) Au, continua repassant, oracle lingüístic.
+0
-0
Filaberquí, 19/01/2011 a les 08:40
Em sap greu haver-t'ho de dir, noi, però estàs totalment deixatat! T'hauria valgut més la pena llegir-te el magnífic article del Sr. Roig, que, per cert, es pot equivocar (com tots ens fotem daltabaix alguna vegada, o és que tu ets el Déu Nostre Senyor lingüístic de la catalana terra?). El més important, si t'hi fixes, és que ha rectificat (tu que en saps tant, oi que la dita ja ho deia, que rectificar és de savis?). En aquest article parla clar i català, el Sr. Roig. Tu, en canvi, l'únic que fas és dedicar-te a buscar les pessigolles (o potser ho deuràs entendre més bé si et dic "a tocar els collons"?) Au, continua repassant, oracle lingüístic.
+0
-12
juan carlos, 19/01/2011 a les 04:32
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+13
-0
catot, 19/01/2011 a les 01:12
Estic content de llegir comentaris de tota mena de gent,però sobretot de gent gran que expliquen les seves vivencies amb molta passió i a l'hora amb molta sinceritat tot allò que vàren viure i patir de joves i ara, després de tants anys ens poden ensenyar moltes coses;els joves hauriem d'apendre a escoltar a la gent d'experiència,són ells els que poden encendre el caliu de la societat catalana,ja que tenim uns politics que sembla que portin una vena als ulls i només fan que donar les culpes a madrid;haurien de tenir més sang i tots junts mirar de tirar endevant el nostre pais fins aconseguir un ESTAT CATALÀ LLIURE....Jo que tinc 21 anys ...espero veure'l
+3
-0
Núria, 18/01/2011 a les 23:12
Ja era hora de sentir dir les veritats !!!!!!!!!! A mi l'estat ESP encara m'ha de demanar perdó. Lo més trist és verure com molts dels que diuen que varen vindre a treballar ara no s'avergonyeixen gens ni mica d'exigir el mateix que Franco en exigia! Ens tiren a la cara la seava maleïda ESP oblidant que són hereus d'unès actituds i d'un règim bestia i genocida. Les grans mancances de sensibilitat democràcitca comencen per aqui i són a molt a la vista quan sentim parlar a certs dirigents socialistes i algun lider d'Unió com el Duran Lleida que encara té la barra de parlar de "divisió de la societat" quan fa anys i panys que els catalans varem haver de callar per ordre de les armes ....
+1
-3
innisfree, 18/01/2011 a les 21:02
I "diguin-li" en comptes de "diguin-ne"?
+1
-3
perot, 18/01/2011 a les 19:56
Perdoni, "els demés" (sic)?! Des de quan això és català?
+2
-0
Manifestat, 18/01/2011 a les 19:41
Vivim sotmesos i mantenim un estat que ens va en contra, ens menysté, ens insulta i roba i menteix i manipula i maltracta de mil maneres. I nosaltres aguantant i espabilant, ens esforcem i suem, patim i ens queixem però preferim viure així que no pas rebel·lar-nos i enfrontar-nos declarant primer el tancament general de caixes i després el que calgui en un món civilitzat i pacífic.
El dia 20 les empreses liquiden l'IRPF i el dia 30 l'IVA, gràcies a tots aquests diners que properament sortiran de Catalunya a canvi només rebrem més insults i més maltractaments.
El dia 20 les empreses liquiden l'IRPF i el dia 30 l'IVA, gràcies a tots aquests diners que properament sortiran de Catalunya a canvi només rebrem més insults i més maltractaments.
+10
-0
Serenor, 18/01/2011 a les 17:02
No es pot educar a qui no vol aprendre. Es perdre el temps i en això algú ens ha enredat.
+12
-0
Anònim, 18/01/2011 a les 16:40
Els catalans ens hem d'independitzar d'Espanya no sols pel nostre bé sino també pel bé dels espanyols. No deixaran de ser un país atrasat mentre mantinguin l'esperança de poder seguir oprimint-nos.
Quan el principat sigui independent i el resta de territoris de parla catalana més exigents respecta els castellans, veuran que si volen mantenir-los units perque no vinguin a federar-se amb el principat hauràn d'abandonar tota pretensió expansionista.
Cal que tinguem clar que l'objectiu és la independencia ara que a Espanya parlen de retallar les autonomies, sense diferenciar la nostra de les altres.
Quan el principat sigui independent i el resta de territoris de parla catalana més exigents respecta els castellans, veuran que si volen mantenir-los units perque no vinguin a federar-se amb el principat hauràn d'abandonar tota pretensió expansionista.
Cal que tinguem clar que l'objectiu és la independencia ara que a Espanya parlen de retallar les autonomies, sense diferenciar la nostra de les altres.
+34
-0
Lluís Blanqué Llobet, 18/01/2011 a les 13:34
Mai he llegit un article desde que tinc internet i tinc temps i ganes de llegir, tan exacte i ben diagnosticat del problema catalá. Soc d'una famìlia d'exiliats, quince, solament quedo jo que tinc més de vuitanta anys. I soc molt memoriòs. A 1977 vaig pensar que era hora de tornar. Vaig estar un any, i vaig veure que Catalunya tenia un tumor maligne que li faria molt mal. Aquest tumor era i es Espanya. Si els catalans no poden fermament treure aquest tumor, els hi passará com tan pobles a l'historia han passat, desapereixeran.
+25
-0
Anònim, 18/01/2011 a les 13:06
Fa molts anys que visc a l'estranger. Em faig pesat. Sempre dic que jo no soc espanyol. Primer se'n foteien, es clar. Pero al cap dels anys, la consistencia fa forat. Quan juga Espanya la final del campeonat del MOn, ja nomes em felicita algun despistat, Gibraltar ja se sap que es angles perque Espanya els ho va regalar pero no lluitar junt amb els catalans contra el nostre enemic, Espanya. Ningu ja s'adreca a mi en espanyol, ni de broma. No compro mai res en espanyol. En angles si us plau. Els espanyols ja no em consideren 'dels seus'. Es una mica trist si voleu, pero es questio de consistencia. Els que guanyen la independencia sempre han d'aguantar hosties: albania, lituania, sudan del sud, algeria, etc. Nosaltres tambe ho haurem de fer. Jo ja soc independent per dins. Ara m'agradaria ser-ho de fora.
+5
-25
innisfree, 18/01/2011 a les 12:42
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+7
-0
Jordi Cubinyà, 18/01/2011 a les 12:32
Res a dir admirat Sr Roig.Clar i català,gràcies.
+9
-0
Pirineus, 18/01/2011 a les 11:47
Mercès per l'article, en Xavier Roig, i també pel comentari, n'Oriol Moragues.
+3
-0
LBA, 18/01/2011 a les 11:43
D'acord, Sr. Roig, d'acord! Però de moment des de la sentència del TC, amb la exepció d'un parell de lleis aprovades a correcuita al final del tripartit (la llei del cinema és la més cridanera), no hi ha hagut cap altra acció en la direcció de l'alliberament; tot al contrari, només ha hagut i continua havent reacció als atacs ja amb la raó de les lleis colonials a la ma a cara descoberta d'Espanya a les nostres intencions legals no d'alliberament total, si més no de més autonomisme. Reaccions que poden insinuar algun acte de desobediència a les reatallades, però ... veurem. Tot és molt clar, però, només que declaracions del perquè som diferents, però cap, ni un, que vagi en la direcció de l'alliberament nacional, ni un. Al revès, retallem les nostres estructures de govern perquè ens manen que retallem la nostra despesa, i retallar estructures vol dir a part de despesa retallar acció de govern, retallar serveis, retallar autogovern, és a dir, acoblar-nos a les funcions que pertoquen a una descentralització administrativa, a una comunitat provinciana de l'Estat. Aquí, per a fer tot aquest ajustament hem fet venir al nostre nou govern al millor, a l'internacionalment més reconegut dels nostres economistes. I amb el Mas-Colell s'ha acabat el govern dels millors. Els millors per a què? Per administrar-nos, per administrar els diners que ens reparteix l'Estat? Per tant, Sr. Roig, està molt bé justificar-nos perquè volem i som diferents, però acció, mover-nos de les cadires per avançar vers l'alliberament, res de res. Fer volar coloms, això és el que som capaços de fer els catalans, això és el que hem escollit a les nostres eleccions passades, no nacionals, sinó autonòmiques.
+9
-0
CATALUNYA, HA DE SER LLIURE COMPLETAMENT., 18/01/2011 a les 11:34
A VEURE SI ET FAN CAS, MOLTS PORTEM ANYS DIENT AIXO I NOMES ENS PLOUEN HÒSTIES. EN FI, EL PAIS HA DE FER LA DARRERA CATARSI ABANS D'EMPRENDRE EL CAMI SENSE RETORN. EL NOU CAMI DE L'ESTAT CATALÀ. NO HI HA ALTRE POSSIBILITAT. EL DIVORCI ÉS LA ÚNICA SOLUCIÓ.
+10
-0
Carlets91, 18/01/2011 a les 11:12
Felicitats Xavier, és un article sublim!
No cal cessar amb aquesta dinàmica, aviam si entre tots i poc a poc ens adonem d'una fotuda vegada que Espanya no ens vol!
No cal cessar amb aquesta dinàmica, aviam si entre tots i poc a poc ens adonem d'una fotuda vegada que Espanya no ens vol!
+4
-0
Marc3, 18/01/2011 a les 10:57
Totalment d'acord amb l'article. O, posats a fer la demagògia que fan els espanyols, sí, demanem igualtat de tracte: Volem la mateixa balança fiscal que Andalusia o Extremadura i que tothom. I això només té una solució matemàtica: s'acaba l'expoli fiscal.
+6
-0
Santiago, 18/01/2011 a les 10:06
Em poso dret. Gràcies
+2
-0
Santiago, 18/01/2011 a les 10:05
Em poso dret. Gràcies
+16
-0
Anònim, 18/01/2011 a les 09:01
A mi la pedagogia se'm va acabar l'any 1977 quan, tot sopant a casa d'uns familiars d'un del grup d'amics que vam viatjar per Escanya, va i, sense venir a tomb ni estar parlant de res de relacionat, ens solta un (en castellà de Lleló, evidentment) "doncs jo vaig estar vivint a Catalunya durant dos anys i només puc dir una cosa: que totes les catalanes són unes putes".
Em vaig adonar que no era un problema de pedagodia i, ni tan sols, d'educació; era senzillament un problema de civilització. Nosaltres sóm sers civilitzats i ells no. Punt.
Em vaig adonar que no era un problema de pedagodia i, ni tan sols, d'educació; era senzillament un problema de civilització. Nosaltres sóm sers civilitzats i ells no. Punt.
+43
-0
Oriol Moragues (Montreux), 18/01/2011 a les 01:40
Els Irlandesos detesten els Anglesos. Tothom que ha estat a Irlanda o que té amics irlandesos ho sap. Quan els demanes la raó d'això t'expliquen les maldats que els feren mentre eren els Amos durant 7 segles. I el Crim contra la Humanitat dels Anglesos fou al segle XIX la Gran Fam. Mentre els Irlandesos morien (1 milió de morts) de fam, patates irlandeses eren lliurades als Anglesos.
Per què parlo d'això ?
Doncs perquè en Xavier Roig ha escrit un article força bo però encara manté "une pudeur" a dir el nom del porc.
No és pas Espanya (quelcom immaterial) sinó els Espanyols els qui ens han volgut fer desaparèixer i ENCARA PERSISTEIXEN AMB EL MATEIX OBJECTIU.
Ho va dir el sociòleg José Luis Aranguren als diputats catalans després de les eleccions del 1977: "No penseu que teniu amics aquí". Aquest "aquí" era simplement "Espanya" o "entre els Espanyols".
Els diputats catalans ignoraren l'avís i el resultat és el desastre actual.
I em demano el següent:
- Quan començarem a parlar clar els Catalans dels Colons Espanyols ?
- Quan direm alt i fort que una gran majoria d'Espanyols - Estrangers com els peruans o els marroquins - emigrats al nostre país i llurs descendents NI SÓN CATALANS NI SE'N SENTEN perquè simplement VIUEN COM A ESPANYOLS i mai no adoptaran la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions i el nostre tarannà NI A LA DOTZENA GENERACIÓ.
Jo puc veure des de fa molts anys com és assimilat un estranger arribat a CH:
1- La primera generació es naturalitza però només pel fet que no han pas fet l'escola a CH no són a 100% suïssos I AIXÒ NO Té PAS CAP CONNOTACIÓ NEGATIVA. Com aquest responsable d'equip d'una indústria suïssa, poruguès arribat als 13 anys amb un perfecte francès però que té un peu a CH i un altre a Portugal.
2- La 2a generació ha nascut ací, ha fet l'escola ací - com la filla d'aquest xicot portuguès que als 7 anys diu que és Suïssa i no portuguesa malgrat que el pare no ha volgut ni vol naturalitzar-la ella ni la resta de la família.
3- La 3a generació és la més interessant: es casen amb suïssos o amb 3a generació que són com els suïssos i la llengua dels pares ja no és transmesa als fills. Ja no van a Portugal o a Itàlia de vacances.
Així va l'assimilació a CH que amb diferències és similar a la de qualsevol país normal.
Sabeu per què els polítics catalans es posaren la bena als ulls ?
La resposta és fàcil quan vius fora de la Presó Espanyola: perquè tenien por de la reacció dels Colons Espanyols, que a l'escola de finals dels 70 i dels 80 en deien els Castellans. Ho deien aquells infants fills de Guàrdia Civil amb tota claredat mentre ELS IDIOTES PROGRES PORUCS en deien la COLLONADA "CASTELLANOPARLANTS".
Fins i tot els Tunisians seran més intel.ligents i valents que els Catalans. Si no ens afanyem, tothom s'alliberarà i nosaltres encara escagassats de por.
Per què parlo d'això ?
Doncs perquè en Xavier Roig ha escrit un article força bo però encara manté "une pudeur" a dir el nom del porc.
No és pas Espanya (quelcom immaterial) sinó els Espanyols els qui ens han volgut fer desaparèixer i ENCARA PERSISTEIXEN AMB EL MATEIX OBJECTIU.
Ho va dir el sociòleg José Luis Aranguren als diputats catalans després de les eleccions del 1977: "No penseu que teniu amics aquí". Aquest "aquí" era simplement "Espanya" o "entre els Espanyols".
Els diputats catalans ignoraren l'avís i el resultat és el desastre actual.
I em demano el següent:
- Quan començarem a parlar clar els Catalans dels Colons Espanyols ?
- Quan direm alt i fort que una gran majoria d'Espanyols - Estrangers com els peruans o els marroquins - emigrats al nostre país i llurs descendents NI SÓN CATALANS NI SE'N SENTEN perquè simplement VIUEN COM A ESPANYOLS i mai no adoptaran la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions i el nostre tarannà NI A LA DOTZENA GENERACIÓ.
Jo puc veure des de fa molts anys com és assimilat un estranger arribat a CH:
1- La primera generació es naturalitza però només pel fet que no han pas fet l'escola a CH no són a 100% suïssos I AIXÒ NO Té PAS CAP CONNOTACIÓ NEGATIVA. Com aquest responsable d'equip d'una indústria suïssa, poruguès arribat als 13 anys amb un perfecte francès però que té un peu a CH i un altre a Portugal.
2- La 2a generació ha nascut ací, ha fet l'escola ací - com la filla d'aquest xicot portuguès que als 7 anys diu que és Suïssa i no portuguesa malgrat que el pare no ha volgut ni vol naturalitzar-la ella ni la resta de la família.
3- La 3a generació és la més interessant: es casen amb suïssos o amb 3a generació que són com els suïssos i la llengua dels pares ja no és transmesa als fills. Ja no van a Portugal o a Itàlia de vacances.
Així va l'assimilació a CH que amb diferències és similar a la de qualsevol país normal.
Sabeu per què els polítics catalans es posaren la bena als ulls ?
La resposta és fàcil quan vius fora de la Presó Espanyola: perquè tenien por de la reacció dels Colons Espanyols, que a l'escola de finals dels 70 i dels 80 en deien els Castellans. Ho deien aquells infants fills de Guàrdia Civil amb tota claredat mentre ELS IDIOTES PROGRES PORUCS en deien la COLLONADA "CASTELLANOPARLANTS".
Fins i tot els Tunisians seran més intel.ligents i valents que els Catalans. Si no ens afanyem, tothom s'alliberarà i nosaltres encara escagassats de por.
+31
-0
TONI ANINYÓ, 18/01/2011 a les 01:21
Brillant,xavier,totalment d'acord ;és evident que sóm catalans per tradició, cultura,llengua...i no podem acceptar les mateixes condicions que tenen les altres autonomies..això ho hem de tenir ben clar..no sóm catalans per caprici ,ho sóm per fets que s'han produit durant segles i ara ens volen absorvir en quatre dies..i això no podem permetre-ho....Tots units fem força...és l'unica manera d'aconseguir-ho....VISCA CATALUNYA!
+15
-0
Saa, 18/01/2011 a les 01:10
Crec que en l'escrit d'en Roig,que em sembla molt lúcid, hi ha una cosa que em grinyola.És quan parla dels privilegis, que si un se'ls pot permetre i pel pot pagar perquè no els ha de tenir.
Bé,jo crec que en aquest cas,i sota el meu parer,som víctimes de la retòrica imperialista espanyola.Quan parlen dels "privilegis" dels catalans, en realitat són els drets,els drets de qualsevol ciutadà de parlar la seva llengua i poder ser atès en ella,de tenir una sanitat i una educació pública eficient i competitiva,d'unes infraestructures que et permetin recòrrer la nació de manera ràpida i sense costos addicionals,etc,etc...
Els privilegis són d'aquells que,posats un cas,com un fill o un nét de la noblesa andalusa o extremenya,que el seu avi obligà a emigrar a aquella família miserable extremenya o anadalusa als anys cinquanta a Catalunya,té accés a uns serveis públics sense haver treballat mai, i en canvi aquell nou català,fill o nét d'aquella família emigrada,veu com cada cop té meys recursos la seva sanitat i la seva educació.
Cinquanta anys després,el "señorito", encara té privilegis i el "campesino",encara va a la recerca de drets.
La independència de Catalunya,seria per molts l única manera de derrocar l' Antic Règim.
Bé,jo crec que en aquest cas,i sota el meu parer,som víctimes de la retòrica imperialista espanyola.Quan parlen dels "privilegis" dels catalans, en realitat són els drets,els drets de qualsevol ciutadà de parlar la seva llengua i poder ser atès en ella,de tenir una sanitat i una educació pública eficient i competitiva,d'unes infraestructures que et permetin recòrrer la nació de manera ràpida i sense costos addicionals,etc,etc...
Els privilegis són d'aquells que,posats un cas,com un fill o un nét de la noblesa andalusa o extremenya,que el seu avi obligà a emigrar a aquella família miserable extremenya o anadalusa als anys cinquanta a Catalunya,té accés a uns serveis públics sense haver treballat mai, i en canvi aquell nou català,fill o nét d'aquella família emigrada,veu com cada cop té meys recursos la seva sanitat i la seva educació.
Cinquanta anys després,el "señorito", encara té privilegis i el "campesino",encara va a la recerca de drets.
La independència de Catalunya,seria per molts l única manera de derrocar l' Antic Règim.
+4
-1
Araki, 18/01/2011 a les 00:42
"Pedagog": ser socialista o ser convergent i anar de llest pels digitals, oi?
+4
-2
Anònim, 18/01/2011 a les 00:24
El temps de la pedagogia va passar fa anys, cal ser retardat mental o socialista per insistir altre cop amb aquesta estupidesa.
+17
-0
Joan LLuis, 18/01/2011 a les 00:11
Com sempre Xavier, mes clar impossible.
Autor
Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
