El Barça ha tornat a passar per sobre del seu rival. Aquest cop li ha tocat el rebre al Màlaga. Se n’ha endut quatre i encara li ha sortit barat perquè a la mitja hora llarga de partit ja els n’havien fet tres, que bé podien ser mitja dotzena, i n’han pogut fer un i tot, tot un privilegi.

La victòria culer té el valor afegit de l’ensopegada del Reial Madrid a Almeria. El Barça és líder amb quatre punts d’avantatge que, malgrat ser tan poquets, fan tot l’efecte de ser un mur insalvable per a un Madrid que segueix embolicat en trobar un davanter centre, perquè es veu que no en té, i obsessionat en parlar de suposats errors arbitrals perquè creuen que així justifiquen les seves pífies.

Els blaugranes han acabat la primera volta de la Lliga espanyola amb 52 punts, dels 57 que podien sumar. Ja es veu que és un rècord, una xifra impensable. I els cinc que ha deixat de guanyar els va perdre molt al començament, perquè el gruix de la plantilla no havia pogut fer una pretemporada com Déu mana, i al Camp Nou i contra rivals amb què no toca deixar-se cap punt.

Els 52 punts són una barbaritat i ho són també els 61 gols a favor i que només n’hi hagin fet 11, 50 gols de diferència que aviat són dits, i els 28 partits consecutius sense perdre que és un altre rècord però, essent totes aquestes xifres tan extraordinàries i eloqüents, trobo que ho és encara més la superioritat que s’ha vist entre el Barça i tots els seus rivals, Reial Madrid inclòs. La diferència que hi ha hagut en aquestes dinou jornades no hi ha estadística que la reflecteixi i els 4 punts que hi ha entre culers i merengues no fan justícia al que s’ha vist.

No es cansaran de guanyar. Una superioritat tan abassegadora, manifestada jornada rere jornada i golejada rere golejada, comporta un risc de deixar-se anar que humanament és molt comprensible. Contra el Màlaga mateix, després d’una primera part intensa, de domini absolut, a la segona l’equip ha afluixat visiblement.

No obstant, no sembla que els barcelonistes hagin de patir per aquesta banda. I no pas perquè a aquest equip li quedin un bon grapat de rècords per superar, perquè al pas que van aviat els hauran batut tots, la garantia més fiable són les seves ganes de jugar a futbol i de treballar en els entrenaments i durant els noranta minuts dels partits. Hi ha un grup humà i futbolístic excel·lent dirigit per un tècnic que se les sap totes.