Des que, anys enrere, es va popularitzar l'ús del telèfon mòbil, fins avui en dia, la seva utilitat ha passat de ser la de comunicar-nos per telèfon a tractar-se d'un “gadget all-in-one”. Primer van ser els telèfons mòbils amb reproductors MP3, i després el telèfon mòbil va adquirir totes les funcionalitats de les PDA.

A hores d'ara, un telèfon mòbil és com un petit ordinador de butxaca, amb GPS i Bluetooth. D'aqui a poc serà comú veure “smartphones” amb doble processador, 1 o 2 Gb de memòria RAM, tants o més Gb d'emmagatzematge intern i SD. La lluita, però, està en compatibilitzar les cada cop més avançades pantalles amb les bateries, que són l'assignatura pendent en l'àmbit tecnològic.

Tornant al tema, però, molts desconeixen que, amb un iPhone, porten a la butxaca un nivell i una miniconsola. O que els HTC Desire HD, a més de reproduir música i veure vídeos en una pantalla prou gran, són també navegadors GPS o els que ens diran de qui és el quadre que hem fotografiat, o ens ajudaran a resoldre un sudoku.

Falta, però, capacitat d'imaginació. Per part de tots. Fer ús de les aplicacions, a la vegada que se li troben noves funcionalitats diàries, i divulgar-les prou. Potser també falta més facilitat a l'hora de treballar-hi, però el cert és que quan parlem d'“smartphones” ens ve al cap Facebook o Twitter, però no ens han acabat d'explicar prou bé quantes coses més, prou útils, hi podem fer.