No sóc fumador. Quedi aquest detall penjat aquí, al principi de l'article, a manera de salconduit que em permeti recórrer el territori hostil que em proposo de travessar, salvant, si més no, alguna part de la meva integritat. De fet, no sóc tan sols un no fumador, sóc un exfumador que ho va deixar ja fa més de deu anys i que és de ple en aquella fase en què el fum de les cigarretes properes li provoca coïssors de gola, irritacions de mucoses i altres reaccions desagradables. Vull dir que entenc, comprenc i pateixo en primera persona els inconvenients del fum en els espais compartits; i la nova legislació (deixant a banda incongruències amb la normativa dictada anteriorment) em sembla –en general- raonable.

Dit això, no puc deixar de consignar com em sorprèn i gairebé m'espanta la virulència amb què l'anomenada “ciutadania en general” s'ha llençat a la cacera implacable i arrauxada dels fumadors, amb propòsits ben similars als dels guardians medievals de la fe catòlica (observeu que faig una excursió en el temps fins l'edat mitjana per evitar l'ira d'una altra plaga, els integristes d'altres religions que, en l'actualitat, encara practiquen el noble esport del linxament públic i que em guardaré prou de posar com exemple, per si les mosques talibanes). El primer dia –el primer!- d'aplicació de l'anomenada Llei antitabac, quan els inspectors amb prou feines havien capit què havien de vigilar i de quina manera els calia actuar, les denúncies arribaven a centenars des de les associacions de usuaris, consumidors i altres eufemismes. Ràdios, televisions, Internet i diaris reproduïen les queixes –generalment irades- d'aquesta infanteria cívica improvisada que mostrava la seva irresolubles decisió de lluitar fins les darreres conseqüències contra els fumadors, convertits en enemics del progrés i la consciència universal.

I aquesta cacera sembla haver esdevingut el centre de totes les desgràcies universals, allò que captiva l'atenció del poble espoliat, aturat i en crisi. Mai no havia vist un exemple tan gràfic d'allò que anomenem “cortina de fum” mai havia constatat tan clarament com n'és de fàcil arrossegar grans masses a actituds forassenyades.