No fa pas tant temps que ha passat aquesta data famosa pel costum de gastar bromes a qui es deixi, amb més o menys gràcia, que a la nostra ciutat es torna a intentar fer reviure una obra de teatre caducada en temps i en valors d’origen. Amb tots els respectes que em mereix l’Agrupació Cultural del Bages, que són molts i sincers, des de l’època que s’anomenaven Agrupació Manresana de Folklore, l’entitat ha significat per a la ciutat i per a moltes persones físiques que individualment han viscut èpoques de certa vinculació amb ella, tot un exemple de constància, d’esforç i de compromís amb la cultura de casa nostra, malgrat algun pas esporàdic de presidents nefastos.

Ells són els organitzadors de la famosa “Innocentada”, que des de fa anys es representa als nostres escenaris amb fortuna diversa i guions i directors tant variats com afortunats. El problema que un humil servidor veu en la continuïtat d’aquesta representació un intent per fer reviure un esperit desaparegut i una complicitat inexistent amb el seu fundador, ideòleg i durant molts anys guionista i director. L’amic Agustí Soler i Mas va deixar d’estar entre nosaltres ja fa anys, i aleshores era el moment de donar un gir a l’obra. Es podia continuar com a concurs per a guionistes novells, o com a promoció de joves actors i directors, però mai amb el mateix nom imitant la impossibilitat d’igualar al creador de tant famosa representació.

Això no vol dir que estigui en contra d’una continuïtat cultural ni de negar tota escenificació d’un sentiment tant nostre, però s’han equivocat amb el maquillatge. Ignoro les causes que deriven en una burda imitació de les “Innocentades” anteriors, la prova està que si no parlen del "clero" o del dictador, no hi ha gràcia que surti, i és que la genuïna va néixer en els temps del règim franquista i, sense ficar-s'hi directament, l’Agustí sabia donar la volta i enganxar al públic esperant coses que, al final, sempre sortien les que no et pensaves. Una agilitat compartida per uns actors, la majoria també desapareguts, que formaven una gran família.

Avui les gràcies del punt de vista clerical i polític perd valor artístic ja que no hi ha censura que saltar i la broma fàcil no es pot valorar igual que la que originaven els malentesos i les sorpreses de l’època original. L’Agrupació, lògicament escombra cap a casa i cada vegada és més una obra musical que no pas purament teatral i això encara li fa perdre més basament, si busquem la similitud. Per això, insisteixo, s’hauria de canviar el nom, la perspectiva i la finalitat. Sense deixar de ser nostre, respectaríem els gustos actuals i els records pels que van fer de l’obra una genuïna representació manresana.

Si la finalitat era respectar la figura de l’Agustí, què va passar amb la sala petita del Kursaal? Per què al final no se li va donar el nom d’Agustí Soler i Mas? Quins interessos amagats dissimulen els encarregats de decidir?. Creieu-me, dedicar un espai cultural a la figura de l’inventor de la “Innocentada”, no estaria de més malgrat tenir a Navarcles una dedicatòria, i és que ell treballava i vivia allà, però no trobareu cap manresà, com ell, més compromès en la cultura local. La representació teatral el malmet, insisteixo. És un humil reclam i reivindicació als encarregats de dirigir la vida cultural, que és una de les poques que se salven de l’administració tant nefasta que hem tingut fins ara. No defalliu i deixeu-vos de compromisos. Manresa i els manresans ens ho mereixem.