Actualitzat el 14/01/2011 a les 00:01h
PP, el Poti-Poti
És absurd lamentar-nos dels errors de percepció dels nostres adversaris polítics. Per tant, si a Espanya han convingut que la “gran” victòria del PP a Catalunya –un gloriós 12 per cent de votants, i un 7 per cent del cens- els pronostica un avenç imparable de Rajoy, si volen veure en la “dicharachera” Alicia el Sant Joan Baptista de don Mariano, endavant les atxes.
Ara bé, el que hem de vigilar és a no ser nosaltres qui quedem atrapats en una interpretació espanyolista de l'avenç de la Sarah Palin catalana. Com d'altres col·legues, l'avenç pepero fins al tercer lloc –que no “popular”- s'explica millor en clau europea, com a expressió, en temps de recessió econòmica i augment de l'atur, dels malestars que provoca la immigració i l'amenaça de serveis socials. La franquícia del PP a Catalunya es va abocar de ple, durant les eleccions, a burxar en aquesta realitat, molt més clara a Europa i encara en procés aquí: alguns sectors de les classes més populars, els de situació més precària, que abans votaven esquerres, progressivament se senten més protegits pels discursos demagògics -sempre, el triomf de la demagògia, sigui del color que sigui- de la dreta conservadora. Aquí, en barreja indissoluble, amb la dreta espanyolista, el conservadorisme moral, l'anticatalanisme explícit...
La bona noticia és que tot això barrejat, no passa de 387.000 vots. Perquè, anticatalanisme a part, la resta ho seguiríem tenint. No seria bo fer-se representacions idíl·liques d'una Catalunya independent: hi haurà uns quants xenòfobs, algun fatxa, mitja dotzena de religiosos intolerants... Segons com es miri, és una sort que, de moment, tot això s'aplegui dins del PP i que no empantanegui la resta de partits catalans. Fins i tot, que el PP serveixi per impedir que s'expressin de manera més clara i rotunda. Al capdavall, la possibilitat que sigui partit de govern a Espanya, impedeix que s'acabi de “desmadrar” a Catalunya.
Ras i curt: cal mimar la Sánchez-Camacho. De fet, jo encara l'hauria posat mes endavant a l'hemicicle del Parlament!
Ara bé, el que hem de vigilar és a no ser nosaltres qui quedem atrapats en una interpretació espanyolista de l'avenç de la Sarah Palin catalana. Com d'altres col·legues, l'avenç pepero fins al tercer lloc –que no “popular”- s'explica millor en clau europea, com a expressió, en temps de recessió econòmica i augment de l'atur, dels malestars que provoca la immigració i l'amenaça de serveis socials. La franquícia del PP a Catalunya es va abocar de ple, durant les eleccions, a burxar en aquesta realitat, molt més clara a Europa i encara en procés aquí: alguns sectors de les classes més populars, els de situació més precària, que abans votaven esquerres, progressivament se senten més protegits pels discursos demagògics -sempre, el triomf de la demagògia, sigui del color que sigui- de la dreta conservadora. Aquí, en barreja indissoluble, amb la dreta espanyolista, el conservadorisme moral, l'anticatalanisme explícit...
La bona noticia és que tot això barrejat, no passa de 387.000 vots. Perquè, anticatalanisme a part, la resta ho seguiríem tenint. No seria bo fer-se representacions idíl·liques d'una Catalunya independent: hi haurà uns quants xenòfobs, algun fatxa, mitja dotzena de religiosos intolerants... Segons com es miri, és una sort que, de moment, tot això s'aplegui dins del PP i que no empantanegui la resta de partits catalans. Fins i tot, que el PP serveixi per impedir que s'expressin de manera més clara i rotunda. Al capdavall, la possibilitat que sigui partit de govern a Espanya, impedeix que s'acabi de “desmadrar” a Catalunya.
Ras i curt: cal mimar la Sánchez-Camacho. De fet, jo encara l'hauria posat mes endavant a l'hemicicle del Parlament!
COMENTARIS
+3
-0
Tardenc, 14/01/2011 a les 21:28
És el clàssic intel.lectual que s'ho mira tot des de dslt de la seva columna, com aquell Simó del desert de la pel.lícula de Bunuel. Massa reflexió i suficiència i massa poc compromís i acció. Ho sento però algú ho havia dse dir
+2
-0
Anònim, 14/01/2011 a les 19:04
Els escriptors que practiquen el bilingüisme periodístic com el Sr Cardús, tenen una gran tendència a fotre castellandades pel broc gros, com s'esdevé en aquest article. I a mi m'emprenya. "Desmadrar" és una merda de paraula castellana dialectal madrilenya, desconeguda en moltes zones, que no vol dir res. Jo prefereixo mil vegades dir o fer atzagaiades o sortir amb un ciri trencat. La dicharachera n'es una altra que l'amic Cardíus ha estat incapaç de traduir. Jo li haguera dit carregada de romanços, garlaire, xerraire, bocamolla...
En fi el problema de sempre, no creiem en la nostra llengua, i menys els que es guanyen les garrofes escrivint més en mitjans castellans que en catalans i no són capaços de fer servir dues llengües bé. Els hi sortiria millor fotent el text directament al traductor del google, almenys ens estariem de llegir castellanades fora de context.
En fi el problema de sempre, no creiem en la nostra llengua, i menys els que es guanyen les garrofes escrivint més en mitjans castellans que en catalans i no són capaços de fer servir dues llengües bé. Els hi sortiria millor fotent el text directament al traductor del google, almenys ens estariem de llegir castellanades fora de context.
+12
-0
toni avinyó, 14/01/2011 a les 17:53
Continuant amb el pp , avui en una conferència a LLeó, el seu cap de sempre...l'aznar...ha comentat unes qüestions curioses;ha dit que la situació a Espanya es (insostenible)socialment i economicament...i per una vegada pot haver-ho encertat.es evident que les autonomies es un invent per fer contents a les comunitats historiques i ara ho veuen,també,les dretes i tot...potser ara serà el monent de plantejar-se com es l'estat....Catalunya.. euskadi...potser galicia i tot la resta es espanya...però aquí comença el mal de cap ;com encaixar tot això......els partits catalans tindrien de veure-ho i posar-nos a caminar tots junts
+5
-1
Safont, 14/01/2011 a les 16:53
CIU prefereix potenciar la seva marca més conservadora i més espanyolassa, Unió, a la seva aliança natural amb el PP. Els d'Unió, o propers, fan la mateixa política que el PP però amb l'avantage de no "embrutar-se" amb el partit de la Sanchezmachocamacho, que els treuria vots.
Per això a CIU posen més espanyolassos que mai al Govern de la Generalitat (conselleries) propers a Unió, sense necesssitat de recórrer al més genuins (del PP). I als més catalanistes els hi deixen la torna, el territori (delegacions del Govern).
Amb CIU, els del Govern són més espanyolassos i conservadors, i sobretot, fan la política. Mentre que els dels territoris, més catalanistes, "només" es dediquen a cuidar i buscar els vots: en definitiva, a CIU busquen vots catalanistes per fer política espanyolassa.
Per això a CIU posen més espanyolassos que mai al Govern de la Generalitat (conselleries) propers a Unió, sense necesssitat de recórrer al més genuins (del PP). I als més catalanistes els hi deixen la torna, el territori (delegacions del Govern).
Amb CIU, els del Govern són més espanyolassos i conservadors, i sobretot, fan la política. Mentre que els dels territoris, més catalanistes, "només" es dediquen a cuidar i buscar els vots: en definitiva, a CIU busquen vots catalanistes per fer política espanyolassa.
+1
-1
Un que entén el que llegeix, 14/01/2011 a les 12:44
Carai, "Lluìs el exiliat"!
Ja es nota, ja, que a més d'exiliat estàs desorientat, perque fas una reflexió sobre un tema del qual en Cardús no diu ni piu en el seu article.
En qualsevol cas, em permeto la llibertat de deixa-te un consell orientador sobre l'ortografia del teu nom: la vocal "i" mai no duu l'accent obert, i l'article "el" davant les vocals sempre s'apostrofa, de manera que a partir d'ara, pots posar en el teu carnet de soci d'Espanya (és a dir, en el DNI): "Lluís, l'exiliat".
No obstant, deixaré per un altre dia l'orientació ortogràfica de la resta del teu texte, doncs se'm faria molt tard i me n'haig d'anar a treballar.
Sobre l'article, molt encertat. El PP no representa la tercera força a Catalunya, perque només disposa de 280 regidors en 910 municipis. De fet, Catalunya li importa una merda si no li serveix per accedir a la Moncloa. Només representa la 3a força del Parlament, i són conscients que l'han aconseguit perque han anat a buscar l'increment del seu electorat entre les capes socials amb un perfil intel·lectual baix.
No em malinterpreteu; la major part dels votants del PP són un grup consolidat des de fa uns quants anys que representen classes mitjanes-altes, i ni de bon tros són ingnorants. El que dic és que el PP ha constatat que, tot i els esforços, no han arrossegat cap al seu cantó l'electorat de les classes influents de Catalunya, i, conscients que la seva base està fidelitzada, han optat per fer una campanya sense arguments, buscant la gent que es mobilitza més amb el cor que amb el cap.
Em sembla molt bé aquesta línia de recerca de suport del PP, perque com diu en Cardús, treu força a la resta de radicalismes de la dreta, però sobretot li treu credibilitat futura entre les classes mitjanes-altes del país que no el voten.
Ja es nota, ja, que a més d'exiliat estàs desorientat, perque fas una reflexió sobre un tema del qual en Cardús no diu ni piu en el seu article.
En qualsevol cas, em permeto la llibertat de deixa-te un consell orientador sobre l'ortografia del teu nom: la vocal "i" mai no duu l'accent obert, i l'article "el" davant les vocals sempre s'apostrofa, de manera que a partir d'ara, pots posar en el teu carnet de soci d'Espanya (és a dir, en el DNI): "Lluís, l'exiliat".
No obstant, deixaré per un altre dia l'orientació ortogràfica de la resta del teu texte, doncs se'm faria molt tard i me n'haig d'anar a treballar.
Sobre l'article, molt encertat. El PP no representa la tercera força a Catalunya, perque només disposa de 280 regidors en 910 municipis. De fet, Catalunya li importa una merda si no li serveix per accedir a la Moncloa. Només representa la 3a força del Parlament, i són conscients que l'han aconseguit perque han anat a buscar l'increment del seu electorat entre les capes socials amb un perfil intel·lectual baix.
No em malinterpreteu; la major part dels votants del PP són un grup consolidat des de fa uns quants anys que representen classes mitjanes-altes, i ni de bon tros són ingnorants. El que dic és que el PP ha constatat que, tot i els esforços, no han arrossegat cap al seu cantó l'electorat de les classes influents de Catalunya, i, conscients que la seva base està fidelitzada, han optat per fer una campanya sense arguments, buscant la gent que es mobilitza més amb el cor que amb el cap.
Em sembla molt bé aquesta línia de recerca de suport del PP, perque com diu en Cardús, treu força a la resta de radicalismes de la dreta, però sobretot li treu credibilitat futura entre les classes mitjanes-altes del país que no el voten.
+2
-1
Lluìs el exiliat, 14/01/2011 a les 09:38
Com veig malament a Catalunya.¡ Tantes baralles entre gent que pensa que la Independència es l'ùnica manera de sortir d'aquest embolic. Crec que tot per ambicions personals no troben el camì. Jo no veurè lo que vull per Catalunya. Tardará masses anys.
+5
-0
Joaquim, 14/01/2011 a les 01:04
És probable que els votants del PP sigui un poti-poti, però no crec que es pugui negar que també els dels altres partits i de ben segur el més gran és el del partit que ha aconseguit la majoria Els uniovergents no es veuen pas preocupats perquè ara governaran amb el suport del més gran poti-poti.
Autor
Salvador Cardús
Vaig néixer a Terrassa el 1954. Sóc doctor en Econòmiques, professor de Sociologia, degà de la Facultat de Polítiques, tot a la UAB, i l'únic carnet professional que tinc és el de periodista. No tots els independentistes són, a més, independents: jo sí. Acabo de publicar El camí de la independència.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
