Explica Joan Amorós, que al jubilar-se de la seva feina a la Nissan, i pel fet de ser un home inquiet, li va passar pel cap impulsar el lobby ferroviari Ferrmed. Aquest grup de pressió que agrupa més de 150 empreses, demana l’ample de via europeu, i que s’impulsi des de les institucions europees d’una vegada per totes, el corredor del Mediterrani. Ahir va ser el seu gran dia, davant del Parlament Europeu a Brussel·les  van presentar el manifest on reclamen que no es perdi més temps, no es badi, i que s’imposi el senderi d’una vegada per totes.

És trist, però als catalans ja no ens ve d’aquí. Vaja que no ens sorprèn que hagi de ser un cop més l’anomenada societat civil, la que reclami que els polítics facin els deures d’una vegada per totes. I si no ens fan cas els responsables espanyols, com a mínim que s’avergonyeixin de la seva ineficàcia, per l’estirada d’orelles europea.

La cosa ve de lluny, si més no el professor Germà Bel, ho lliga al resultat de la batalla del 1714. El model borbònic adoptat per Espanya, va copiar el model radial d’infraestructures, i encara ho paguem ara. Un reguitzell de trens d’alta velocitat que uneixen Madrid, amb les diferents zones i capitals de l’Estat, seguint el model radial de les carreteres nacionals. Carreteres nacionals i velocitat espanyola, tot per anar a menjar “callos” a Madrid, i per engreixar la capital mesetària. Cap govern espanyol ha marcat el corredor del mediterrani com a prioritari davant Europa. L’últim que ho hauria pogut fer, és Àlvarez-Cascos, a l’època Aznar, que directament, i encara que les xifres de flux de passatgers i d’activitat comercial són abassegadores, van decidir no incloure-ho. I no es pensin que ara Rajoy li veta la seva tornada a l’arena política, per aquesta pífia de gestió. No, amb la T-4 de Barajas, ja va complir. I per les connexions ferroviàries d’AVE d’Astúries tampoc al patir, ara mateix s’està construint el doble túnel de Pajares, 25 quilòmetres a 50 milions d’euros la unitat, que ha d’unir Astúries, amb Lleó i Madrid. A Astúries diuen que així podran sortir de l’aïllament. Potser sí. Però qui sense cap mena de dubte necessita trencar aïllaments, són catalans i valencians, i de retruc, murcians, i andalusos. Aquest és el neguit que aquests manifestants amb corbata, la gent de Ferrmed, ha volgut dur a Brussel·les. Perquè sigui quin sigui el color polític de la Moncloa, els ha importat poc trencar fronteres.

Per exemple la “Maleni”, Magdalena Àlvarez, té en el seu palmarès com a ministra de Foment, al marge d’haver dut l’AVE a la seva ciutat, (això ho fan tots,quan són ministres, menys els catalans), no haver volgut rebre la gent de Ferrmed.

És més, quan fa uns anys Joan Amorós, en nom d’aquest lobby, va contactar amb el Comissari de Transports de l’època, no es podia creure que aquest tram de connexió ferroviària, no fos entre els que tutelessin les institucions europees. Perquè aquesta és l’altra, Ferrmed, vol que Europa doni al ferrocarril, la mateixa consideració de transport estratègic que té l’avió.

Potser que aquesta consideració la tingui també el Govern espanyol, i mirin de reforçar la vigilància de vies, catenàries, de ferro i de coure, que decretin l’estat d’alarma ferroviària. Perquè si a més de tenir encara trams de via única a Tarragona, els pispes es dediquen a robar quilòmetres de cable, ja podem plorar pel corredor del Mediterrani, que quan l’hagin declarat prioritari, no quedaran ni les vies.