Ahir va saltar la notícia que s’estava insinuant des de feia setmanes, ETA va declarar un alto el foc “permanent i verificable”. La reacció del govern, a través de Rubalcaba, el Richelieu de la Moncloa zapaterista, ha estat el de tirar aigua al vi i dir que aquest alto el foc no és el què la societat espera.

Des de la darrera treva d’ETA, fallida amb detencions de membres de l’entorn d’ETA per part de la policia espanyola i amb l’epíleg de l’explosió a la T4, el PSOE governant ha apostat per la derrota policial d’ETA.

Es vulgui o no, l’activitat terrorista etarra es basa en una lògica política, no delictiva. Buscar la derrota policial és buscar la detenció de tots els membres presents i futurs d’ETA. Amb la il·legalització de l’anomenat entorn etarra i les múltiples accions policials contra l’organització han debilitat molt el grup armat, però no l’han derrotat.

Però el que pot dificultar més que s’engegui un procés de pau que acabi amb la violència al País Basc és el context polític espanyol. Per encarar un procés com aquest, o bé hi ha un govern fortíssim o bé el partit de l’oposició es corresponsabilitza totalment amb les iniciatives governamentals al respecte.

A la Moncloa d’avui en dia, ni una cosa ni l’altra. És obvi que no hi ha ni s’espera un PP col·laboratiu amb el govern. Un govern ZP que està més dèbil que mai, sense una majoria estable al Congrés i amb un lideratge qüestionat per les enquestes i per la gestió de la crisi econòmica. A més, cal sumar-hi que l’ambigüitat a l’hora de parlar del seu futur com a candidat o no, Zapatero només fa que debilitar més el seu actual lideratge i a obrir una cursa per la successió, amb Carme Chacón, José Bono i el premier de facto Rubalcaba en posicions de sortida.

Qui d’aquests tres serà capaç davant una cursa successòria no ser un falcó i apostar per compartir taula de negociació amb ETA? Una ministra de Defensa? Un nacionalista espanyol com Bono? O Rubalcaba, l’home que s’ha fet valdre com a ministre d’Interior?

La debilitat d’ETA fa que la seva activitat hagi baixat en els darrers temps, el que pot fer que no urgeixi la negociació i el que pot fer que s’imposi la temptació dels protagonistes d’esdevenir falcons per arribar a la Moncloa. I no ho oblidem, som temps de crisi on es valoren els cops de puny a la taula.