El Barça ha jugat i ha guanyat el seu partit de Lliga espanyola contra el Deportivo de la Corunya a Riazor. Ha guanyat per 0 a 4 i aquesta és la novena victòria a camp contrari d’aquesta lliga. Vol dir que els blaugranes han guanyat tots els partits que han jugat com a visitants a la primera volta de la Lliga, un altre rècord per a l’equip de Josep Guardiola d’aquests que semblen inassolibles.

Si el resultat ha estat el de sempre, el partit també ha estat el de sempre, els blaugranes han tingut la pilota tothora i els gallecs han fet el que han pogut més pendents de no rebre una golejada que no pas de buscar una victòria que pel que es va veient des de fa temps s’ha convertit en una fita impensable per al noranta per cent dels seus rivals. I tampoc se l’han estalviada.

Deia Guardiola que Riazor és un camp en què als blaugranes sempre els ha costat vèncer-hi. I, estadístiques en mà, l’afirmació és indiscutible. Però, fa uns dies també va dir que a diferència del que havia pensat a començaments de temporada en aquesta també els caldrà sumar una barbaritat de punts per a ser campions. I tant! Si l’any passat Barça i Madrid van fregar el centenar de punts, no hauria d’estranyar-nos que enguany el superessin, ni que la diferència amb els seus perseguidors -dic perseguidors per mantenir el qualificatiu habitual- fos encara més gran que no ho va ser fa un any.

I tot això sense l’onze de gala, que diuen, perquè Guardiola ha deixat a la banqueta tres titulars habituals (Xavi, Alves i Busquets), que les setmanes que vénen seran un no parar amb dos partits per setmana. De fet, amb el partit resolt molt aviat, la sensació que ha fet era que l’equip reservava forces pel que ha de venir, sense deixar de fer gols però.

Tota aquesta superioritat blaugrana no ha d’anar en demèrit seu perquè no només és fruit d’una plantilla de molta més qualitat, al contrari, sobretot també és el resultat d’una feina molt ben feta des de fa molts anys, dels temps de l’Ángel Pedraza, el primer jugador fet a la Masia que va debutar al primer equip del Barça i que ha mort aquest dissabte als quaranta-vuit anys, i de més enllà encara, i que amb l’arribada de Guardiola a la banqueta ha arribat en el seu màxim esplendor, probablement, perquè han coincidit el tècnic més idoni amb els futbolistes ideals per al sistema de joc del Barça.