Àngel Guimerà. Deia que la llengua i la historia són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble. Interessant reflexió del nostre gran dramaturg, una sentència de greu actualitat, desgraciadament. La llengua catalana, així ho manen les sentències del Tribunal Suprem, viu moments incerts per la senzilla raó que no és la llengua oficial de cap estat de la Unió Europea. No ho és de l’Estat espanyol tot i que la Constitució espanyola així ho digui. La Constitució diu moltes coses, però del text a la realitat ja se sap que hi ha un abisme.

D’on venim. La història, de moment i que jo sàpiga, no ens l’han prohibit. Ens la van intentar aniquilar durant anys des de l’oficialitat dictatorial, però l’actual manca de coneixement de la nostra trajectòria mil·lenària com a poble no és culpa dels espanyols. Ho és dels catalans, dels seus governs, de la societat civil catalana. Als instituts catalans la història de Catalunya és gairebé residual. Dramàtic. No en sabem res del nostres comtes, de les nostres lleis marítimes, dels nostres conflictes internacionals, dels nostres herois i dels nostres traïdors. La història de Catalunya és una mena de WikiLeaks del passat. El dia que ens la rebel·lin ho entendrem tot millor i sabrem una mica més qui som i perquè estem com estem. La història ajudarà, sens dubte, a fer més evident el parany de la dependència.

Petició honorable. Hi ha gran potències al món que ens han mostrat la seva història des de tots els angles i no és pas ni millor ni més èpica ni més calidoscòpica que la nostra. Catalunya té grans capítols per mostrar, grans personatges amagats en arxius per descobrir, massa paperassa repartida arreu del món. Un suggeriment, si em permet el conseller de Cultura, Ferran Mascarell: doti de beques-salaris a estudiants de ciències humanes perquè investiguin a fons els arxius de països com Anglaterra, França, Espanya, Itàlia i Àustria, principalment, on trobaran documents inèdits que ajudaran a reconstruir la nostra memòria. Siguem partíceps actius de la recuperació del nostre passat. El mirall del passat ajuda a entendre el present i visualitzar millor  el futur.

A la meva carta als Reis (Mags) he demanat més divulgació de la nostra història, més Sàpiens, més Institut Nova Història, més films com Bruc, més documentals a la televisió pública nacional, més inversió per part de la Conselleria de Cultura. Que no siguem esclaus de la cançó de Raimon que diu allò de “T'adones amic, que fa ja molts anys que ens amaguen la història, i ens diuen que no en tenim.. que la nostra és la d'ells?”