Qualsevol ciutadà té dret a poder respondre la pregunta “Cap on anem?” a partir d’una mínima informació dels poders públics que el governen. És a dir, ha de poder formar-se una representació de les orientacions polítiques, d'allò que pretenen els que el governen i de com ho volen assolir. Que hi estigui d’acord o no és una altra cosa, que hagi triat qui li governa o li vingui imposat és una altra qüestió, però si ha de participar en el resultat comú tan si vol com si no, té dret a saber a cap on ha d’anar. El poder polític i l’entramat d’institucions li han de permetre orientar-se.

Sabem cap on anem aquells que vivim influïts per les decisions polítiques que pren el Govern espanyol? Ens arriben senyals clars de la direcció que hem de seguir? O, més important, després del desgavell que ha permès  amb la bombolla immobiliària i financera, i el seguit de mesures (totes d’urgència, suposadament per evitar mals més grossos) i els sacrificis que es demanen un dia i un altre a la gent, què es pretén? La destrucció de bona part del marc de les relacions del treball assalariat (la denominada reforma laboral), es fa de presa i corrents i ens hem de creure que servirà per tal que la gent trobi feina i visqui millor? O és que hem d’admetre viure pitjor sense cap altre explicació que invocar la paraula crisi? És que el Govern d’Espanya autoritza pujar el preu de la llum que utilitza la gent i encara diu que pot pujar més, donant per explicació un suposat “sentit de la responsabilitat” del ministre socialista, i ens hem de creure que no es pot fer altra cosa?

Un país democràtic no es pot governar contra la gent tenint més de quatre milions i mig d’aturats, estrenyent els drets laborals, reduint sous, augmentant el cost de la vida, i augmentant l'edat de jubilació (i molt possiblement reduint les pensions), i tot això mentre ministres, diputats i càrrecs van en cotxe oficial de luxe, dormen a hotels de luxe i cobren sous i dietes de diferents institucions tenint dret a jubilacions que no podrien aspirar com a professionals. I a més sense saber-nos dir cap on anem.