El darrer bitllet de l'any. Avui és el darrer dia de l'any i per tant, deixem enrere un any 2010 ple de merda i d'alegria. A parts iguals? No. Mai, per ningú, res és a parts iguals. Ens ha deixat gent coneguda però hem conegut gent deixada. Hem après coses noves i el temps ens ha fet oblidar coses que mai haguéssim hagut d'aprendre (vegis: el teorema de Pitagores, l'ordre dels canals de la televisió UHF,). Avui, per fi, deixem enrere l'any 2010. I aquest per fi és més buscat que mai.

Però quan les coses arriben al final, és hora de fer resum, i en els millors dels casos, passar la factura. Segurament, a hores d'ara, poder enviar una factura i cobrar-la s'ha convertit en un esport de risc, però com que jo no la vull cobrar, em disposo a passar-vos la factura per aquests mesos que, setmana rere setmana, he escrit aquí. I no la vull fer efectiva, ja que segurament em sortiria a pagar. No parlo del que hauria de pagar en multes per les possibles querelles per insults, mitges veritats o d'històries robades a algun amic a altes hores de la matinada... parlo del plaer de poder escriure en un mitjà lliure, desacomplexat i nacionalment compromès com és aquest i que em brinda la possibilitat setmanalment de dir el que penso.

Segurament podria seguir glossant sobre la llibertat de premsa, sobre tot allò que ens agrada explicar, però avui no tinc gaire temps. Amb una ONG del barri ens hem organitzat per anar a l'Hospital a ajudar a les mares a apretar. Hem d'aconseguir que tots els nens neixin abans de les 12 campanades per tal de poder cobrar el xec nadó. El darrer xec nadó. Ens han assegurat que per cada nen, ens donaran un 5% del xec per construir pous a l'Àfrica. Fins l'any que ve!