"EL FONS DEL POU". Aquest és el títol de l'article signat per un home intel.ligent que reconeix haver-s'hi jugat la cara i el sou per un home (Artur Mas) i un partit (CiU) que, segons ell, ens havíen de traure del fangar mentre ens duien a la plenitud nacional sense pressa i sense pausa; estic parlant de Salvador Sostres.

El Sr. Sostres es manifesta decebut per les primeres passes del nou govern; la seva decepció pujarà de grau sens dubte amb el pas del temps en una legislatura que s'anuncia llarga i decebedora per a tots els qui varen creure de bona fe que Espanya mereixía una nova i enéssima oportunitat, aquesta vegada de la mà del Sr. Mas.

Benvingut sigui el reconeixement que el Sr. Sostres en fa del seu error, però les errades, sobretot si les cometen persones amb influéncia sobre l'opinió dels altres, comporten sempre una responsabiltat i, perquè no dir-ho, també una culpa per les repercusions que inevitablement tenen sobre els que, seguint el seu exemple, acaben caient en el mateix error. Davant d'una cruïlla en que el cap i el cor es barallen per quin dels dos camins cal triar, queda demostrat un cop més que la freda i milimètrica anàlisi del raonament resulta insuficient si donem l'esquena als dictats del cor.

Potser a partir d'ara el Sr. Sostres comenci a pensar que al capdavall pagarà la pena posar la seva reconeguda intel.ligència al servei dels qui sempre hem cregut que és més important saber on volem anar, sense saber de moment com s'hi va, que saber com anem sense saber on s'hi va.

Aquest 45% del que parleu d'independentistes,recordeu que en unes votacions a on vota com a molt un 60%,es tradueix ràpidament en un % superior al 50%.

Gran article d'en Cardús, perquè planta a la realitat aquells que es pensen que els resultats electorals fan que l'independentisme tingui menys força.
CIU, ha arreplegat més que mai, no tant votant independentista,sinó vot de gent que dóna a Espanya la última oportunitat.Ara no són independentistes, però ells sense saber-ho ara, ho seran en els propers anys.
L'enorme diferència entre un ciutadà espanyol i un de català davant la cisi, és que l'espanyol només té l'escapatòria de marxar del seu país, el català pot fer que el seu país marxi i aspiri a tenir un futur individual i col.lectiu millor.
Entendrà CIU, que l'independentisme ja ha trascendit la catalanitat decimonònica, més enllà de la queixa permanent i de la retòrica nacionalista, i que ara es planteja la independència com l' únic camí de la supervivència com a societat,sent conscients que ja és el moment d'iniciar el camí amb llibertat i en plena responsabilitat.

Dius moltes coses en el teu escrit i el trobo interessant.
Primer, perquè dius que s'està arribant o s'ha arriba a una massa crítica del 45% de la població que pensa que la independència és bona i/o necessària (hi estan a favor).
Comentari: El fet és que aquest 45% de la població s'hauria de traduir en vots al Parlament. La massa pot pensar però en una democràcia es vota.

Segon, dius que hi pot haver fractura social.
Comentari: aquí t'he de rectificar. La fractura social hi ha estat i hi és. Mentre hi hagi col·lectius més o menys importants de població a Catalunya que en les enquestes només se sentin espanyoles o més espanyoles que catalanes o tant l'una com l'altra per igual, la societat estarà fraccioanda. Podem fer extrapolació de residència d'aquests votants. I compte!!! s'ha de tenir present que en algunes comarques, la cultura catalana és obviada, insultada i menystinguda per aquesta població.

Tercer, pre-transició? En una societat organitzada i estructurada (com pot ser la nostra), els líders socials, econòmics, culturals i polítics han de ser els impulsors i capdavanters del moviment d'alliberament nacional. Així ha passat en tots i cadascun dels moviments d'emancipació nacional. Si l'elit no està disposada a emprendre el camí, aquest no es farà. La població pot empènyer peró els líders han de canalitzar el moviment social. De moment, els líders s'estan al marge.

Quart, ja fa temps que penso que Catalunya NECESSITA un Estat. Una organització que vetlli i protegeixi els seus interessos. De tot tipus: culturals, econòmics, polítics, socials, etc etc etc...

Finalment, el 2014 tornarem a tenir eleccions, si no abans. Depenent de com evolucionin els esdeveniments, aquesta majoria social del 45% (esperem que sigui més i ultrapassi el 51%)es decideixi d'una vegada per totes a votar INDEPENDÈNCIA.
També demano als partits independentistes que per a les eleccions del 2014 (si no abans) muntin un sol partit, coalició, aliança, associació o com es vulgui nomenar amb un eix central i aglutinador: la INDEPENDÈNCIA.

Agraït.

INDEPENDÈNCIA

Els veritables estrategues de l'independentisme ténen un greu problema: si Catalunya perdés contacte, i per tant afinitat, amb la resta de "Països Catalans"... el concepte de nació histórica se'n va a norris.

Evidentment Valéncia mai deixará de ser España(qui s'ho pensi està com un llum). Y el cas es que per seguir amb la cançoneta de la gran Catalunya no us convé gaire radicalitzar postures. ¿Que voleu fer?

No, encara que em dolgui reconeixer-ho, perque soc catala, Catalunya no sera independent, perque en primer lloc convergencia i unio no ho son ni ho seran, psc tampoc,...ic... i altres no cal ni dir-ho, ara be el futur d'Eespaña tampoc sera millor, ha tornat ha connectar amb la seva decadencia secular, s'esmicola sense capacitat de sortir-se'n, es un estat virtual en fase de descomposicio que arrastra cadavers zombis, Euskadi, Catalunya, les colonies africanes Ceuta i Melilla, una capital monstruosa que es una inmensa maquina de gastos sense retorn, tots sortirem perden, ja som perdedors, pero aquells que han predicat allo que despres no fan, s'impossa la conveniencia,
ja ens hgo arreglara la Vege de Montserrat, i si no St.Jordi, "amb l'ajut de Deu", aquests que han pactat per sota de la taula amb l'España residual i deforme, a part d'ofegarse i ofegarnos en una inmens deubte, seran doblement maleïts pels que hagin de venir, "Van ser els ajudants del Botxi" diran.

Postfederalista, comparteixo la teva inquietud.

Però al final em penso que tot serà molt més natural que no pas ens imaginem!

Et recomano aquesta intervenció de l'Oriol Junqueras:


http://consciencia.cat/?videos&item_18=2505&n=catalans-ara-fem-historia

Si no voleu sentir parlar d'independència, què feu aquí? Per què sembla que ara us preocupa tant el tema?

Fa uns anys no us preocupava gaire el tema, dèieu que érem quatre gats. Ara que veieu que no som quatre gats dieu que no arribarà mai. Quan vegeu que la cosa està a punt d'arribar... què direu?

La Transició Massiana es como "La Ejemplar Transición" ? O La Transició Massiana es l'inici de la "ruptura democràtica catalana" ? De qué depen que sigui "ejemplar " o ruptura ? No em diueu ,EL POBLE i punt.Com s'articula ?

Fa temps alguns s'atreien a proposar una data 2014 (relació amb el 1714). Altres van dir que a l'arribar al Parlament el primer que farien és proclamar la independècia pel 2011.
En Mas, candidat i ara president no vol FRACTURES, que hi seràn SEMPRE, mentre hi hagi a Catalunya qui es sent tan sols espanyol o espanyol per damunt de català-
I ara en Cardús segueix estirant el termini UNA DECADA!!!!

...Algú es pot imaginar al Gil y Gil o al Berlusnoni parlant d'independència per Catalunya???...

No enrefiar-se'n de personatges amb aquest tarannà, no crec que sigui qüestió de un problema personal del que no s'enrefia.

Bé, només és la meva "opinió"

Salvador, t'equivoques respecte al pessimisme, fixa't en una cosa, en Zapatero ha estat parlant fins ara en clau optimista(sobre l'economia), això fa que la gent s'esperi, que guardi..., no és fins que perceps l'adveniment catastròfic que potser et despertes i passes a l'acció, és el pessimisme justament el que porta a l'acció.
CiU és narcotitzant precissament pel seu optimisme.

A veure... comença a ser esgotador aquest argument dels personalismes contra SI. Més aviat sembla que sou alguns qui teniu un problema personal amb en Laporta, vull dir que els que patiu de personalismes sou justament vosaltres.

Jo us demanaria que defugiu d'aquesta màxima de tot o res, de salvadors o traïdors. A mi, de moment, m'està agradant el que estan fent i dient. I penso que pot ser ben útil tenir un partit així al Parlament.

Demano al 2011 (i a la dècada) més actitud positiva, més fraternitat i col·laboració entre els que volem una Catalunya estat.

Salut!

LA INDEPENDENCIA VINDRA RAPID, NO HO DUBTEU. D'AQUI QUE LES COSES MILLORIN ECONOMICAMENT, ESOANYA TINDRÀ VERITABLES PROBLEMES AMB CATALUNYA I CIU APROFITARA BE LA NOVA ONADA DE MADURESA INDEPENDENTISTA QUE SORGIRA, CANSADA, I QUE NO VOLDRA COMETRE ELS ERRORS DE ERC, DEL PSC I D'IC. EL PP JA HA TINGUT EL MAXIM QUE PODIA SOMNIAR, NINGU VOL UNA CATALUNYA SOTMESA A CASTELLA, NI A ESPANYA I A SOBRE SANGRANT 22.000 EUROS CADA ANY PER LA CARA. NO SOM MASSOQUISTES. ESPANYA ES UN PAIS DIMINUT A MON, SENSE COSTES ÚTILS TURISTICAMENT, CASTELLA NO COMPTA PER A RES. EL MON SUDAMERICÀ AVORREIX ALS CONQUERIDORS ESPANYOLS (QUE NO AL DESCOBRIDOR CATALA COLOM). ESPANYA ES UN PAIS IRREAL DE 20 MILIONS D'HABITANTS, NO MÉS, SENSE GALLECS, VALENCIANS, MALLORQUINS, BASCS, ETC. LA SEVA ECONOMIA ES PRACTICAMENT SUBVENCIONADA I MADRIT ES IMPORTANT PER QUE CAPTA ELS DINERS ESTATALS, PERO RES MES. MALA HISTORIA, MALA CULTURA, MALES ARTS DE 500 ANYS D'OCUPACIO, DE USURPACIO, DE DICTADURES, MALS TEMPS PER A ESPANYA. EN CANVI, CATALUNYA RESSORGIRA I SI SI AJUNTEN VALENCIA I MALLORCA, LA CATALUNYA NORD I FAN FORÇA ELS BASCS, LA COSA ESTÀ SERVIDA. LAPORTA NO ENS DURA A LA INDEPENDENCIA. SON BONS ALTAVEUS PERO ELLS NO SERAN QUI CONTROLI NI LA CAIXA DE TOTS, NI EL SENTIMENT NACIONAL SERÈ QUE ES CAPAÇ DE MOURE LES MUNTANYES. ESTIC DACORD AMB TU, CARDÚS. ES LA DÈCADA DE LA INDEPENDÈNCIA, EN LA QUE TOTS ENS HEM DE FER EL PROPÒSIT DE TREBALLAR JUNTS DES DE LES NOSTRES RESPECTIVES POSICIONS I ESTRUCTURAR EL PAIS MÉS DINÀMIC DEL SUD D'EUROPA I EL MEDITERRANI, SENS DUBTE. SOM HEREUS DE GRECS, ROMANS, IBERS, CAROLINGIS, FRANCS I ARA CATALANS. NO SOM NI SEREM MAI CASTELLANS, NI PER IMPOSICIO NI PER HISTORIA, PER TANT NOMÉS QUEDA AQUEST CAMI QUE S'HA DE FER PERQUE ES LA ÚNICA VIA DE SUPERVIVENCIA DEL PAIS. LES ALTRES ESTAN ESGOTADES I NO HI CAUREM MAI MES. EL CATALA ES LLENGUA MIL.LENARIA, QUI POT NEGAR QUE RAMON LLULL I EIXIMENIS Ò L'HERENCIA DE CARCASSONA I LA MARE OCCITANA ENS HA DONAT AQUEST PAIS TANT IMPORTANT. S'HA DE FER PEDAGOGIA DEL QUE SOM AQUI, NO PAS FORA, S'HA DE COMUNICAR A LA GENT EL QUE HEM ESTAT, EL QUE SOM I EL QUE SEREM, CADA DIA, EN CADA COSA, S'HA DE FER AQUESTA FEINA. S'HA DE FABRICAR EL PAIS, S'HA DE TEORITZAR EL FUTUR ESTAT I S'HA DE PORTAR A TERME EN POCS ANYS, SINO, MORIREM DE PESSIMISME ABSURD ENTRE ELS QUE VOLDRIEM LA NOSTRA DISSOLUCIÓ. HEM D'ESTIMAR CASTELLA, PERO NO ES CASA NOSTRA NI HO SERA MAI MÉS. NO SOM CASTELLANS I NO PODEM JA SER ESPANYOLS. HO HEM INTENTAT 500 ANYS, SUPORTANT TOTA MENA DE VEXACIÓ, MALTRACTAMENT, ROBATORIS, INSULTS I ATACS DE TOTA MENA. NO PODEM VIURE ENTRE ALTRES NACIONS ENEMIGUES QUE ENS ESCLAVITZEN UN DIA SI I L'ALTRE TAMBÉ.

Veure com a quedat l'Independentisme al Parlament, és com per posar-se a plorar.

Siguem realistes "Esquerra" s'equivoca... i sembla que no aprèn dels errors i així li van les coses. I per el que s’hi sent, encara pitjor que els hi anirà.

I per altre banda, la "meravella" de SCxI és una enganyifa per l'afany personalista dels seus dirigents. No és una opció fiable precisament per els seus dirigents. O es que hi ha algú amb dos dits de front que es jugaria els cuartos amb personatges com el Laporta, Lopez-Tena i U.Beltran???. Jo al igual que molts altres independentistes, NO!!!.

Aquests Srs, NO ens duran fins a una Catalunya amb Estat. Que no ho veieu?... Però bé, deu anys donen per molt.

Brindem avui i sempre, per una futura Catalunya amb un Estat sobirà i independent.

El narcòtic més gran per a l'emancipació nacional dels catalans és el seu pessimisme, que justifica o bé la paràlisi, o bé l'estripada.

CiU com a narcòtic, el govern espanyol que vol recuperar autoritat nacional perduda, la meitat dels catalans contraris a la independència, mentres que l'altra vota a CiU(!!!), en català en regressió, el govern català a punt de fer fallida, i l'economia catalana enfonsada.
Tots els periodistes sou uns irresponsables venuts al poder econòmic i polític.
Pensar que la pròxima dècada és la de la independència és un narcòtic més, per poder dormir tranquilets...
doncs bona nit!

Amen

Doncs jo avui si faré un brindis per la independència. Visca Catalunya!

Estic fart de sentir parlar d'estratègies. Cal pasar a l'acció, cal dir que estem invadits, que estem expoliats i que ens volen destruir.

PERO cal dir noms i cognoms. L'"Espanyolisme", l'"Estat"... son subterfugis de covards: jo us emplaço a aquells que teniu la informació sobre qui A CASA NOSTRA treballa per destruir-nos, que la feu pública.

D'acord;gràcies a ERC s'ha vist la fi del autonomisme i l'engany del PSOE envers el PSC.La participació d'ERC en el govern ha facilitat l'augment de la pressió espanyolista i això s'ha traduït en un augment del independentisme a tots els nivells.Ara cal seguir tibant la corda tot votant SI.

...doncs us recomano aquest vídeo de l'Oriol Junqueras:


http://consciencia.cat/?videos&item_18=2505&n=catalans-ara-fem-historia


Jo vull ser prudent, i no parlar abans d'hora... però el que tenim per davant, indubtablement, és una dècada de CIU. D'aquí a dir que això equival a la independència... s'ha de veure.

SUBORDINATS A L'ESPANYOLISME EL QUE ACONSEGUIM AMB MOLTS ANYS HO ESBORREN AMB UN COP D'ESTILOGRÀFICA. ENS CAL LA NOSTRA LEGALITAT BASADA EN LA NOSTRA CONSTITUCIÓ DESPRÉS D'UNA BONA PROCLAMACIÓ D'INDEPENDÈNCIA. I QUE L'ELECTOR NO S'ARRUGUI

L'anònim de la 1h53. escriu que a l'era Internet el català pot anar de mal borràs i crec que és just el contrari. Publicar a Internet no costa gens, o molt poc, i en canvi editar i distribuir llibres i revistes impreses costa molt i necessita una massa lectora immensa. D'en mica en mica tothom s'anirà acostumant als mitjans electrònics i el paper està condemnat a la seva desaparició. Els diaris de paper perden un 10% de les vendes cada any, i ara ve la revolució dels llibres electrònics. Com pot competir un llibre de 20 euros de paper, amb un de 2 euros que et pots a més a més decarregar des de casa ?.
Les llengües minoritàries en sortiran guanyant amb el canvi i les imperials i majoritàries en sortiran perdent.
Això és molt bo per a la causa independentista.
Abans havies de llegir La Vanguardia espanyoliste i en castellà, ara en tenim un munt de diaris electrònics catalans, com ara Nació Digital.

La força extraordinària de la crisi farà veure a molts definitivament que sense un estat propi que vetlli pels nostres interessos i sense aturar l'espoli fiscal no podrem tirar endavant. Serà quan CiU vulgui, vindrà un altre 14 d'abril. Vegeu el bloc
http://perabonspatricis.blogspot.com

Jo crec que en la propera dècada les invasions de gent no catalana al nostre país, s'aturarà, i això voldrà dir que probablement estarem en millors condicions d'integrar tots els espanyols i estrangers que ens han vingut en els darrers 50 anys. Tot això significa avançar cap a la independència.
Catalunya tenia 4 milions al 1960, i ara passem dels 7,5, No hi ha cap país del món que hagi estat invadit d'aquesta manera en tan poc temps

jo que ja he arrivat als 50 anys i que sóc català pels quatre costats i a més a més tots ells de pagés ,mai havia vist coma ara un sentiment tan gran pel nostre pais i malgrat la resistència tan farotge que tenim dels espanyols penso que ara pot haver arrivat l'hora de la veritat.....hem de donar un vot de confiança al nou president......visca catalunya i tots els que viuen al nostre pais

Sr. Cardús, l'independentisme a Catalunya no només creix per la via de vendre els seus avantatges, creix també o sobretot per reacció. D'aquesta manera, per provocar la reacció que aplegui més gent a la causa independentista s'han de promoure accions per desactivar les opcions nacionalistes peixalcovistes i federalistes.

La tàctica de denunciar l'autonomisme és molt fàcil però no aporta res, no aporta gent. O sí que n'aporta: aporta els independentistes que no volen o no entenen l'opció estratègica d'ERC i que veuen més còmode per a la seva manera de pensar una oposició frontal basada símplement en la denúncia. Aquesta opció, que és la de Solidaritat o la de Reagrupament, no suma noves voluntats però redistribueix els independentistes entre els "estratègics" d'ERC i aplega al seu redós els "exprés" de Solidaritat, procedents en la seva major part d'ERC.

Ara mateix i en la situació actual necessitem ser més estratègics que mai, però no està malament que els que prefereixen una opció més simple, o més clara, o menys "laberíntica", tinguin també on acollir-se.

Per a mi el mèrit no està en la comoditat de Solidaritat d'aplegar els més convençuts que en la major part havien votat ERC sinó en l'estratègia d'ERC per aplegar els menys convençuts que han votat CIU, PSC o IC.

I disculpeu, Sr. Cardús, però la providència no es manifesta per invocació, o per denúncia, sinó que s'ha de buscar.

Estic d'acord amb el sr. Cardús, ERC ha demostrat que l'autonomime és mort i no serveix per avançar nacionalment, tensant al màxim la corda de l'autonomisme ha forçat a Espanya ha tenir que fer servir el TC per tallar les aspiracions catalanes d'un nou estatut i això ha fet més i més independentistes. Aquest any ERC s'ha fotut una gran òstia electoral i no és una contradicció, ha fet més independentistes a tots els partits polítics i a la societat en general, de dretes, de centre, d'esquerres i s'ha fragmentat el vot independentista. A més moltes persones sense entendre l'estratègia d'ERC els ha deixat de votar per demanar més i precisament això era el que volia ERC, però no ha sabut explicar be l'estratègia i no s'ha entés. Ara bé el final de la seva trajectòria al govern ha sigut aquest any, que com molt be diu en Cardús és l'any on es comença a veure que serem independents. ERC com ha partit ha patit una devallada, però ha aconseguit un país amb més coratge i més independentista. La seva estratègia serà aplaudida d'aquí uns anys. Bona feina!!

Gràcies professor Cardús, persones com vos sou la força del nostre poble.

Malgrat tot, malgrat tantes renúncies, tants d'errors... em sento orgullós de ser català. Aquesta terra mai no morirà, perquè ens l'estimem desesperadament. Com pot morir una terra amb tants patriotes que se l'estimen en la dissort? Tres-cents anys de resistència... i resistim! Això no estava previst; en el guió de la historia nosatres ja ho hi havíem de ser, i tanmateix, heu-nos ací, amb la millor televisió pública del món, amb diaris que es poden comptar entre els més professionals del planeta. Impartint classes en el noste idioma a la universitat, i jo, ensenyant, any rera any, història de la filosofia, en català, a les noves generacions d'estudiants de Batxillerat de València (malgrat el lingüicidi del PP, malgrat la persecucució -ara militar, ara judicial- malgrat el menyspreu -diari, constant, sistemàtic- que ens cau d'arreu, malgrat tot).

No som una nació: som el paradigma del la voluntat de ser nacional.

No podran amb nosaltres, perquè nosaltres som millors que ells.

Bon any nou a tots els catalans i les catalanes, i a totes les persones de bona voluntat d'arreu del món (i a l'espanyolada: que els bombin!).

Visca la terra!