Karl Popper, l'ebenista reciclat a filòsof, és un home que convé llegir i, fins i tot, entendre. Nascut en una família jueva convertida al protestantisme a la Viena imperial, exiliat a Nova Zelanda i professor al Regne Unit gaudia amb aquest bagatge d'una certa distància amb l'integrisme.
Popper proposava una mena d'enginyeria social per avançar a través de la negació. La seva teoria epistemològica de la falsabilitat aplicada a les clavegueres de les conductes polítiques humanes. Popper defensava una idea de societat oberta on cadascú havia de ser lliure i responsable. "Les persones adultes no necessiten líders" sentenciava el filòsof austríac. I, de ben segur, que si hagués vist els onze magnífics escollits per Artur Mas, afegiria "i com aquests, encara menys".
L'il·lustrat Quim Nadal, clavava dimarts al Parlament la millor definició del flamant executiu català: "És el govern que Mas ha pogut fer, no el que ha volgut fer". Certament hi ha noms que fan patxoca, però el nom no fa la cosa.
Nomenar un gestor que proposa com a gran objectiu fer pagar el menjar dels hospitals no crec que sigui la gran esperança blanca d'un liberalisme amb aires de modernitat. Oferir les regnes de l'administració de justícia a una meritòria representant de l'Estat més ranci, no s'adiu amb la transició nacional de Catalunya. I més, en un estat on s'ha modernitzat més l'exèrcit que la judicatura i les castes col·laterals com el cos d'advocats de l'Estat.
Oferir la sensible cartera de treball a un mestre de la nova lògia del segle XXI com és Esade té un punt que neguiteja. L'economia en mans de catedràtics és una bona solució sempre que l'economia funcioni; i no sé pas si Mascarell considera la literatura escrita en castellà a Barcelona com a cultura catalana.
Caldrà parar l'orella, fixar la vista, veure el segon nivell i esperar els senyals d'optimisme que tothom demana. Al capdavall, com diria Popper, "no sabem, només podem conjecturar". Però ja saben que diuen els més vells de la contrada: si fa olor de flors, busca el cementiri.
