La selecció catalana de futbol jugarà dimarts contra Hondures. Ja és un costum que Catalunya jugui el seu partit de costellada anual en el dia dels Sants Innocents. I és que, certament, no hi ha cap altre dia que li escaigui més bé. Fa molts anys, aquests partits de la selecció catalana tenien un sentit reivindicatiu. Servien per a demostrar que els catalans volien exercir el seu dret a tenir una selecció reconeguda internacionalment que disputés competicions internacionals oficials, campionats d’Europa i del món i Jocs Olímpics i tota la pesca, i per comparar-se i demostrar que el nivell esportiu de Catalunya és elevat i que faria un paper ben notable en gairebé totes les disciplines. No és pas que no ho sabéssim, però anaven bé per a corroborar-ho.

Avui els partits de la selecció catalana són una conya marinera. Si n’hi volem dir una festa, endavant, però a penes si serveixen per a finançar la Federació Catalana de Futbol i la Fundació Cruyff i ajudar així al futbol de base o al de l'esport que toqui. No hi fa res, però cal saber-ho i no enganyar-se pensant-se que anant-hi fem passes fermes i decidides i coratjoses cap a la oficialitat de les seleccions catalanes.

Espanya ja ha demostrat abastament que no tolerarà que els esportistes catalans puguin competir oficialment representant Catalunya. Les federacions catalanes ho han provat de totes les maneres i hi han esmerçat recursos i imaginació. Alguna vegada se n’han sortit i algunes disciplines han obtingut el reconeixement d’una federació internacional seguint el camí legal o bé aprofitant un buit al reglament o bé l’absència d’una federació espanyola. Però, les autoritats esportives espanyoles han reaccionat sempre, o bé barrant el pas quan hi han sigut a temps o bé desfent el camí que s’havia fet si havien fet tard. Hi ha hagut casos que clamen el cel, com el de l’hoquei patins, del qual se’n va parlar molt, o el de les curses de muntanya, que encara fou més bèstia.

Tot sovint, l’esport és metàfora. Hi podem veure la vida en tota la seva cruesa. El cas de les seleccions catalanes és paradigmàtic. Per a ser reconegudes oficialment i competir internacionalment en campionats d’Europa i del món i en Jocs Olímpics i tota la pesca caldrà que Catalunya sigui un estat reconegut internacionalment. No hi ha cap altre camí perquè Espanya no en permetrà cap altre, aquest tampoc però si se’l troben fet s’hauran d’aguantar. No hi fa res, o sí, però cal saber-ho. Ni que sigui per a què el fet de jugar el dia dels Sants Innocents sigui una casualitat sense importància.