No l'hem matat, però l'hem deixat morir. 2010 se'n va deixant-nos clar que la crisi que arrosseguem és com una febrada enganxada a les articulacions. A la falta de flux monetari s'hi ha afegit la falta del do de l'oportunitat. Som surfistes deixant espetegar les ones. Ahir era el Suprem amb la immersió, demà serà altra vegada el Constitucional, aquesta vegada amb la Llei de consultes. En el resum de l'any queden postals de les platges agitades de Hawaii, però calma "xixa" al final. Mar plana. A Catalunya si més no.

A Madrid ho tenen clar i per això el mateix dia que Mas era investit president, el Suprem prenia la mar com un llençol i l'agitava amb força colpejant una de les polítiques més consensuades i solidàries que han fet els nostres governs de Franco ençà. Era la manera de demostrar que la terra d'infidels està sota control. I ho està. Les prou eixerides convocatòries de la CUP als ajuntaments catalans no amaguen el cansament d'haver d'estar cabrejat tot el dia i el desànim per un nou govern que ha respost amb moltíssima tebiesa l'enèsima ingerència dels tribunals espanyols en els nostres assumptes.

Que la decisió del Suprem no pugui anular lleis no treu que a casa nostra hi hagi gent amb poca feina que demani empara política al Regne a la mínima i que el Regne s'agafi als claus que ell mateix desclava amb una fal·lera molt més voraç que uns anys enrere. Però a casa la gent normal ens hauríem de fer valer, des dels polítics fins als ciutadans a l'hora de triar polítics i a l'hora de fer-los arribar el nostre desànim.

Però mentrestant, si us plau, prenem de la mà els fills d'aquests pares preocupats i preparem un centre per a ells. Que tinguin la magnífica oportunitat de créixer i viure únicament en castellà tot i viure a Catalunya. Segreguem-los si és que tant insistentment ens ho exigeixen. No els fem aquest lleig. Quan tinguin 20 anys i busquin feina ja agrairan als seus pares l'enorme estima que els van demostrar anant fins a Madrid a fer-los una escola a mida.

Al final resultarà que tot ha estat per res. Un any de revolta gestionat per tots des de la ruïna. Aquest dia d'avui, dilluns, em sembla que ja l'havia viscut en el passat: En cadascun dels dies dels 35 anys passats.