L'anomenada Llei Sinde ha estat un dels centres informatius de la setmana prèvia a Nadal. I, finalment, els autors s'han quedat sense regal del tió. Hi ha qui considera les mesures com una venjança indiscriminada, i hi ha qui, sobretot des del col·lectiu de creadors, una manera de fer justícia. Però tot això, ara, requereix d'un estudi més acurat que la simple justificació, els insults generalitzats o les queixes posteriors.

Si la gent està tant en contra d'una llei que pretén fer justícia, tenim un problema. I si la gent es descarrega música, pel·lícules i llibres de forma il·legal sense tenir cap mena de remordiment també. En cap cas vull justificar que es cometin delictes, perquè hi ha unes lleis ja existents que, més o menys, poden reinterpretar-se segons les necessitats. Però el cert és que amb ningú amb qui he parlat considera comparable robar en una joieria que copiar un CD i penjar-lo a Internet.

Per tant, senyors autors, editors, creadors i altres afectats per la “pirateria”, crec que el problema només té una solució: pedagogia. Molta pedagogia. Segur que si regatejo per alguna peça de roba al mercat, arribarà un moment en què el venedor em justificarà el preu mínim. Potser ara és el moment que això ho feu vosaltres. No parlo de regatejar sinó de justificar el preu. Perquè la demagògia només fa que posar-vos l'opinió pública en contra.

Per acabar, només vull deixar una pregunta oberta. De debò creieu, els autors, que tot el què es descarrega d'Internet és una compra potencial? Jo solc escoltar la ràdio i l'Spotify o anar a concerts, pagant el què toqui, però fa anys que no compro un CD o una cançó, ni tant sols les descarrego. Penseu-hi.