Actualitzat el 22/12/2010 a les 00:01h
Menjar-se els torrons al banc
Quan arriben les festes nadalenques, com quan arriba l'estiu, a tots se'ns complica una mica la vida amb la feina i, a determinats sectors, encara més: Per exemple, els que treballen en turisme ja saben que aquests dies no poden fer vacances, com no les poden fer a l'estiu. Ho porta la professió. Les botigues, totes, també han de contractar dependents extra durant les festes, per no parlar dels festius quan tenen obert, ara i al començament de les rebaixes d'hivern i d'estiu. També ho porta la professió. Els que treballem en ràdio o televisió, no us dic quantes hores de més hem de fer per cobrir les programacions dels dies de festa, encara que siguin gravades. Una emissora de ràdio, aquests dies sembla un guirigall i sempre penses que no arribaràs a temps d'acabar-ho tot i que hauràs d'anar-hi a treballar el dia de Nadal -que, de tota manera, ja hi ha qui ho ha de fer.
Als bancs, això no passa. Al contrari: als bancs, sembla que, quan arriben les festes, ha arribat també l'hora de fer vacances, com els nens a les escoles. Almenys a la major part de sucursals. En el moment en què més diners circulen amunt i avall, en què més es treu i es posa, en què més operacions es realitzen... en aquell moment, quan estàs fent una cua que ja fa estona que dura i que normalment has de fer a peu dret perquè, de cadires, si n'hi ha, només són un parell... En aquell moment, quan demanes si no hi poden posar un altre caixer per atendre't, et contesten: “És que, aquests dies, la meitat som de vacances”. La resposta sona tan surrealista, tant, que no se t'acut què dir. Aleshores t'indiquen que, si vols, facis el que has de fer a través del caixer automàtic, perquè ara, teòricament, tot es pot fer a través del caixer. Tot... menys el que a tu et cal, per descomptat. Per començar, el màxim per treure i posar al caixer són 600 euros, o sigui que, si vols operar amb més, ja t'has d'esperar. I aquest és el temps de les pagues extres, i el moment en què es volen retornar rebuts, i el moment en què es volen contractar plans de pensions... i el moment, en resum, en què més operacions es fan als bancs, com es fan al juliol quan s'ha cobrat la paga de l'estiu. Llavors hi ha les mateixes cues, passa exactament el mateix.
Per acabar-ho de fer més bonic, entre els que ens fan cua, n'hi ha que triguen vint minuts a realitzar les seves transaccions econòmiques. No és culpa seva, és clar, però penses que també estaria bé organitzar una cua amb una caixa ràpida, com als supermercats, i una altra per a les operacions més lentes. Però l'altra caixa és buida -correspon a la meitat de vacances- i no sembla que s'hi hagi de posar ningú. De vegades, te'n vas, i tornes un altre dia; si l'operació ha de ser per avui per força, t'esperes una bona estona. I mai ningú no et demana disculpes per aquesta espera, no surt el director de la sucursal a excusar-se, a arreglar el problema ni res de tot això, que, no sé a vosaltres, però a mi em semblaria el més normal del món, atès que els bancs fan un servei de cara al públic amb els diners del públic, que som nosaltres. No; la falta de respecte és el més normal del món, als bancs, i si no et pots esperar mitja hora o de vegades més, és el teu problema.
No vull incloure totes les sucursals a dintre del mateix sac. Amb les que jo tracto, sempre em trobo igual quan arriben les festes. Enhorabona si n'hi ha que entenen que l'atenció al client és una altra cosa. Digueu-me'n alguna, que hi vaig.
Mentrestant... com que avui he d'anar al banc, m'hi emportaré les neules i els torrons per fer la cua. Per si se'm fa Nadal o Cap d'Any, que no m'estranyaria gens.