Actualitzat el 20/12/2010 a les 09:51h
Saturat d'espoli
Llegir els comentaris de la premsa digital i triar el gra de la palla s'està convertint en un suplici d'un temps ençà. Llegir de persones que cobren 850 euros al mes en una empresa on els amos reparteixen dividends cada any que el seu principal problema econòmic deriva d'un suposat dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros l'any no fa més que evidenciar l'èxit assolit per les classes dirigents i benestants de Catalunya a l'hora de desviar l'atenció del populatxo cercant culpables fins i tot allà on es pensaven que tot era ombres i perills: en el discurs de la independència de Catalunya.
Serà que jo sóc un romàntic i em deixo portar pel sentiment tribal original, o sigui llengua, identitat i sentiment de pertinença, però a la perversitat teòrica del discurs de l'espoli s'hi suma la perversitat estètica de veure catalans repetint fins a l'esgargamellada el "que ens roben 20.000 milions l'any" quan cada dia saluden, somriuen i quan poden fan la pilota, a l'amo que treu el cap cinc minuts amb el seu Mercedes quan ells segurament les passa putes per pagar la hipoteca.
El triomf de la cantarella és haver arribat a la transversalitat sense que ningú passi vergonya. Des del CCN fins a qui no ha fet la declaració de la renda en sa vida, tots reclamen uns diners com a propis, com si el dret al seu goig i gaudi sigui el dret majúscul de la identitat catalana. Un argument en boca dels polítics ha obert els ulls a les classes benestants i han convençut al poble per a que se'l facin seu. Sona a proclama comunista, però és que veure segons qui que paga misèria en forma de tributs i impostos reclamant el retorn dels diners espoliats no és molt diferent d'escoltar dir que fotin fora els moros perquè ens roben el treball.
A mi deixeu-me amb les proclames senzilles: llengua, identitat i sentiment de pertinença. Que reclami els diners qui els tingui, no sigui que després, amb la somiada Catalunya independent, tinguem un govern neoliberal que només serveixi per aprimar els impostos dels qui més tenen i ens quedem sense espoli i sense cobertures socials.
Serà que jo sóc un romàntic i em deixo portar pel sentiment tribal original, o sigui llengua, identitat i sentiment de pertinença, però a la perversitat teòrica del discurs de l'espoli s'hi suma la perversitat estètica de veure catalans repetint fins a l'esgargamellada el "que ens roben 20.000 milions l'any" quan cada dia saluden, somriuen i quan poden fan la pilota, a l'amo que treu el cap cinc minuts amb el seu Mercedes quan ells segurament les passa putes per pagar la hipoteca.
El triomf de la cantarella és haver arribat a la transversalitat sense que ningú passi vergonya. Des del CCN fins a qui no ha fet la declaració de la renda en sa vida, tots reclamen uns diners com a propis, com si el dret al seu goig i gaudi sigui el dret majúscul de la identitat catalana. Un argument en boca dels polítics ha obert els ulls a les classes benestants i han convençut al poble per a que se'l facin seu. Sona a proclama comunista, però és que veure segons qui que paga misèria en forma de tributs i impostos reclamant el retorn dels diners espoliats no és molt diferent d'escoltar dir que fotin fora els moros perquè ens roben el treball.
A mi deixeu-me amb les proclames senzilles: llengua, identitat i sentiment de pertinença. Que reclami els diners qui els tingui, no sigui que després, amb la somiada Catalunya independent, tinguem un govern neoliberal que només serveixi per aprimar els impostos dels qui més tenen i ens quedem sense espoli i sense cobertures socials.
Referències a Internet
espoli fiscalCOMENTARIS
+0
-0
Anònim, 21/12/2010 a les 09:46
*música de Jurassic Park /ON*
Autodescripció de l'articulista "Ha sigut membre de la Jove Cambra i també de la CGT" C-G-T. Això ho diu tot.
*música de Jurassic Park /ON*
I com ha dit un lector: l'espoli fiscal no perjudica els rics, perjudica els que fan servir els serveis públics. És a dir, els treballadors, els pensionistes i els nens.
Si vols que l'estat tingui diners per atendre el teu avi, per fer programes de formació als obrers o per donar-li una bona educació al teu fill, no creus que 22.000 milions d'euros/any li anirien força be?
I si no és amb la independència, com penses augmentar en 4-5 anys el PIB català un 10%?
Autodescripció de l'articulista "Ha sigut membre de la Jove Cambra i també de la CGT" C-G-T. Això ho diu tot.
*música de Jurassic Park /ON*
I com ha dit un lector: l'espoli fiscal no perjudica els rics, perjudica els que fan servir els serveis públics. És a dir, els treballadors, els pensionistes i els nens.
Si vols que l'estat tingui diners per atendre el teu avi, per fer programes de formació als obrers o per donar-li una bona educació al teu fill, no creus que 22.000 milions d'euros/any li anirien força be?
I si no és amb la independència, com penses augmentar en 4-5 anys el PIB català un 10%?
+2
-0
Anònim, 20/12/2010 a les 22:44
Pero tu a qui creus que perjudica mes l'espoli fiscal, als que han d'anar a la Seguretat Social, agafar les Rodalies i enviar els fills a l'Institut o als que se'n van a tractar-se a Nova York, viatgen en Lamborghini i envien els nens al Col.legi Alemany?.
+0
-0
Nasi, 20/12/2010 a les 19:58
Ehem, ehem, Luisma... aquesta pregunta de l'IVA de galicia i tot això... em fa una mica de mandra respondre-la. Ni tan sols d'intentatar entendre-la al 100%.
Però si que entenc una cosa: si en alguna cosa (suposem que aquest IVA, que esmentes) Catalunya en surt beneficiada, probablement, en una altra transacció serà Galicia la que en surti beneficiada, o la Borgogne, o il Piamonte.
En un principi una cosa compensaria l'altra.
Si mirem números, fins i tot que una cosa no compensés l'altra, els valors anuals son ridículs comparant amb els 22.000 milions.
Però si que entenc una cosa: si en alguna cosa (suposem que aquest IVA, que esmentes) Catalunya en surt beneficiada, probablement, en una altra transacció serà Galicia la que en surti beneficiada, o la Borgogne, o il Piamonte.
En un principi una cosa compensaria l'altra.
Si mirem números, fins i tot que una cosa no compensés l'altra, els valors anuals son ridículs comparant amb els 22.000 milions.
+0
-4
Anònim, 20/12/2010 a les 14:09
Nasi:
"D'aquesta manera, amb aquest purisme xaxi que tenim, mai aconseguirem convèncer a la majoria de població, mai aconseguirem la independència"
O sea ¿el fin justifica los medios? ¿Se puede decir mentiras si es para un buen fin?
Porque lo del expolio fiscal no es verdad, como bien sabes.
"Està comprovat que ens carden entre 18 i 22 mil milions a l'any"
No, no está comprobado. Entiendo que el Impuesto sobre la Renta esté territorializado, pero nadie ha conseguido explicarme por qué el Impuesto de Sociedades o el Impuesto sobre el Valor Añadido lo hayan de estar. El ámbitod e influencia de las empresas ya no se limita a los tres pueblos de alrededor.
El razonamiento sobre el \\\"expolio fiscal\\\" dice que, si una empresa paga impuestos en un sitio, ese dinero ha de ser mayoritariamente gastado allí. Bien, Unión Fenosa es una empresa basada en Galicia (me parece, y si no da igual, es sólo un ejemplo) pero su actividad se extiende por toda España. Si Unión Fenosa proporciona electricidad a un abonado en Canarias, le cobra un recibo y paga impuestos sobre el beneficio que obtiene ¿por qué esos impuestos hand e ser gastados en Galicia? ¿Y por qué el IVA de ese recibo ha de ser pagado en Galicia? Nadie me lo ha sabido explicar, y debe ser porque no hay motivo.
Luisma
"D'aquesta manera, amb aquest purisme xaxi que tenim, mai aconseguirem convèncer a la majoria de població, mai aconseguirem la independència"
O sea ¿el fin justifica los medios? ¿Se puede decir mentiras si es para un buen fin?
Porque lo del expolio fiscal no es verdad, como bien sabes.
"Està comprovat que ens carden entre 18 i 22 mil milions a l'any"
No, no está comprobado. Entiendo que el Impuesto sobre la Renta esté territorializado, pero nadie ha conseguido explicarme por qué el Impuesto de Sociedades o el Impuesto sobre el Valor Añadido lo hayan de estar. El ámbitod e influencia de las empresas ya no se limita a los tres pueblos de alrededor.
El razonamiento sobre el \\\"expolio fiscal\\\" dice que, si una empresa paga impuestos en un sitio, ese dinero ha de ser mayoritariamente gastado allí. Bien, Unión Fenosa es una empresa basada en Galicia (me parece, y si no da igual, es sólo un ejemplo) pero su actividad se extiende por toda España. Si Unión Fenosa proporciona electricidad a un abonado en Canarias, le cobra un recibo y paga impuestos sobre el beneficio que obtiene ¿por qué esos impuestos hand e ser gastados en Galicia? ¿Y por qué el IVA de ese recibo ha de ser pagado en Galicia? Nadie me lo ha sabido explicar, y debe ser porque no hay motivo.
Luisma
+14
-3
Nasi, 20/12/2010 a les 11:23
Argument 1, identitari amb puresa:
Vull la independència, posem-hi que per raons de llengua i de persistència com a poble.
Però com que soc purista com tu, mai utilitzaré l'argument de que ens carden els diners i ens discriminen amb tot el què poden.
D'aquesta manera, amb aquest purisme xaxi que tenim, mai aconseguirem convèncer a la majoria de població, mai aconseguirem la independència. Però això sí! serem més puuuurs!
Argument 2, discriminatori:
Està comprovat que ens carden entre 18 i 22 mil milions a l'any. I està comprovat que de forma discriminatòria, ja que algunes comunitats que reben els nostres diners acaben amb un poder adquisitiu superior al nostre.
I això, un govern que discrimina amb tota la intenció a una zona de la seva geografia, seria raó més que sobrada perquè la zona perjudicada volgués independitzar-se.
Però com que a casa nostra hi ha gent que cobra 850 euros i això és injust, no demanaré la independència per això! apa!
Argument 3, purament econòmic:
No em sento de res ni de ningú. Només sé, amb números a la mà que estem perdent pistonada donant una burrada de diners a qui no els necessita, els números em diuen que si fossim independents la nostra riquesa augmentaria molt. Hi sortiriem guanyant molt, per tant, la lògica em diu que hauria de lluitar per la independència. No em pregunteu perquè, que ni jo mateix ho sé, però no vull la independència. Ens anem degradant paulatinament, però mira! no la vull. L'article m'ha convençut!
Vull la independència, posem-hi que per raons de llengua i de persistència com a poble.
Però com que soc purista com tu, mai utilitzaré l'argument de que ens carden els diners i ens discriminen amb tot el què poden.
D'aquesta manera, amb aquest purisme xaxi que tenim, mai aconseguirem convèncer a la majoria de població, mai aconseguirem la independència. Però això sí! serem més puuuurs!
Argument 2, discriminatori:
Està comprovat que ens carden entre 18 i 22 mil milions a l'any. I està comprovat que de forma discriminatòria, ja que algunes comunitats que reben els nostres diners acaben amb un poder adquisitiu superior al nostre.
I això, un govern que discrimina amb tota la intenció a una zona de la seva geografia, seria raó més que sobrada perquè la zona perjudicada volgués independitzar-se.
Però com que a casa nostra hi ha gent que cobra 850 euros i això és injust, no demanaré la independència per això! apa!
Argument 3, purament econòmic:
No em sento de res ni de ningú. Només sé, amb números a la mà que estem perdent pistonada donant una burrada de diners a qui no els necessita, els números em diuen que si fossim independents la nostra riquesa augmentaria molt. Hi sortiriem guanyant molt, per tant, la lògica em diu que hauria de lluitar per la independència. No em pregunteu perquè, que ni jo mateix ho sé, però no vull la independència. Ens anem degradant paulatinament, però mira! no la vull. L'article m'ha convençut!
+4
-1
Anònim, 20/12/2010 a les 11:15
Si us plau, Salvador Cot, no deixis que aquest pobre home segueixi escrivint al NacioDigital, és lamentable el poc nivell que té, ofen ala intel·ligència del lector. Envia'l a Corea del Nord una temporada, si us plau!!!
+5
-0
Anònim, 20/12/2010 a les 10:19
Una anàlisi curta de gambals, de ment estreta, només blanc o negre?.
No senyor, a la vida hi ha moltes tonalitats de grisos, i també altres colors. Que hi hagi empresaris espoliadors, que n'hi ha i molts, no vol dir que no hi hagi treballadors que no mereixin ni un sou ni mig, i encara menys que no hi hagi nacions espoliadores d'altres.
Això darrer és una realitat paral·lela, per a fer-li entendre, a veure si puc, que hi hagi persones a Catalunya no implica que la resta del món estigui buida.
Dit d'una altra manera, més definitiva, què te a veure la gimnàsia amb la magnèsia?.
Però be, la gent d'esquerra que viu ancorada al segle XIX, ja ho te això, no tenen ni idea d'on està la dreta, i per això ells mateixos no son esquerra ni són res, només generadors de soroll i confusió, destorbs per a la convivència i la justícia.
No senyor, a la vida hi ha moltes tonalitats de grisos, i també altres colors. Que hi hagi empresaris espoliadors, que n'hi ha i molts, no vol dir que no hi hagi treballadors que no mereixin ni un sou ni mig, i encara menys que no hi hagi nacions espoliadores d'altres.
Això darrer és una realitat paral·lela, per a fer-li entendre, a veure si puc, que hi hagi persones a Catalunya no implica que la resta del món estigui buida.
Dit d'una altra manera, més definitiva, què te a veure la gimnàsia amb la magnèsia?.
Però be, la gent d'esquerra que viu ancorada al segle XIX, ja ho te això, no tenen ni idea d'on està la dreta, i per això ells mateixos no son esquerra ni són res, només generadors de soroll i confusió, destorbs per a la convivència i la justícia.
Autor
Pere Fontanals
Ha sigut membre de la Jove Cambra i també de la CGT. Ara s’ho mira des de fora i només és soci del RACC i deu més de la meitat de la hipoteca. No és un home de conviccions: el que ha escrit avui, potser demà no ho subscrigui.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
