Vergonya que un equip porti pro`paganda d'una DICTADURA com Quatar!

L'esperit autocoplaent.
Aquesta seria una virtut, o no, de l’home optimista de mena. Una manera de reaccionar tant en moments dolents, com quan totes et ponen. Una formula d’autoajuda que deu anar molt bé als que per desgràcia ja no tenim iaia.
Els fanàtics d’alguna cosa ho practiquen sovint. El aficionats, i més que aficionats -repeteixo- fanàtics, entre els quals hi ha periodistes, per exemple. I qui té un grau més alt de fanàtics que el Real Madrid i el Barça, per posar dos clars exemples. I m’hi vinc a referir avui, després de la brillant actuació del homes de Pep Guardiola a Cornellà dissabte passat, basada en el desgast físic i l’anul•lació del rival, mitjançant un “pressing basquetbolístic”.
Recordo quan a les temporades 1980-81, 81-82, 82-83 i 83-84, els equips bascos van aconseguir consecutivament quatre lligues (les dues primeres la Real Sociedad i les darreres Ath Bilbao) i la 83-84, el doblet l’At de Bilbao. A banda d’aquell comentari tant escoltat en les lliguen en què Madrid o Barça no guanyen la lliga, en què periodistes culers i merengues diagnostiquen que han estat temporades fluixes, futbolísticament parlant, va brotar un comentari generalitzat en contra del futbol força exposat per aquests equips. Un futbol físic, agressiu, que anul•lava el contrari com element bàsic. El comentari, era qualificar de quasi-terrorites ambdós equips. Per allò de ser bascos i trencar amb l’ordre establert. En especial l’Ath de Bilbao, entrenat per Clemente. Javier Clemente la bèstia negra del RMadrid i el Barça.
Clemente va seguir en el món del futbol amb resultats ben diferents i mai tant celebrats. En tres etapes, aquesta bèstia negra va entrenar L’Espanyol, i sempre que va imprimir el seu futbol físic va ser de nou criticat.
La mateixa sort va tenir Txingurri Valverde. Un home molt diferent a Clemente, però que tenia clar el que tenim tots, és dir, per a guanyar a RMadrid i Barça, cal entre d’altres coses, córrer més que ells i anul•lar-los. I quan li ha tocat jugar contra aquests equips, disfressava el seu equip de futbol físic. Quan obtenia bons resultats, la crítica era la mateixa.
Ja més recentment, Pochettino, s’havia convertit en l’home que li posava les coses més difícils a Guardiola, a base d’això, córrer més i anul•lar les línees de connexió de l’equip contrari. Criminalitzar aquest futbol, que no és altra que el futbol del humils, era el costum de la premsa culer. I ho va fer fins la mateixa setmana d’aquest partit tant ben resolt per Pep Guardiola i els seus.
En aquest esperit autocomplaent del fanatisme mediàtic, l’adopció d’aquesta varietat de futbol físic i totalment legal per part de Guardiola, ha servit per a elevar-ne la qualificació de millor equip del món. Evidentment, si no ho era ja, en aquest cas Guardiola ha fet una nova demostració del seu treball. Un sistema, que si abans l’haguessin adoptat tants i tants entrenadors que s’han assegut a la banqueta blaugrana, una altra cara tindria el palmarès de títols de la lliga espanyola.
Guardiola té un gran mèrit d’haver ajuntat fins a tal extrem el futbol propi i l’aliè, el futbol creatiu i el destructiu, el del caminar i els del córrer.
Estaria bé però, que l’esperit autocomplaent fos més llarg de mires, i reconegués els mèrits dels equips que practiquen aquest futbol més físic per a guanyar els partits difícils, encara que de vegades l’hagin fe servir per a guanyar al RMadrid o al Barça. El “cabronàs” Clemente mereixia millor tracte, com diferents equips centreeuropeus que ja a primers del anys 70 van amargar més d’una nit als grans equips del continent, a base de córrer i córrer.

Temporada 2006/2007, any del tamudassu, cert!

Como veo que hay muchos intelectuales,y yo casi no fuí ha colegio,no pongo mis comentarios,tengo cerca de 80años

doncs ja ho ha corregit...ai, ai, aaaaiii

La frase es correcta. El "li" va com ho ha escrit el comentarista i el "ho" que tu vols treure fa referència al complement directe i per tant és necessari. Potser en registre col·loquial no s'utilitza aquesta forma perquè és una mica complexa, però és la correcta. Qui ha d'estudiar pronoms febles ets tu.

Avui jo comentava, al matí, que creia que l'Espanyoo rebria de valent.

LEs vegades que ha aconseguit prendre algun punt al Barça, en els darrers anys, era a base de defensar al límit del reglament i d'una lluita molt sacrificada.

Aquesta vegada tenien la sensació que era la seva. Amb els resultats dels altres anys i que ara es veiuen a Champions, han intentat jugar a futbol. I aquí el Barça, guanya.

Un 10 per l'article, el Badia sempre és un referent.

De fet, exactament com el Barça és un referent per l'Espanyol, que sempre el té present entre plor i plor.

Per cert, la temporada del Tamudazo, que vam perdre la lliga per culpa de fer el burro contra el Betis de Sobis, fou la 2007/2008. L'any 2006 va ser la gloriosa de París i també es va guanyar la lliga de carrer.

"Tampoc no se li ho ha de retreure."
Sisplau, repassin els pronoms febles, que no són difícils, passa que s'ho han cregut!!!
"Tampoc no se L'HI ha de retreure."

Llavors segons tú el madrid es un club català.